Les grans empreses energètiques i entitats financeres hauran d'efectuar entre l'1 i el 20 de setembre el segon pagament dels nous gravàmens extraordinaris aprovats pel govern espanyol per a aquests sectors, una quantitat que podria superar els 2.900 milions en el conjunt de l'any.
Les esmentades companyies van abonar 1.454,5 milions d'euros en el primer període de pagament, el mes de febrer, dels quals 817,4 milions van correspondre al gravamen energètic i 637,1 milions, al bancari, segons va informar el Ministeri d'Hisenda. La previsió de recaptació és de 1.700 milions anuals per a l'energètic i 1.300 milions anuals per a la banca, unes xifres que podrien assolir-se d'acord amb el resultat del primer pagament avançat.
Prestació per a energètiques
La prestació patrimonial per a empreses energètiques grava durant dos anys -2023 i 2024, amb referència als comptes de l'exercici anterior- les vendes d'aquestes companyies amb un tipus de l'1,2%, a excepció dels ingressos regulats i els procedents de fora d'Espanya.
La Comissió mixta del concert econòmic i la comissió coordinadora del conveni econòmic negociaran la participació de les hisendes forals basca i navarresa en aquests tributs. Els imports abonats no poden deduir-se en l'impost de societats ni repercutir-se al client, una cosa que ja vigila la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que està subjecta a sanció.
Afectarà totes les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que van facturar més de 1.000 milions el 2019, excepte aquelles l'activitat energètica de les quals no sigui la principal; així com a les productores de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament a Espanya. La recaptació es destina al suport a llars vulnerables, iniciatives per reduir el consum d'energia o inversions en autonomia energètica.
Prestació per a entitats financeres
La prestació per a entitats financeres és molt similar a l'energètica: serà temporal, per a dos exercicis, no pot deduir-se ni repercutir-se i es negociarà la participació del País Basc i Navarra. En aquest cas, les entitats obligades seran aquelles els interessos del qual i comissions brutes cobrades als clients van superar els 800 milions el 2019, incloses les entitats estrangeres supervisades pel Banc Central Europeu que superin aquest llindar a Espanya.
La prestació gravarà amb un tipus del 4,8% el marge d'intermediació, és a dir, els interessos nets -diferència entre els que cobra i els que paga- i les comissions netes -diferència entre les cobrades i pagades. El govern espanyol espera recaptar 1.500 milions anuals, que es destinaran a finançar mesures per mitigar la pujada dels preus derivada de la guerra a Ucraïna. El 2024, el govern espanyol avaluarà els resultats de la prestació i la conveniència de donar caràcter permanent a aquests dos impostos extraordinaris.