En aquesta conversa amb ON IA, Enric Quintero, conseller delegat de Datarmony, ens parla del paper de la intel·ligència artificial en la societat actual i del repte d’integrar-la amb una mirada humanista. Des de la seva experiència, Quintero reflexiona sobre l’origen i l’evolució de la IA, els seus límits i possibilitats o els impactes que pot tenir en el món laboral.
També comparteix exemples concrets d’aplicació, com la reducció del malbaratament alimentari en supermercats o l’ús de models per millorar la relació amb els clients. La conversa aborda qüestions clau com l’ètica i la privacitat, la necessitat d’una regulació clara i el paper de la pedagogia per superar la por social cap a la intel·ligència artificial. L'expert no desaprofita l'altaveu per destacar la importància que aquesta tecnologia serveixi per fer-nos millors persones i contribuir a reptes globals com el canvi climàtic.
Datarmony, en col·laboració amb Morning Labs, ha desenvolupat Contact Sentiment, un algoritme dirigit a l’àmbit empresarial que funciona en entorns aïllats i que garanteix la privacitat dels usuaris. Segons els seus creadors, l’eina no recopila dades personals ni del contingut dels missatges i assegura que la informació crítica es manté protegida en tot moment. El sistema permet reenviar automàticament els correus electrònics que contenen missatges negatius als departaments de recursos humans, on poden ser analitzats i gestionats de manera més eficient.
La iniciativa neix amb la voluntat de reduir la burocràcia i la càrrega documental dins de les organitzacions, en un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial en la vida quotidiana. El debat sobre els avantatges i riscos de la IA és intens i recurrent: d’una banda, les aplicacions d’aquesta tecnologia són àmplies i van des de la medicina fins al transport, l’educació o la gestió corporativa. La capacitat d’analitzar grans volums de dades en temps real facilita la detecció de patrons, la predicció de necessitats i la prestació de serveis més adaptats i eficients.
Tanmateix, l’ús creixent d’aquestes eines també genera preocupacions. Per aconseguir una major precisió, els algoritmes solen requerir informació detallada dels usuaris: hàbits de consum, ubicació, historial de navegació, dades biomètriques o fins i tot converses. Aquest fet obre interrogants ètics i legals sobre la legitimitat de la recopilació de dades i la necessitat de mecanismes que en garanteixin el control i la transparència.
Un dels riscos més destacats és la pèrdua de control per part dels ciutadans sobre la mateixa informació. Sovint no són conscients del volum de dades que comparteixen ni de l’ús que se’n pot fer. A més, existeix la possibilitat que aquestes dades siguin utilitzades amb finalitats comercials abusives, discriminatòries o de vigilància massiva. Davant aquest escenari, governs i institucions han impulsat marcs normatius com el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, que estableix límits clars i reforça la protecció dels drets dels usuaris.