L'Ibex- 35 ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb una pujada del 2,14%, en els 12.879,3 punts, per sobre de l'1,25% que registrava a mitja jornada.

En el context de pausa en l'aplicació d'aranzels, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, es reunirà aquest dimarts a Washington amb el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, i amb altres autoritats, institucions multilaterals i representants empresarials del país, després de la nova política aranzelària posada en marxa per l'administració Trump i les advertències del Govern dels Estats Units a Espanya pel seu acostament a la Xina.

A més, el govern nord-americà ha anunciat la imposició d'un gravamen de gairebé el 21% als tomàquets procedents de Mèxic, una mesura que entrarà en vigor a partir del 14 de juliol vinent i que ha justificat al·ludint als "preus injustos" d'aquest producte.

Els experts de Banca March han assenyalat al seu informe diari que Donald Trump continua rebaixant el missatge llançat el 2 d'abril, ja que dilluns va assenyalar que està pensant en retardar els aranzels sobre els automòbils perquè els productors ajustin les seves cadenes de subministrament. "Això indica que el mandatari i el seu equip són conscients de l'efecte de les notícies sobre l'economia real", han afirmat els experts de l'entitat.

Tanmateix, avisen que malgrat la treva aranzelària, això no suposa "una marxa enrere" en la totalitat de les mesures i que, com es va veure en el primer mandat, les càrregues sobre la Xina "segurament es mantindran durant més temps i seran relativament més elevades, fet que mantindrà la taxa d'aranzels mitjans en els nivells més alts dels últims 100 anys".

Pel que fa l'agenda macroeconòmica, aquest dimarts ha transcendit que la confiança dels inversors alemanys ha empitjorat de manera significativa l'abril a conseqüència dels "canvis erràtics" en la política comercial dels Estats Units, segons el Centre d'Investigacions Econòmiques Europees de Leibniz (ZEW, per les seves sigles en alemany).

En concret, la dada de confiança dels inversors alemanys s'ha situat l'abril en -14 punts, davant els 51,6 del mes anterior, fet que suposa la pitjor lectura de l'índex des de juliol de 2023, després de tenir la caiguda mensual més gran des de febrer de 2022.

Al terreny empresarial espanyol, el grup Airtificial va firmar en els tres primers mesos de 2025 set projectes a Àsia per al sector de l'automoció, la qual cosa l'ha portat a avançar en el compliment del seu pla estratègic.

Banco Santander ha estat el principal valor alcista (+3,59%), per davant d'Amadeus (+3,55%), Colonial (+3,15%), Banc Sabadell (+2,93%), Acciona (+2,93%), Cellnex (+2,90%), Unicaja (+2,90%) i Fluidra (+2,59%).

En sentit contrari, només Puig ha tancat en negatiu, en cedir un 4,41%, coincidint amb la publicació de resultats de LVMH, que han decebut al mercat. Les pujades més petites han estat per a Acerinox (+0,26%), Repsol (+0,46%), ArcelorMittal (+0,59%) i Telefónica (+1,09%).

Si bé tots els principals índexs europeus han tancat la jornada amb pujades, l'alça no ha estat com la de l'Ibex-35. Així, Londres ha pujat un 1,46%; París, un 0,88%; Frankfurt, un 1,32%; i Milà, un 2,29%.

Al mercat de matèries primeres, el barril de petroli de tipus Brent se situava en 64,35 dòlars al tancament de la sessió europea, un 0,83% menys, mentre el West Texas Intermediate (WTI) arribava als 61,04 dòlars, un 0,81% menys.

El rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys als mercats secundaris de deute s'ha situat en el 3,240%, des del 3,211% del tancament de dilluns. D'aquesta forma, la prima de risc ha remuntat vuit dècimes, fins als 70,7 punts bàsics.

Respecte a les divises, al tancament de la sessió europea, la moneda comunitària cotitzava depreciant-se un 0,52% davant el dòlar, fins a creuar-se en 1,1291 dòlars per cada euro.