Catalunya és la comunitat autònoma amb el percentatge més alt a Espanya de marques franquiciades en territori internacional, i amb un clar predomini del sector de la moda. El comerç tèxtil ha estat tradicionalment el més obert a adoptar el model de tendes franquiciades per afrontar el seu creixement a l'exterior i lidera, des de fa anys, l'expansió de les franquícies catalanes. No obstant això, "la moda franquiciada està en reconversió", explica Xavier Vallhonrat, president de l'Associació de Franquícies de Catalunya (AFC).
"El model franquiciador el determinen les tendències del mercat i els hàbits del consumidor", argumenta Vallhonrat per explicar que, des de la Covid-19, encara s'ha accelerat més la compra de roba per Internet i les marques han hagut de reconvertir-se. Això implica que s'ha frenat l'obertura d'establiments de moda franquiciats a l'exterior i "les marques més importants locals tendeixen a no estendre excessivament la xarxa i a buscar locals amb més superfície de venda". També apunta a una certa tendència a les absorcions entre marques, segons Vallhonrat.
Malgrat tot, les marques catalanes de moda tenen 2.900 franquícies al món, per la qual cosa acaparen 4 de cada 10 establiments (45%) del total de gairebé 6.400 establiments de marques catalanes oberts en règim de franquícia a l'estranger. En xifres de 2024, aquest percentatge del comerç tèxtil equival a 21 marques de moda internacionalitzades, repartides de 111 països dels cinc continents.
Moda, restauració, bellesa i alimentació
En el conjunt d'Espanya, el 2024, va ser un any favorable per a la internacionalització de les ensenyes que confien la seva expansió a empresaris o autònoms que creuen en la marca. La internacionalització de les franquícies espanyoles va créixer un 2% anual, passant de les 305 marques de 2023 a les 311 de l'any passat, segons dades de l'Associació Espanyola de la Franquícia (AEF). D'aquesta manera, el 27,18% de les marques franquiciadores nacionals ja estan implantades i actives a altres països. Aquest creixement confirma que la internacionalització segueix sent una estratègia clau per a l'expansió i consolidació de les xarxes de franquícies.
La radiografia d'aquesta fórmula a Espanya mostra que el sector de la moda es manté en la primera posició del rànquing amb 71 marques (22,9% del total), seguida de l'hostaleria i la restauració, amb 62 (19,9%), i els establiments de bellesa i estètica, amb 35 marques (11,2%), i l'alimentació (20%). Aquests tres sectors, amb un total de 168 ensenyes, cobreixen el 54% del total de les marques espanyoles franquiciades al món. "Res més lluny que la imatge que dona el sector a Catalunya", remarca Vallhonrat.
El president de l’AFC, Xavier Vallhonrat, explica a ON ECONOMIA que en els últims anys també s'han disparat les franquícies relacionades amb l’alimentació -perquè moltes cadenes locals de supermercats han obert establiments franquiciats-, els serveis de reformes de domicilis, els gimnasos o les bugaderies. Però és més: "el mercat de les franquícies arreu del món és molt homogeni; Europa, Amèrica del Sud i del Nord i Àsia -que està creixent exponencialment- presenten la mateixa imatge per àrees d'activitat", remarca.
Respecte al destí escollit per les franquiciadores catalanes, les dades de l'associació mostren una preferència per Europa -amb 4.000 dels 6.400 establiments oberts, el 62,8%- i els mercats més propers. Andorra lidera el llistat per marques establertes (54 del total de 104), seguit de Portugal (43), França (29) i Itàlia (que tot i rebre'n només 24, és la primera en nombre d'establiments, més d'un miler). Però en el Top 4 es cola Mèxic, on ja tenen presència 25 marques catalanes a través de les franquícies. Les Amèriques sumen 1.365 tendes i Àsia gairebé 700.
La pime també franquicia
Vallhonrat subratlla que l'expansió internacional de la franquícia catalana no només es basa en les grans companyies, sinó que també es recolza en les petites i mitjanes empreses. "Combinant la força de les tres tipologies de negoci, la xifra de marques catalanes amb presència internacional suposa el 40% dels franquiciadors catalans", ha detallat.
Per a la internacionalització d'aquestes cadenes o marques, l'associació observa que moltes empreses opten per la figura del màster franquiciat. Una fórmula que també és idònia "quan es vol estendre una cadena per les diverses comunitats autònomes a Espanya", explica. "Trobar un bon màster franquiciat, que sigui solvent financerament, és una manera de créixer de pressa als mercats exteriors perquè la internacionalització requereix una forta capacitat inversora que les marques o no tenen o no volen assumir pels riscos que comporta entrar en un nou país i aconseguir un nínxol de mercat que asseguri la rendibilitat del projecte", admet Vallhonrat. També és una manera "d'afrontar la internacionalització sense haver de recórrer a la captació de capital de tercers, que implica la cessió de part de les accions de l'empresa", subratlla.
El que no determina Vallhonrat és la inversió mitjana que requereix obrir una franquícia catalana. Ni a l'estranger ni a Catalunya. "És un paràmetre que no té sentit contemplar-lo perquè el pes de cada marca és diferent i les característiques dels negocis són poc comparables; no és el mateix el capital que es necessita per obrir un restaurant que una botiga de sabates, per exemple", assegura. Per tant, "el més important per a les marques és constatar la solvència del soci que assumirà la gestió del nou establiment".
Donada la importància d'aquests dos factors -solvència financera i capacitat inversora-, des de l'associació catalana es recomana que les marques que vulguin obrir franquícies a l'estranger facin un estudi previ de diferents mercats, dels hàbits dels seus consumidors, de la competència existent i de com pot encaixar-hi la marca. "Hi ha productes i conceptes de marca que no tenen problemes a altres mercats, però n'hi ha d'altres que s'han d'adaptar als gustos locals", concreta.