El sector assegurador espanyol ha aconseguit recuperar tot el terreny perdut arran de la pandèmia i les xifres del negoci ja són un 0,8% superiors a les de 2019. Els ingressos per primes del conjunt de les companyies d'assegurances es van situar en 64.673 milions d'euros en finalitzar el 2022. Una xifra per superar els nivells prepandèmia i que suposa un creixement del 4,65% sobre l'any precedent, segons les dades provisionals obtingudes per Investigació Cooperativa d'Entitats Asseguradores (ICEA) i donades a conèixer aquest dimecres per Unespa.

D'aquesta facturació, 40.240 milions d'euros procedeixen del ram de no vida, que va créixer un 5,21%. Destaca la pujada en la demanda de pòlisses de salut, amb una alça del 7% anual, que va situar les seves primes en 10.543 milions d'euros. També en no vida van funcionar favorablement els rams d'autos, que va facturar 11.353 milions, un 3,31% més; multiriscos, que va créixer gairebé un 6%, fins als 8.578 milions, i resta de no vida, un 5,14%, fins a 9.765 milions.

La presidenta d'Unespa, Pilar González de Frutos, va manifestar que l'últim any ha estat un bon exercici i el sector ha aconseguit remuntar "la vall que va suposar la pandèmia", ja que el negoci ha crescut en pràcticament totes les àrees d'activitat.

Als productes de vida, els ingressos per primes van assolir els 24.433 milions el 2022, amb un augment del 3,74%, segons aquestes dades provisionals, obtingudes per Investigació Cooperativa d'Entitats Asseguradores (ICEA) i recollides per Unespa. Respecte a l'estalvi gestionat per les companyies d'assegurances, va disminuir un 1,01% d'un any per a l'altre i el volum de les provisions tècniques es va situar en 193.753 milions d'euros.

En aquest sentit, en el negoci de vida, a més de l'"error normatiu" que ha suposat el nou tractament fiscal dels fons de pensions complementàries, està afectant la incertesa sobre l'evolució de l'economia i la pujada dels tipus d'interès. "Cal tenir present que la pujada de tipus d'interès ha influït en aquesta disminució de provisions, ja que moltes carteres d'assegurances de vida es valoren d'acord amb la corba lliure de risc, que s'ha eixamplat significativament durant l'any", ha explicat la presidenta d'Unespa.

La patronal recull les dades d'Inverco que mostren una caiguda en 2.605 milions d'euros de les aportacions a plans de pensions el 2022 davant 2021, el que se sumaria al descens anotat el 2021 d'uns altres 1.775 milions. "Això vol dir, ni més ni menys, que aquests dos descensos agregats superen la xifra d'aportacions de 2020, últim que es va beneficiar dels anteriors límits fiscals", ha traslladat González de Frutos.

Quant a la inflació, ha assegurat que el sector ha fet un gran esforç per no traslladar el seu impacte als preus de les primes, si bé és cert que s'ha moderat en els últims mesos, i ha afegit que les companyies continuaran intentant generar rendibilitats que compensin aquest efecte aprofitant la pujada de tipus, entre altres coses.

En relació amb la qüestió de l'estalvi individual, González de Frutos ha considerat la importància d'abordar a Espanya la creació d'un nou pilar de previsió, de generar una massa d'estalvi capitalitzat que creixi al costat de les prestacions del sistema de repartiment, segons informa Europa Press.

Unespa ha demanat que no es contempli a l'estalvi individual i col·lectiu com elements d'estalvi enfrontats i que les empreses comptin amb un "quadre suficient d'incentius" per desenvolupar els sistemes d'estalvi col·lectius com són els plans d'ocupació.

González de Frutos ha xifrat en 750.000 milions d'euros l'estalvi que Espanya necessitaria per complementar el sistema de pensions públiques.

"En el dia d'avui, un sistema que complementés l'actual en un 20% addicional reclamaria la creació d'uns 750.000 milions d'estalvis que ara mateix no estan constituïts. La magnitud espanta, però és assequible. Això sí, és assequible si tots (governs, partits polítics, administració, interlocutors socials i gestors de l'estalvi) avancem junts i en la mateixa direcció", ha manifestat en concret la presidenta de la patronal de les assegurances.

Autoritat de defensa del client

Finalment, González de Frutos ha tornat a reclamar un supervisor independent del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital per a l'activitat asseguradora, ja que actualment la Direcció General d'Assegurances, dependent d'Economia, acompleix les tasques de supervisió per al sector.

En aquest punt, ha carregat contra l'Autoritat de Defensa del Client Financer, un projecte que actualment està en tramitació parlamentària.

González de Frutos ha assenyalat que la regulació d'aquest nou organisme té elements "que no agraden" al sector, com la submissió a l'entorn contenciós-administratiu dels conflictes que puguin sorgir o l'establiment de l'obligatorietat de submissió a la decisió de l'autoritat només per a l'assegurador, el que genera una asimetria "poc justificable".

També s'ha mostrat en contra de la imposició de la taxa de 250 euros per reclamació per cada reclamació admesa, ja que en, moltes ocasions, "resulta superior a l'import mitjà de la reclamació".