Juan Luis Durich Esteras (València, 1957) fa aquest any trenta anys com a director general de la cooperativa de supermercats Consum. Durant aquestes tres dècades al capdavant d'aquesta empresa valenciana, Durich ha hagut de gestionar la seva sortida del Grup Eroski el 2004 i ha pilotat l'expansió ja en solitari fins a convertir-se en un dels principals actors del sector, amb més 830 supermercats, entre propis i franquiciats Charter, repartits per tot l'arc mediterrani, una facturació anual superior als 3.400 milions i una plantilla de més de 19.000 socis treballadors.
En aquesta entrevista, realitzada mitjançant qüestionari, el director general de Consum avança que les seves vendes del 2022 superaran les previsions per la inflació, però el benefici estarà per sota dels 68 milions que va guanyar el 2021 per mesures com la decisió de no repercutir en el client els gairebé 30 milions d'euros de sobrecost energètic a costa d'erosionar els seus marges. Juan Luis Durich, economista de formació, defensa que l'elevada competència que es dona en aquest sector, especialment en regions on es concentra la seva presència com la Comunitat Valenciana o Catalunya, no dona marge per apujar preus més enllà de l'estrictament necessari per respondre a l'increment de costos. A més, reivindica que la distribució és un sector en el qual es factura molt però es guanya "molt poc", per la qual cosa rebutja que els imposin impostos addicionals per uns inexistents beneficis "ploguts del cel".
Com a cooperativa de treball associat, el seu objecte social anteposa la creació d'ocupació estable i de qualitat per sobre de l'obtenció de beneficis. Els seus treballadors són al seu torn copropietaris de la cooperativa, s'impliquen en la gestió i es reparteixen els beneficis. Juan Luis Durich, casat i pare de dos fills, reivindica aquest model que no busca "pastar capital" sinó "repartir riquesa" allà on té presència. De fet, opina que el fet que les empreses basades en el capital estiguin replicant alguns d'aquests valors per socialitzar-se demostra que van pel camí correcte.
En els 30 anys que porta al capdavant de la gestió de Consum ha viscut diverses crisis, però alguna de tan complexa com aquesta?
La cadena alimentària a Espanya ha mantingut els preus de l'alimentació extraordinàriament estables, molt continguts durant els últims 20 anys. En la crisi del 2008 fins i tot hi va haver lleugeres baixades. Hi va haver una pujada el 2007 també per una crisi de matèries primeres i una altra el 2012 per una pujada de l'IVA.
Tanmateix, des de fa ja prop de dos anys estem vivint uns increments de preus que tenen unes causes objectives, conegudes i justificades en circumstàncies que la cadena no pot controlar perquè venen de fora: alça en els costos de l'energia, de les matèries primeres, dels carburants, dels fertilitzants... És una situació molt complexa, no sabria dir si més o menys greu que les anteriors, però ens situa en un complet escenari d'incertesa. El que està clar és que la distribució alimentària espanyola no té un problema de preus, continua sent la més competitiva d'Europa, el que té és un problema de costos. De fet, si observem els últims índexs publicats, l'IPC de l'alimentació, fins i tot sent més alt ara que l'IPC general, se situa més de 5 punts percentuals per sota de l'IPRI (Índex de Preus Industrials), que demostra ben clar i net el tremend esforç que estem fent els distribuïdors, assumint pujades de cost contra el nostre escàs marge.
Quina seria la seva recepta per resoldre-la?
No hi ha una solució màgica. Davant aquesta crisi de costos, des de fa pràcticament un any estem reclament mesures de contenció de costos i mesures fiscals. Una manera molt ràpida que permet pal·liar l'increment de preus és rebaixar els impostos, especialment al consum, encara que aquesta mesura és absolutament conjuntural. La rebaixa de l'IVA a una sèrie de productes bàsics no tindrà un gran impacte perquè afecta molt pocs articles de la cistella de la compra. Han quedat fora la carn i el peix. També reclamem que s'apliqui com més aviat millor el nou sistema de fixació de preus que desagrega l'efecte del gas d'altres fonts com l'electricitat i que es reconegui el sector com a "gran consumidor essencial" per accedir a contractes més flexibles amb les elèctriques. Aquest caràcter d'essencial permetria també comptar amb un marc legal que ens possibilitaria adoptar les mesures comercials necessàries per garantir l'oferta en situacions d'emergència d'abastament. En aquesta situació, treballadors i empreses hem de posar l'espatlla i arribar a acords i aquests sempre comporten concessions per a totes les parts. En l'actual conjuntura econòmica, creiem que sortiran reforçades aquelles empreses que tinguin una capacitat més gran d'adaptació a les necessitats actuals del mercat.
