L'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato s'asseurà al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Madrid a partir del pròxim 12 de desembre, quan començarà el judici oral per aclarir l'origen de la seva fortuna. Tanmateix, caldrà esperar al 9 de gener de 2024 perquè comenci l'interrogatori dels acusats, la qual cosa previsiblement s'allargarà fins al 9 de febrer, segons el calendari publicat aquest dimecres per l'Audiència Provincial de Madrid. Si s'inclouen les proves testificals, pericials, documentals i conclusions, el judici, el tercer a què s'enfronta Rato després del de les targetes black i la sortida a borsa de Bankia, s'allargarà fins al 23 de maig de 2024.
La secció setena de l'Audiència Provincial serà l'encarregada de jutjar Rodrigo Rato, més d'un any després que el Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid acordés remetre-li les actuacions del cas per al seu enjudiciament, després de set anys d'instrucció d'un procediment en el qual es van acumular més de 70.000 documents.
Blanqueig de capitals, corrupció i delicte fiscal
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va destacar en el seu moment que, per aquesta causa, s'asseurien al banc dels acusats Rato i uns altres 16 d'investigats pels delictes de blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i delicte fiscal.
L'Audiència Provincial de Madrid jutjarà Rato com a presumpte autor d'onze delictes contra la Hisenda Pública entre els anys 2005 i 2015, un delicte de blanqueig de capitals i un altre de corrupció entre particulars en la concessió de les campanyes publicitàries de Bankia a les agències Zenith i Publicis en la seva etapa al capdavant de l'entitat.
La Fiscalia assegurava en el seu escrit haver identificat increments patrimonials no justificats entre 2005 i 2015 per un import total de 15,6 milions d'euros, més enllà dels rendiments de capital mobiliari a l'exterior tampoc declarats a Hisenda, i 7,4 milions defraudats a l'Agència Tributària. A aquesta última xifra caldria afegir la tributació de serveis professionals a través de les seves societats, amb la qual cosa les quotes defraudades ascendirien a 8,5 milions d'euros.
També veia "indicis racionals" que el també exministre, sent president de Bankia, va cobrar indegudament comissions pels contractes de publicitat de l'entitat amb Publicis i Zenith, relatius a la fusió i sortida a borsa, que s'haurien derivat a diverses societats aconseguint "difuminar l'origen dels diners".
Juntament amb Rato figuraven com a acusats per delicte fiscal el que va ser administrador de diverses societats vinculades a Rato, Miguel Ángel Montero, o l'exsecretari general de Telefónica Ramiro Sánchez de Lerín, entre d'altres.
Pel delicte de blanqueig de capitals es troba també acusat Santiago Alarcó, excunyat de l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato; mentre que en el de corrupció entre particulars hi ha José Manuel Fernández Norniella, antiga "mà dreta" de l'exministre, o la seva antiga secretària, Teresa Arellano.