L'Ibex-35 ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb un lleu augment del 0,02%, cosa que li permet refermar-se en els 18.100 enters, la cota rècord assolida la vespra. En concret, el selectiu espanyol ha arribat als 18.119,2 enters. 

La jornada s'ha desenvolupat sense moviments destacats, a excepció d'Indra, que ha perdut un 8,45% en la jornada. La companyia presidida per Ángel Escribano ha liderat les caigudes dins del selectiu, entre rumors d'una possible paralització de la compra d'EM&E per part de la SEPI.

Per darrere s'han situat Amadeus, que ha perdut un 6,01%, i Unicaja, que ha caigut un 4,91%, malgrat haver informat aquest dimarts d'uns guanys de 632 milions d'euros el 2025, un 10,3% més que un any abans. Per darrere, els han seguit Inditex (-1,33%) i Puig (-0,53%).

En el terreny positiu destaquen Merlin (+3,53%), Acerinox (+2,47%), ArcelorMittal (+1,95%), Endesa (+1,92%) i Acciona Energía (+1,80%).

El mercat ha estat pendent de les dades macroeconòmiques a Espanya. Destaquen les dades d'atur del mes de gener, quan els serveis públics d'ocupació van registrar un augment de 30.392 aturats al gener en relació amb el mes anterior (+1,2%) a causa del sector serveis, que va concentrar gairebé tot l'augment de la desocupació en aquest mes per la finalització de la campanya nadalenca. Del seu costat, la Seguretat Social va perdre una mitjana de 270.782 cotitzants al gener respecte al mes anterior (-1,2%), registrant la seva pitjor dada en aquest mes des del 2012, quan l'afiliació mitjana va disminuir en més de 271.000 ocupats.

A més, el Tresor Públic ha col·locat aquest dimarts 6.134,355 milions d'euros en una subhasta de lletres a sis i dotze mesos, en el rang alt previst, i ho ha fet rebaixant la rendibilitat marginal oferta als inversors per ambdues referències, segons el resultat de l'emissió publicat pel Banc d'Espanya.

En l'àmbit internacional, la signatura de l'acord entre els EUA i l'Índia, pel qual el país americà redueix els aranzels a productes indis del 25% al 18%, una vegada l'Índia s'ha compromès a deixar de comprar petroli rus. A més, el Banc de la Reserva d'Austràlia ha pujat els tipus en 25 punts bàsics i el Parlament de França ha aprovat els pressupostos per al 2026.

Les principals borses europees han tancat amb lleugeres caigudes, llevat de Milà, que s'ha revalorat un 0,90%. Londres ha caigut un 0,26% en la sessió, mentre que Frankfurt ha perdut un 0,07% i París, un 0,02%.

A l'altre costat de l'Atlàntic, Wall Street va obrir mixt i el seu principal indicador, el Dow Jones d'Industrials, va pujar un 0,03%, malgrat algunes caigudes causades per la publicació de resultats trimestrals d'algunes companyies que no compleixen amb les expectatives del mercat. Al tancament dels mercats a Europa, el Nasdaq cedia l'1,29 %; seguit del S&P500 (-0,47%) i Dow Jones d'Industrials, que perdia el 0,08%.

En aquest escenari, el preu del barril de Brent -referència a Europa- pujava un 0,60%, fins als 66,70 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, pujava un 0,82%, fins als 62,65 dòlars.

Finalment, en el mercat de divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,1819 'bitllets verds', mentre que l'interès exigit al bo espanyol a deu anys pujava fins al 3,254%, amb la prima de risc en els 36,4 punts bàsics.