La metròpoli de Shanghai, amb la seva inqüestionable condició de motor financer i comercial de la Xina, ha revelat un pla d'inversions d'una magnitud extraordinària, focalitzat exclusivament en els sectors tecnològics considerats crítics pel desenvolupament nacional. Amb un valor que ronda els 8.500 milions d'euros, aquesta iniciativa no és un fet aïllat, sinó un moviment calculat dins d'una estratègia estatal més àmplia i urgent: la recerca de l'autosuficiència tecnològica en un moment de tensions comercials i competència estratègica global, particularment amb els Estats Units. Aquesta decisió reflecteix una transició econòmica profunda, on la seguretat de les cadenes de subministrament i el domini de les tecnologies del futur han esdevingut qüestions de sobirania nacional.

El cor d'aquest ambiciós projecte es localitza al districte de Pudong, un espai urbà que encapsula l'aspiració i la potència econòmica xinesa. Aquest territori, ja densament poblat i d'una activitat frenètica, està a punt d'assumir un nou protagonisme com a laboratori d'innovació. La firma recent d'una cinquantena de projectes obre la porta a una transformació industrial d'alt voltatge.

Els acords abasten un espectre d'indústries que es troben en el centre de la revolució digital i científica contemporània, des de la fabricació de semiconductors, veritable sistema nerviós de la civilització moderna, fins a la intel·ligència artificial, la biofarmacèutica d'última generació, la mobilitat autònoma i l'aviació avançada.

Aquest anunci, segons han destacat mitjans internacionals com el South China Morning Post, situa Shanghai com la darrera gran ciutat xinesa en sumar-se a una onada d'inversions públiques i privades que coincideix amb l'arrencada formal del pla quinquennal 2026-2030. En aquest nou marc programàtic, les autoritats de Pequín han elevat la independència tecnològica a la categoria d'objectiu estratègic suprem, un pilar fonamental per a la seguretat nacional i la competitivitat a llarg termini del país.

La importància d'aquest esforç local és remarcada per experts i analistes econòmics del teixit industrial xinès. En aquest sentit, Fu Weigang, president del prestigiós Institut de Finances i Dret de Shanghai, ha assenyalat que l'èxit de l'ofensiva xinesa per assolir la paritat tecnològica i, en certs camps, la supremacia respecte a Occident, es resol en última instància en l'arena local.

El destí d'aquesta cursa depèn, argumenta, de la capacitat de pols urbans clau com Shanghai per transcórrer el llindar que separa la inversió massiva de la generació de resultats patents, d'innovacions revolucionàries i de cadenes de producció resilients i autòctones. Pudong no parteix de zero en aquesta missió. El seu paisatge urbà allotja ja alguns dels baluards més rellevants de la indústria tecnològica xinesa, com la seu del fabricant de semiconductors Semiconductor Manufacturing International Corporation (SMIC), un actor crucial en la batalla global pels microxips.

A ell s'hi sumen altres companyies de referència, com l'empresa de maquinària litogràfica Shanghai Micro Electronics Equipment o la gegant de la intel·ligència artificial SenseTime. La nova injecció de capital i projectes té com a objectiu explícit teixir una xarxa encara més densa i sofisticada al voltant d'aquests camps, convertint el districte en un epicentre irrefutable d'investigació, desenvolupament i fabricació d'alta tecnologia. Es tracta, en essència, de forjar un ecosistema industrial tancat i autosuficient que pugui sostenir les ambicions de gran potència de la Xina en un món cada vegada més fracturat tecnològicament.