Tres dels quatre bancs més grans del país han perdut prop de 30.000 milions en dipòsits durant el primer trimestre de l'any a Espanya. Santander, el més gran, se situa al capdavant. El banc que presideix Ana Botín compta amb gairebé 21.000 milions menys que al desembre. El segueix el BBVA, el de Carlos Torres registra en el seu balanç una sortida de 7.000 milions. Mentre que el saldo del Sabadell es redueix una mica més de 1.900 milions. CaixaBank encara no ha presentat els comptes dels tres primers mesos de l'any, el banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri ho farà divendres vinent 5 de maig.
Hi havia expectació amb l'evolució del saldo dels dipòsits a Espanya després de la fuga que s'ha produït en alguns bancs americans i europeus, que de fet han provocat la seva caiguda. És el cas del Silicon Valley Bank, que va registrar la sortida de 42.000 milions de dòlars en tot just deu hores, o Credit Suisse que recentment ha informat que va perdre més de 68.000 milions en dipòsits entre gener i març.
També hi havia interès a saber si els diners dels clients s'estan començant a moure cap a altres bancs més petits que ja estan pagant pels dipòsits. Malgrat les turbulències financeres viscudes a un costat i l'altre de l'Atlàntic, els banquers espanyols han volgut deixar clar que les sortides de dipòsits que han registrat en els seus balanços han estat per motius diferents. En concret, per l'estacionalitat i per l'amortització d'hipoteques davant de la pujada de tipus d'interès, allunyant així la probabilitat que s'hagin vist esquitxats per aquestes crisis.
Santander Espanya ha perdut 21.000 milions en dipòsits, un 6,5% del saldo amb què tancava desembre. El conseller delegat, Héctor Grisi, assegurava que eren corporatius (d'empreses) principalment, també que a finals d'any solen tenir creixements importants, i per això és normal que descendeixin en els primers mesos de l'any. L'executiu insistia que no s'ha produït una retirada massiva per part d'individus i que, a més, han notat que començaven a recuperar-se a partir de març.
El que sí que ha ocorregut amb els clients particulars de Santander, afegia el CEO, és que han començat a netejar els seus deutes a un ritme més important que abans, evitant així pagar més pels seus préstecs davant de la pujada de tipus d'interès. L'amortització d'hipoteques va començar a accelerar a finals de 2022, quan els clients es treien de mitjana uns 65 milions d'euros al mes, però ara ja són 150 milions. Els clients estan utilitzant els estalvis generats durant la pandèmia per pagar anticipadament. A més, hi ha hagut moviments de dipòsits cap a altres productes on el Santander sí que dona rendibilitat, com els fons d'inversió, destacava Grisi.
Al BBVA ha passat una cosa semblant, o si més no així ho explicava aquest dijous Onur Genç, el conseller delegat a la presentació de resultats, on parlava dels 7.000 milions d'euros menys de saldo que registren en el seu balanç a Espanya al tancament de març. El CEO indicava que 2.000 milions "són de grans empreses i és purament estacional" i uns altres 5.000 milions són de clients al detall i pimes, de banca comercial. Per aquesta banda també hi sol haver una caiguda estacional, "es paguen les bonificacions al setembre i després se'n van gastant, de fet, en anys anteriors també hi ha caigudes".
D'altra banda, han registrat transferències a productes fora de balanç, és a dir, els clients s'han emportat els diners a fons perquè volen una major rendibilitat. I a més hi ha hagut una amortització precoç d'alguns crèdits, "els clients, quan tenen liquiditat, en lloc de mantenir el saldo, l'utilitzen per amortitzar crèdit", comentava.
El Sabadell també registra una caiguda del saldo de dipòsits a Espanya superior a 1.900 milions en el primer trimestre de l'any. El banc català no va donar tant detall com els seus competidors en la presentació de resultats, però a l'informe financer explica que la caiguda més important es produeix en el saldo de comptes a la vista, mentre puja el dels dipòsits a termini. El conseller delegat, César González-Bueno també va confirmar que la pujada de tipus havia accelerat l'amortització d'hipoteques fins a una xifra aproximada de 500 milions en el trimestre i havien registrat moviments a altres productes com a fons d'inversió.
Malgrat les sortides de dipòsits registrades, els principals executius d'aquests tres bancs van insistir que la guerra del passiu no era a prop i no tenen intenció de començar a pagar pels dipòsits, almenys a curt termini. Només Santander ha donat a entendre que participarà en aquesta guerra si els seus competidors llancen ofertes a Espanya. El seu banc digital (Openbank) tanmateix, si ha llançat dipòsits i comptes remunerats aquest 2023.
Les entitats es neguen a remunerar l'estalvi malgrat que el Banc Central Europeu ja ha pujat els tipus d'interès sis vegades en menys d'un any. Però sí que han traslladat les pujades de tipus a les hipoteques i préstecs, de fet els tres CEOs coincidien en el fet que la concessió de crèdit aquest exercici s'endurirà i reduirà.