L'eliminació de l'IVA dels aliments bàsics és suficient?
Les mesures del govern espanyol van en la direcció correcta, però clarament no són suficients. La reducció de l'IVA és lògica per compensar els consumidors, ja que, al contrari que per a les empreses, on és neutre, per al consumidor final l'IVA és un preu més alt i està bé dedicar part d'aquest excés de recaptació que ells puguin rebre ajuda. No obstant això, ens hauria agradat que aquesta rebaixa arribés abans i s'apliqués també a altres productes com la carn i el peix. El govern espanyol hauria d'haver tingut l'encert de suspendre l'entrada en vigor d'impostos inflacionaris, com el nou impost al plàstic perquè Espanya és l'únic país europeu que l'ha implantat des de l'1 de gener, o de prorrogar l'entrada en vigor d'obligacions legals com les derivades del decret d'envasos i embalatges que, lluny d'ajudar, incrementen els costos i, per tant, els preus. Es podria haver esperat que la inflació fos molt més moderada, però no s'ha fet així, la qual cosa segons la meva opinió és un error.
L'eliminació de l'IVA de productes com la llet o el pa pot quedar-se pel camí abans d'arribar al consumidor?
No podem parlar per tota la distribució, però a Consum vetllem perquè sí que arribi. Convé no fer demagògia amb un tema tan delicat, perquè tenim productes sobre els quals abans d'anunciar-se la rebaixa de l'IVA havíem rebut notificació del proveïdor d'una pujada de tarifa a partir de l'1 de gener superior a la rebaixa de l'IVA i hem hagut de suportar aquesta pèrdua de marge. Amb un marge net inferior al 2% és impossible mantenir increments de costos sense repercutir-los en preu. El fet que en un moment determinat un producte pugui pujar de preu per al consumidor per sobre del que tenia el 31 de desembre del 2022 no significa en absolut que estiguem augmentant el nostre marge absorbint l'IVA que no es repercuteix o el que es repercuteix a menor tipus (el 5%), sinó que l'augment de costos fa que el preu pugi. És fàcil d'entendre si es coneix el sector.
La distribució treballa amb marges baixos. Com li sona la proposta per gravar els "beneficis extraordinaris" dels supermercats?
La competència en la distribució alimentària és altíssima i per això sempre s'intenta apujar els preus el mínim possible. Mantenir preus competitius és l'única manera de no perdre mercat, ningú no vol perdre clients. Pensar el contrari és conèixer malament o no voler conèixer el funcionament del nostre model de distribució. Nosaltres ens centrem en la gestió de la nostra empresa i a tractar que el nostre client noti el menys possible el desmesurat increment de preus, partint de la base que el nostre benefici net és a penes del 2%. Aquí objectivament no hi ha beneficis extraordinaris ni hi ha "beneficis ploguts del cel", ja que un increment de preus no suposa en absolut un augment del marge; si apuja el preu de venda al públic és perquè també ha pujat el preu de compra del producte. Les empreses del nostre sector facturen molt, però es guanya molt poc. I no es pot gravar la facturació, sinó el benefici net, sota pena que el que es pretengui sigui una cosa diferent a una contribució extraordinària.
Encara així, la ministra Ione Belarra i Podemos insisteixen a topar el preu d'aliments i en qualificar de "capitalista despietat" Juan Roig, president de Mercadona...
Són paraules molt greus que afecten tot el sector i que arriben en un moment sensible per la situació econòmica general i per la pressió legislativa que està vivint ara mateix la distribució. Som el sector amb més normes legals a complir. I convé no oblidar que el sector ha estat reconegut com essencial en la pandèmia així com estratègic per a la recuperació de l'economia europea. Es tracta d'un potent tractor d'economia local i generació d'ocupació i hi ha darrere moltes famílies de treballadors. Insisteixo que és un sector d'alta competitivitat on els marges són molt ajustats. No es pot demonitzar un sector que és essencial per a l'economia i menys encara personalitzant en un determinat empresari. A més, tampoc no convé oblidar que l'Administració no genera riquesa, la distribueix; aquesta és la seva obligació, distribuir-la bé. Els qui creem riquesa som les empreses i els treballadors, de costat.
Li convenç la manifestació expressa de suport al sector de la distribució realitzada per la portaveu del govern espanyol o creu que el PSOE hauria de ser més contundent?
