La Justícia dona llum verda perquè Naturgy tanqui cinc plantes, però rebutja la seva sol·licitud d'indemnització. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha autoritzat el tancament temporal de les plantes elèctriques de cicle combinat de Palos de la Frontera 1 i 3 (Huelva), Cartagena grup 2 i 3 (Múrcia), i Sagunto grup 3 (València), en els termes continguts a la sol·licitud presentada el 25 de maig de 2017 per la companyia elèctrica davant de l'Administració.

En una sentència feta pública aquest divendres per l'alt tribunal s'estima parcialment el recurs de Naturgy contra la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud de tancament temporal per quatre anys de les esmentades plantes que va presentar el 25 de maig de 2017 davant de la Direcció General de Política Energètica, primer, i al secretari d'Estat d'Energia, després.

En aquestes peticions, la companyia energètica va al·legar que, a causa del baix factor de càrrega, les centrals s'havien vist afectades amb rendibilitat econòmica molt inferior a la necessària per recuperar la inversió. El Suprem conclou que els efectes del doble silenci administratiu en aquest cas són les determinades per la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

L'esmentada llei estableix que "quan el recurs d'alçada s'hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d'una sol·licitud pel transcurs del termini, s'entendrà estimat el mateix si, arribat el termini de resolució, l'òrgan administratiu competent no dictés i notifiqués resolució expressa".

Rebutja la indemnització

Entén també el tribunal que no és d'aplicació en aquest cas l'excepció prevista en el mateix precepte referida als supòsits en què, com a conseqüència de l'estimació, es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats de servei públic. En la mateixa sentència es desestima la segona pretensió de Naturgy, que demanava que es reconegués el seu dret a ser indemnitzada pels danys i perjudicis soferts.

Una situació que, segons Naturgy, es va produir com a conseqüència del fet d'haver mantingut a disposició del sistema elèctric les cinc centrals a què es refereix el seu recurs, en el període comprès entre la data en què l'Administració devia respondre a la seva sol·licitud de tancament, és a dir, des del 25 de maig de 2018, fins al moment en què guanyi fermesa la sentència que posi fi a les presents actuacions.

Naturgy assenyalava que l'import de la indemnització hauria de fixar-se en execució de sentència, una vegada que sigui coneguda la data en la qual pot procedir al tancament de les centrals. El Suprem argumenta que la part recurrent no va acompanyar la seva demanda de cap document que justifiqués la procedència de la indemnització que reclama, com exigeix l'article 56.3 de la Llei de la Jurisdicció.

El tribunal també exposa que la companyia tampoc no va fer cap referència a cap extrem relacionat amb l'esmentada pretensió, ni va proposar cap medi de prova sobre això, segons exigeix l'article 60.1 de la Llei de la Jurisdicció per als punts de fet necessitats de prova, sinó que va diferir tot el relatiu a la prova dels danys i la seva quantia a la fase d'execució de sentència.

La Sala considera que no es pot suplir la prova dels danys durant la fase processal destinada a això, que és el període probatori, per una remissió en bloc de tota aquesta activitat d'acreditació dels fets constitutius de la pretensió a una fase posterior a la sentència que s'ha de pronunciar sobre la realitat dels mateixos.