L’atac de la CEOE a l’acord de Pedro Sánchez amb l’independentisme, especialment amb Junts, d’aquest dilluns va ser aprovat amb la unanimitat amb què Antonio Garamendi s’ha acostumat a comptar des que va ser reelegit fa gairebé un any. Fins i tot Foment del Treball, que fa uns dies celebrava l’acord del PSOE amb el partit de Carles Puigdemont, si servia perquè les empreses tornessin a Catalunya, va donar suport a la patronal espanyola fins al punt que, perquè no quedés cap dubte que Josep Sánchez Llibre tancava files amb Garamendi, va emetre un comunicat.

El comitè executiu de la CEOE, reunit aquest dilluns amb caràcter d’urgència, va aprovar un text de tres pàgines molt dur amb la investidura de Pedro Sánchez. Sense utilitzar la paraula amnistia, ni mencionar la condonació del deute a Catalunya i altres comunitats autònomes, va parlar de “preocupant situació que viu en aquests moments Espanya” pel que considera un atac “a la separació de poders i la seguretat jurídica, fonaments de la nostra democràcia”. “Entenem que els acords afecten de forma directa al principi d’igualtat entre tots els espanyols”, afegia, al·ludint a la Constitució.

La patronal considera que s’està distorsionant la unitat de mercat, sense explicar quina n’és la mesura responsable, i va rematar el comunicat amb un missatge contrari al pronunciament de Foment de la setmana passada, celebrant les mesures perquè tornin a Catalunya les empreses que en van marxar pels volts de l’1 d’octubre del 2017: “El comitè executiu de la CEOE ha defensat el dret de les empreses de decidir en quin lloc desenvolupen la seva activitat”.

Foment defensa el traspàs de Rodalies i les accions pel retorn de les empreses a Catalunya, però signa l'esmena a la totalitat de la CEOE

Les diferències entre l’opinió de l’accionariat català, que veu l’amnistia com un mal menor per a la reconciliació i el retorn a la normalitat econòmica al país, i l’espanyol, que en general es posa les mans el cap per la mesura, són evidents. I més quan les organitzacions empresarials catalanes han celebrat els acords per al traspàs de Rodalies o per facilitar el retorn de les seus socials de les empreses.

Malgrat aquestes diferències, Foment ha donat el vistiplau al pronunciament de la CEOE, resignant-se així a la línia dura de la confederació espanyola. Sánchez Llibre, vicepresident de la patronal espanyola i que aquesta setmana té més agenda a Madrid que a Barcelona —dimecres, el primer acte del seu think tank a Madrid, amb José Luis Martínez-Almeida i Alberto Ruiz-Gallardón, i dijous un pel corredor del Mediterrani—, va haver de fer equilibris. El pronunciament és prou ambigu perquè Foment s’hi puguin adherir, i fonts de la patronal assegurin que no diu res de l’amnistia i que parla de l’acord de PSOE amb Sumar, signat fa tres setmanes —reiterar que la reunió de la CEOE d’aquest dilluns va ser d’urgència— i que ja va tenir resposta de totes les patronals perquè intervé en el diàleg social i pretén incrementar els impostos a les empreses.

De fet, Foment veu un text merament econòmic i empresarial, o, més ben dit, és el que s’estima més remarcar. En el seu propi comunicat, enviat al vespre, la patronal catalana “valora positivament que es demani l’estabilitat institucional i la seguretat jurídica com a principals objectius de la política econòmica espanyola” i afegeix que és “la recepta que Foment considera oportuna per facilitar el retorn de les companyies catalanes”, obviant el subtil pronunciament en contra de CEOE.

“A més, Foment se suma al diagnòstic sobre el clima empresarial actual i a la insistència en la seguretat jurídica i l’ordenament vigent, així com la defensa dels plantejaments que són fonamentals per als empresaris com són els que fan referència a qüestions fiscals, de legislació laboral, equilibri pressupostari, eficiència de les administracions públiques i representativitat institucional”, afegeix el comunicat de Foment.

Els equilibris de Foment i el seu paper a la CEOE

Sánchez Llibre està fent equilibris amb Garamendi des que la seva candidata per presidir la CEOE, Virginia Guinda, va perdre clarament les eleccions de novembre de l’any passat. El resultat de les urnes va enviar el missatge a Foment que la línia dels anteriors anys, de ser la veu discordant a Madrid si no estava d’acord amb les decisions del directiu basc president de la CEOE, fins al punt de liderar un sector crític, no era rendible ni efectiva. Foment no només va perdre les eleccions, sinó que va veure com Garamendi desmuntava el sector crític i deixava els catalans pràcticament aïllats.

Després de les eleccions, Foment ha optat per un perfil baix. No ha votat en contra, ni tan sols ha aixecat la veu, contra cap decisió de Garamendi. I això que el president de la CEOE ho posat difícil, per exemple quan va regularitzar el seu sou o quan va impulsar una modificació dels estatuts per aixecar la limitació del president a dos mandats i poder-se presentar tantes vegades com vulgui. Amén a tot.

Aquest dilluns, les noves relacions CEOE-Foment tenien una altra prova, però la van superar i amb nota, a costa de resignar-se a la línia dura de Garamendi, molt proper al PP. Perquè no hi hagués cap dubte que la patronal catalana estava amb l’espanyola, va construir un missatge centrat en el vessant econòmic i empresarial dels pactes i en la seva crítica, a la qual cosa hi va ajudar un text volgudament ambigu que, tanmateix, va ressonar arreu com una crítica a mesures com l’amnistia.