Miquel Martí Escursell (Moventia) ha substituït Javier Pérez Fortea (Globalvia) en la presidència de Tram –Tramvia Metropolità SA i Tramvia Metropolità del Besòs SA–, concessionàries del servei de tramvia de Barcelona. En realitat, Martí exerceix de president des de fa unes setmanes, fins el punt que ja va presidir els consells d’administració del juny passat, tot i que formalment ho és des d’aquest 13 de juliol segons consta en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME).

El relleu en la presidència respon a un acord entre els principals accionistes de l’operador del tramvia pel qual fan torns per un període de dos anys. Després de dues dècades en què aquest càrrec va recaure en exconsellers de la Generalitat –Albert Vilalta (2000-2011), Josep Maria Cullell (2011-2016) i Felip Puig (2016-2021), els accionistes van optar per repartir-se-la, segons precisen fonts de l’operador. Primer la va ocupar Pérez Forteza (2021-2023), primer executiu de Glovalvía, i ara li toca el torn a Martí, en representació de Moventia.

Les dues societats concessionàries del tramvia –que gestionen el Trambaix i el Trambesòs– són clòniques perquè comparteixen el mateix consell d’administració i els mateixos accionistes, tot i que les seves participacions no són exactament iguals en cada operador. En conjunt, Tram va facturar el 2021 prop de 69 milions d’euros i va obtenir uns beneficis de 17,43 milions que es van repartir els accionistes: Globalvia (44%), Moventia (20%), Alstom (17%), Transdev, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Comsa i FCC. La major part del ingressos provenen de compensacions de l’administració per mantenir aquest servei públic. En breu presentaran els comptes de l’any passat.

La unió del tramvia per la Diagonal

Miquel Martí Escursell (Sabadell, 1954) presideix Moventia, grup especialitzat en mobilitat, i també és membre del consell d’administració de Fira de Barcelona. Durant els seus dos anys de mandat, s’acabaran les obres de la primera fase de la unió del tramvia –el tram des de Glòries a Verdaguer– però no veurà completar-se la segona i definitiva fase –de Verdaguer a Francesc Macià, per la Diagonal– que encara està pendent d’adjudicació. El finançament de les obres correspon a la Generalitat, pel que fa a la infraestructura ferroviària, i a l’Ajuntament de Barcelona, per la urbanització dels carrers.

El març passat, Ada Colau i Juli Fernández van acordar, quan eren alcaldessa de Barcelona i conseller de Territori de la Generalitat, deixar encarrilada la unió del tramvia per la Diagonal fossin qui fossin els seus successors. Les obres del primer tram (de Glòries a Verdaguer) s’espera que finalitzin la primavera de l’any vinent. Però no hi ha previsions sobre l’inici dels treballs de la segona fase (de Verdaguer a Francesc Macià) pressupostats en 83 milions d’euros (47 milions per a la xarxa ferroviària i 36 per a la urbanització). El tram central no tindrà catenària perquè els tramvies es connectaran mitjançant un sistema ATC (alimentació continua per terra) que serà el primer que s’instal·li a l’Estat.

Tram gestiona en l’actualitat dues xarxes de tramvia –Trambaix i Trambesòs–, amb sis línies, 29,2 kilòmetres de distància i 56 parades. La concessió finalitza el 2032.