Endesa ha presentat el seu nou pla estratègic per als pròxims dos anys, on prioritza la inversió en xarxes i en energies renovables. Per contra, la companyia energètica ha deixat fora dels seus objectius l'hidrogen en considerar-ho una tecnologia a la qual li falta "maduresa". Així ho va explicar el conseller delegat de l'energètica, José Bogas, en una conferència amb analistes on va explicar els pilars clau en els quals se sustentarà el pla d'Endesa fins a 2026.

D'aquesta manera, el nou full de ruta presentat per l'empresa propietat en un 70% de la italiana Enel no contempla ni un euro d'inversió en energies renovables a l'hidrogen. Dels 4.300 milions d'euros que té previst invertir en els pròxims dos anys, no inclouen aquesta tecnologia, ja que "no té maduresa per ser comercialitzada" i requereix "molts subsidis", ha explicat Bogas durant la presentació del pla.

En aquest sentit, el directiu ha destacat que l'objectiu de la transició energètica és l'electrificació i que l'hidrogen en tot cas serà una cosa complementària per complir els objectius. "Crec que l'hidrogen jugarà cert paper en la indústria pesant. També pot ser que en el transport, pensant als camions, però segons la meva opinió no abans de 2030", ha destacat Bogas.

No és la primera vegada que des de la companyia es pronuncien en contra d'apostar per aquest tipus de projectes. A començaments d'any, Bogas va assenyalar durant una presentació dels resultats que l'hidrogen, malgrat tenir un futur prometedor, compta amb un "present incert". El poc desenvolupament amb què compta en el dia d'avui i els elevats costos feien llavors "inviable" que Endesa s'aboqués a megaprojectes relacionats amb aquest camp.

Més enllà de l'hidrogen, la inversió en renovables que estableix la companyia es mantindrà sense canvis respecte al pla anterior, destinant el 53% del capital a energia eòlica, el 35% a solar, el 7% a hidràulica i el 4% per a bateries. Amb aquest desemborsament de 4.300 milions, Endesa pretén augmentar la seva capacitat de renovables des dels 10 GW actuals fins als 13,9 GW el 2026.

Més inversió en xarxes i demana de duplicar el previst en el PNIEC

D'altra banda, Endesa ha posat el focus en la inversió bruta en xarxes de distribució, destinant un total de 2.800 milions d'euros dels 8.900 previstos, 200 milions més que l'establert en l'anterior pla estratègic. No obstant això, la companyia destaca que aquest import estarà pendent "d'una visibilitat més gran sobre la revisió regulatòria". Però Bogas es va mostrar optimista que el regulador, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMC), millorarà l'incentiu en la revisió del pròxim període regulatori de 2026-2030.

Així mateix, el conseller delegat de l'energètica va assenyalar que serà necessari duplicar la inversió prevista en xarxes en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) si es volen assolir els objectius marcats de transició energètica. Una cosa per a la qual, segons el CEO, serà necessari un model de remuneració "just, predictible i incentivadora". Aquest pla governamental preveu la inversió fins a 2030 de 53.000 milions d'euros per a xarxes, el que representa entorn del 18% del total de les inversions que es mobilitzaran (300.000 milions).

D'aquesta manera, Bogas va reiterar el seu missatge i va destacar que la xarxa és un de "els motors clau d'aquesta transició energètica i, com ha dit el Govern d'Espanya i també l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), necessitem gairebé duplicar la inversió en la xarxa en el futur si realment volem evitar el coll d'ampolla que tindrem si no ho fem".

Espera que no es mantingui l'impost

Respecte a l'impost extraordinari que grava amb l'1,2% sobre les vendes de les companyies energètiques, Endesa confia que no es prorrogarà més enllà de 2024, malgrat que l'acord entre el PSOE i Sumar per formar govern contempla fer-ho permanent. Així, el pla estratègic amb què Endesa pretén obtenir un benefici ordinari net d'entre 2.200 i 2.300 milions està dissenyat partint d'aquesta premissa. "Hem considerat només l'any 2023 i 2024", va explicar als analistes José Bogas.

"Si volem invertir l'enorme quantitat de diners que es necessiten i, creieu-me que estem alienats amb la política energètica del govern, necessitem cash. Per tant, segons la nostra opinió no té sentit pagar aquest impost", va assegurar. Així mateix, la companyia al·lega que encara en vigor una minoració o clawback del gas que evita els beneficis extraordinaris.

Quant a la política de dividends per al període 2024-2026, l'energètica manté el compromís de retribuir els seus accionistes amb un pay out del 70%, amb un mínim d'1 euro per acció i la previsió de poder assolir els 1,5 euros el 2026. Una decisió que arriba després del recent laude que ha obligat la companyia a pagar 530 milions d'euros a QatarEnergy, companyia estatal de Qatar, pel preu del gas.