No sabria dir-li si la resposta està a l'altura de les declaracions, que no són adequades per a un ministre del nostre govern. I puc assegurar-li que l'"enemic a batre" en aquest moment no és la distribució. Aquest tipus de declaracions només serveixen per crispar una situació ja per si mateixa complicada i no aporten cap tipus de solució. Hem de treballar junts, però tots, empreses, treballadors i administracions.
La distribució va sortir de la covid fent front a una possible guerra de preus i ara ens hem trobat una espiral de pujada de preus, què hauria de passar per tallar aquesta dinàmica?
Som conscients de com és de complicada la situació dels nostres clients i som els més interessats que es normalitzi al més aviat millor, però influeixen molts factors que s'escapen del nostre control. Estem oblidant a més el cost regulatori que suposa que siguem el sector econòmic espanyol que més normes legals ha de complir (traçabilitat, seguretat alimentària, transport, conservació, etcètera), cosa que es tradueix en uns costos més grans suportats que, òbviament, han de ser repercutits en el preu. Fins i tot malgrat això, el preu d'un producte no resulta d'una aplicació automàtica d'un marge al preu de cost, sinó que es té en compte el preu de la competència. Per això la distribució alimentària és tan competitiva, perquè cada dia els competidors ens vigilem els uns als altres.
Reflectiran els comptes de resultats dels grans distribuïdors un augment de la rendibilitat per aquest increment de preus?
Dependrà de cada cas i de les mesures especials que s'hagin pres en els últims mesos per pal·liar els efectes de la crisi. Per la nostra part, calculem que durant 2022 hem tingut un sobrecost d'electricitat molt superior als 25 milions d'euros i aquest sobrecost ja el pressupostem en el nostre pla de gestió com a no repercutible en el nostre marge; no suposarà increment de preus, sinó que anirà contra el nostre marge, de manera que tenim previst guanyar fins i tot menys que el 2021.
A Consum, com en tot el mercat, ens hem vist obligats a apujar els preus per l'increment dels costos de les matèries primeres. Durant gran part del 2021 aquest augment de costos va ser assumit per la cooperativa per no traslladar-lo al consumidor i també cal tenir en compte que la pujada no ha estat genèrica. Ajustem tot el que podem però amb un marge net tan petit és impossible aguantar durant molt temps sense repercutir costos i, per tant, apujar preus.
No obstant això, encara que no serà el nostre cas, hi pot haver distribuïdors que puguin guanyar més diners que l'any anterior. Segurament no molt, però aquest benefici més gran no vindrà donat per un increment del marge, sinó derivat d'unes vendes més altes produïdes per la inflació. És a dir, podrà donar-se el supòsit que aquestes vendes més importants, sense augmentar el marge net, suposin més resultats, però això no significa, sota cap concepte, que s'hagi guanyat més diners percentualment.
Considera encertada la manera en què s'està tractant d'aturar la inflació? Creu que l'actual senda de pujada de tipus d'interès servirà per refredar l'economia?
Tradicionalment, la inflació s'ha frenat amb la pujada dels tipus. Encara és aviat per saber si aquesta recepta és vàlida en el panorama actual. Bona part d'aquesta situació es deu a la importantíssima pujada de costos, sobretot de l'energia, que incideix a tota la cadena de valor del sector. Totes les mesures que es duguin a terme per controlar l'escenari alcista dels costos de l'energia contribuiran a l'estabilitat de la situació. Seria desitjable un pacte entre tots amb un compromís clar perquè ningú no intenti obtenir beneficis d'aquest escenari d'incertesa. Òbviament, si es pugen els tipus d'interès, es perjudica els que necessiten crèdit i es beneficia els que tenen una mica de diners i esperen una rendibilitat, però el cert és que una pujada de tipus pot refredar l'economia en disminuir el consum. No és una solució fàcil, però tots els experts apunten que aquesta pujada pot moderar una mica l'alça de preus en disminuir la demanda.
Per la seva part, quines mesures d'eficiència està aplicant Consum?
Estem revisant les despeses i aplicant la contenció més gran possible, igual que fem amb el nostre marge. També estem revisant els acords que tenim amb els proveïdors d'energia i subministraments per ajustar al màxim. Volem que la situació repercuteixi el mínim possible els clients, però no sacrificarem la qualitat que tenim i oferim per abaixar els preus. El que sí que estem fent és oferir una cistella bàsica a preus assequibles.
Quant han pujat els preus de Consum l'últim any?
El 2022 l'IPC ha pujat un 5,8%, però no podem donar xifres concretes d'encariment de la cistella perquè la pujada no ha estat general ni afecta totes les famílies de productes de la mateixa manera. Hem treballat per esmorteir la pujada de preus al màxim.
