La irrupció massiva i l’accelerada implantació de les eines d’intel·ligència artificial en l’ecosistema digital han dibuixat un panorama completament nou per als creadors i autors europeus. Aquest nou escenari, tot i prometre oportunitats inèdites, està marcat per una sèrie de reptes fonamentals: la necessitat de transparència absoluta en els processos algorítmics, la protecció i l’exercici efectiu dels drets de propietat intel·lectual enfront de màquines capaces d’assimilar i generar contingut, i la garantia d’una remuneració justa en un context de transformació radical. Enmig d’aquest debat comunitari, comencen a aparèixer eines i iniciatives específiques dissenyades per dotar els autors de més garanties i d’un control renovat sobre la seva obra.

Alexandre Leforestier, conseller delegat de la plataforma digital de lectura i escriptura Panodyssey, ho descriu com "un canvi de paradigma amb la IA com a motor principal", una transformació que considera "una gran oportunitat" sempre que es respectin els drets i la voluntat dels creadors. "La IA està reconfigurant la creativitat, les experiències de lectura i la relació mateixa entre autors i públics", assenyala. Per a Leforestier, el sector cultural i editorial "ha d’acceptar aquesta realitat de manera intel·ligent i proactiva". La Unió Europea no ha restat impassible i ja ha posat en marxa instruments legislatius clau per intentar governar aquesta nova realitat.

D’una banda, la Llei de Serveis Digitals (DSA) busca regular l’activitat de les grans plataformes en línia per reforçar la seguretat i la transparència de l’entorn digital. D’altra banda, la pionera Llei d’intel·ligència artificial estableix el primer marc integral destinat a garantir que els sistemes d’IA que es comercialitzen a la UE siguin segurs, ètics i fiables, amb exigències específiques segons el nivell de risc. No obstant això, des de l’òptica de plataformes com Panodyssey, la qüestió va més enllà de la simple adaptació passiva. "No es tracta només d’adaptar-nos a les noves regulacions, sinó també d’ajudar activament a donar-los forma i, sobretot, de proveir eines pràctiques per a la seva aplicació efectiva", defensa Leforestier.

De la teoria a la pràctica operativa

Per respondre concretament a aquest buit entre el principi i la pràctica, Panodyssey, dins del consorci europeu CREA Trust AI, ha desenvolupat el que anomena "Avís de Transparència". Aquesta es presenta com una eina tecnològica única que pretén empoderar els autors de manera concreta. "Permet als autors definir de manera clara, pública i, sobretot, tècnica, les condicions sota les quals les seves obres poden ser utilitzades", explica el CEO. Aquestes condicions comprenen aspectes crítics com la indexació per cercadors, la lectura, l'explotació per part de sistemes d'IA, el tipus de llicència, l’atribució obligatòria i els mecanismes de remuneració. Mentre que la Llei d’IA estableix principis generals, Leforestier reivindica que l’"Avís de Transparència" ofereix un "estàndard operatiu".

El projecte, amb vista el gener de 2026, té com a objectiu el llançament d’un nou marc digital estructurat en sis pilars essencials: transparència, drets, ús de la IA, llicències, atribució i traçabilitat. Per assolir-ho, Panodyssey, a través del laboratori CREA Trust AI, ja està col·laborant estretament amb alguns dels actors globals més rellevants en el camp de la intel·ligència artificial, com ara Google, OpenAI o Mistral AI, entre d’altres. Aquest diàleg directe amb els desenvolupadors es considera clau per a la viabilitat i l’aplicació universal de l’estàndard. Leforestier apunta que "l’era del salvatge oest digital ha tornat amb força, i aquest saqueig ha d’acabar". 

El missatge final és clar i ambiciós: amb eines com l'"Avís de Transparència" de Panodyssey, es persegueix que els drets d’autor deixin de ser un concepte abstracte vulnerat amb facilitat per les màquines, per convertir-se en una realitat "llegible, rastrejable i utilitzable per la mateixa IA". Es tracta, en definitiva, de codificar els drets humans en un llenguatge que les intel·ligències artificials puguin entendre i, per tant, respectar.