Recentment han anunciat una pujada del 9% en el salari de tota la seva plantilla, molt per sobre de l'IPC...
L'objectiu és millorar el poder adquisitiu dels nostres treballadors. És l'augment més important que hem aprovat en els últims 15 anys en la Cooperativa i s'aplica des de la nòmina de febrer, ja que el nostre exercici va des de l'1 de febrer al 31 de gener del següent any. La mesura afecta els més de 19.000 treballadors de la Cooperativa. Entenem que és un moment també complicat per als treballadors i per a les famílies en general i no volem que ningú es quedi enrere.
Un dels costos que més estan patint fabricants i distribuïdors és l'energètic, quines mesures està adoptant Consum per compensar-lo?
Del 2022 tindrem un sobrecost d'electricitat molt superior als 30 milions d'euros i l'hem previst com a no repercutible en el nostre marge. Tanmateix, a partir d'aquest any ja tenim en vigor un PPA (acord de compravenda d'energia neta a llarg termini) amb Endesa que ens permetrà disposar d'un hort solar en exclusiva per a nosaltres i això ens baixarà ostensiblement el cost de l'energia elèctrica, encara que cobrirà a penes la meitat de les nostres necessitats. Continuarem necessitant contractar la resta al mercat, però sí que suposarà un considerable estalvi.
El fet de ser una cooperativa els ofereix algun avantatge respecte a altres models societaris a l'hora d'afrontar una situació com l'actual?
Hem demostrat que, en un sector tan competitiu com és la distribució alimentària, és possible i viable el model cooperatiu. La nostra essència cooperativa situa les persones en el centre de totes les nostres decisions. Com a cooperativa no busquem amassar capital sinó repartir riquesa en totes aquelles zones on som presents. Les empreses d'economia social, com les cooperatives, devem fer les coses bé, amb uns valors que, pel que sembla, estan copiant les empreses basades en el capital, les d'economia tradicional, que s'estan començant a socialitzar assumint molts dels nostres valors.
A diferència d'altres operadors, vostès aposten per mantenir la varietat de marques de fabricant, us perjudica aquesta estratègia en un moment en què la marca de fabricant o marca blanca té el protagonisme al carro?
Més que perjudicar-nos ens beneficia, perquè així tenim oferta per a totes les categories de clients i cada un d'ells pot fer-se una cistella de la compra adaptada a les seves possibilitats econòmiques; qui vol marca de fabricant la té perquè més del 86% de les nostres referències són marca de fabricant i, qui vol un producte amb la millor relació qualitat-preu, té la nostra marca pròpia.
A més d'un consum més gran de marca de fabricant, quins altres canvis detecten en la conducta del consumidor per afrontar l'alça de preus?
La nostra marca pròpia registra increments de participació en els últims mesos sobre el total de les vendes, sobretot a finals de 2021 i tot el passat 2022. A més d'aquesta tendència, els consumidors estan més bolcats en l'estalvi. Són compres més conscients i reflexives, els clients comparen més i compren només el que necessiten. Aquests canvis es tradueixen també en un nombre més gran de compres al mes, però amb tiquets més petits buscant una millor distribució i repartiment de les despeses.
Com han tancat l'exercici 2022? Es compliran els objectius de Consum fixats a l'inici de l'exercici?
El nostre exercici acaba el 31 de gener, però ja podem assegurar que les vendes se situaran per sobre fins i tot de les nostres previsions inicials, encara quan aquest increment no vindrà acompanyat d'igual increment en resultats, ja que les nostres previsions són les d'obtenir menys beneficis que l'any anterior.
En la seva última presentació de resultats va assegurar que els plans de creixement de Consum es concentren a Catalunya, Aragó i Andalusia, quins són aquests plans més immediats quant a extensió de la seva xarxa de botigues?
Les principals regions en les quals som són la Comunitat Valenciana, amb a prop del 57% de la nostra xarxa, i Catalunya amb un 27% dels supermercats, encara que les zones d'expansió, com Andalusia, Múrcia o Castella-la Manxa, cada vegada representen un pes més gran sobre el global de la xarxa. El 2022 hem obert una dotzena de botigues pròpies, tres d'elles a Catalunya i unes altres tres a Andalusia. Són dues àrees d'expansió de cara als pròxims exercicis. A Catalunya volem augmentar la nostra quota amb més presència a Lleida, Girona i Tarragona. A més, hem obert més de 30 noves franquícies Charter. La nostra previsió per a aquest any és continuar creixent amb un model de taca d'oli.
Quantes botigues té actualment a Catalunya i quantes preveu tenir a curt i mitjà termini?
Actualment tenim 228 botigues entre pròpies i franquiciades de Charter. La nostra presència és més gran a la província de Barcelona i per això el creixement se centra ara en la resta de províncies. Estem tancant les previsions per al 2023, que comencem l'1 de febrer, i encara és aviat per donar detalls de les localitzacions.
En el cas de Catalunya, a més han de competir amb operadors locals, és el català un mercat més complicat per obrir-se forat?
Sí, és un mercat molt complicat, amb molta competència, però també és complicat el mercat valencià que és seu de tres de les principals cadenes de distribució alimentàries d'Espanya. Sabem que el consumidor català és molt exigent, però confiem en la qualitat dels nostres productes i en l'oferta específica i local que tenim en aquesta zona. El sector de la distribució a Espanya és dels més avançats i competitius d'Europa i, com a tal, estem acostumats a competir en condicions molt intenses amb altres operadors.
Han trobat ja la manera de fer rendible la venda online?
Hem passat d'un 2,1% de pes sobre les nostres vendes totals, tenint en compte tota la nostra àrea d'influència, a un 3%. Les nostres vendes online suposen l'1,81% del total de les nostres vendes. Continua sent un servei amb molts més costos que la compra a la botiga física, però hem millorat en eficiència, de manera que ens estem aproximant a un model de negoci més rendible.
Estan realitzant una important inversió en logística. Acaben de comprar 400.000 metres quadrats a Aldaia (València) per a un nou bloc logístic. Quina és la inversió prevista i a què es dedicarà aquest centre?
Aquests 400.000 metres quadrats ens donen un pulmó de creixement en emmagatzemament logístic i espai suficient per als propers anys. Estem pendents de l'agent urbanitzador i a data d'avui tampoc no podem tenir una xifra exacta d'inversió, ja que encara no està definit el projecte. També estem treballant a l'ampliació de la nostra plataforma logística en Las Torres de Cotillas (Múrcia). A més, estem buscant emplaçament per a una futura plataforma logística a Andalusia
També han invertit 20 milions d'euros en terreny per a un nou centre logístic a Montcada i Reixac, Quin paper jugarà a la xarxa?
La nova plataforma logística a Montcada i Reixac tindrà 97.000 metres quadrats, es construirà sobre una parcel·la neta de 142.000 metres quadrats. Atès que no tenim definit encara el projecte, no podem avançar quina serà la inversió definitiva. És un projecte a llarg termini que depèn de molts factors: llicències, permisos, obres... No podem concretar una data.
L'1 de gener ha entrat en vigor el nou impost al plàstic malgrat que tant els fabricants com els distribuïdors han demanat al govern espanyol que s'ajorni, com afecta aquesta mesura a la seva empresa?
És una pedra més al camí, un cost addicional que s'ha de sumar als que ja veiem suportant i que, desgraciadament, s'haurà de repercutir al consumidor. Els experts calculen que aquest nou impost, que de tots els països de la UE només ha entrat en vigor a Espanya, suposarà un increment d'un punt percentual en la inflació, doncs s'aquesta gravant aquest material quan no existeix ara mateix plàstic reciclat suficient per a tota la producció requerida. És injust que es gravi una cosa quan no hi ha alternativa, però això és el que el govern espanyol ha decidit i aquesta decisió no és innòcua, té efectes en tant que incrementa costos i, probablement, s'hauria d'haver esperat que disminuís considerablement la inflació.
La nova llei afecta de manera important, ja que és d'aplicació a moltíssims productes dels que es venen en un supermercat i suposa un fort increment de costos, encara pendent de quantificar. A Consum treballem des de fa anys en la prevenció de residus amb mesures com la promoció dels models de producció i de consum sostenibles i circulars o la reducció en botiga dels residus alimentaris. De fet, tenim l'objectiu de reduir-los a la meitat el 2030.
Una altra de les lleis amb què treballa el govern espanyol pretén precisament combatre el malbaratament alimentari, quines implicacions té per al sector de la distribució? Li semblen efectives?
A Consum tenim en marxa ja més de 12 anys el nostre Programa Profit de Gestió Responsable d'Aliments. Els productes que es retiren de la venda però estan en condicions de consum es donen a les entitats socials que treballen prop d'una de les nostres botigues. A l'últim exercici auditat vam donar 8.460 tones d'aliments a les persones necessitades. Els aliments provenen dels supermercats, plataformes i escoles de frescos, i van suposar un valor de 23,3 milions d'euros. Atès que ja fa molts anys que gestionem les donacions d'aliments, estem plenament adaptats als requeriments de la nova llei.