El portal immobiliari pisos.com ha analitzat l'edat mitjana a què els joves abandonen la llar familiar a Espanya i a la resta de països de la Unió Europea a partir de l'última actualització d'Eurostat, i el resultat confirma una divergència que fa mitja dècada que es consolida. Espanya va tancar el 2025 en els 30,2 anys, quatre dècimes per sobre de la dada del 2020, quan l'emancipació es produïa als 29,8. La xifra situa el país entre els quatre estats membres on sortir de casa arriba més tard.
La mitjana de la Unió Europea es va moure en sentit contrari durant el mateix període, en passar de 26,4 anys el 2020 a 26,3 el 2025. Una dècima menys, però prou per marcar adreces oposades. Mentre el bloc comunitari conté l'indicador, Espanya l'empeny cap amunt, i la bretxa, que fa cinc anys era de 3,4 anys, s'ha estirat fins als 3,9 anys. "L'edat d'emancipació ha deixat de retratar una decisió personal per retratar una barrera d'entrada. Quan un noi surt de casa als trenta, és evident que el calendari no l'ha marcat ell, sinó el mercat", assenyala Ferran Font, portaveu i director d'Estudis de pisos.com.
Una dècada llarga sense marge d'estalvi
L'indicador d'Eurostat mesura un moment vital, però acumula sota una seqüència econòmica completa. Entre el primer contracte i el primer habitatge hi ha anys de salaris d'entrada, contractes discontinus i una capacitat d'estalvi que no sempre resisteix el cost del lloguer intermedi. El resultat és que l'emancipació a Espanya ha deixat de ser un tram de la biografia per convertir-se en una carrera de fons amb una meta que es desplaça. "Bona part del debat públic continua plantejant l'emancipació com una qüestió de voluntat generacional, i no ho és. Cap jove decideix quedar-se a casa dels seus pares fins als trenta per comoditat, el que passa realment és que topa amb uns requisits de solvència, avals i estabilitat contractual que deixen fora fins i tot qui ha de pagar".
El top 10 més tardà
A la part alta de la taula, el mapa dibuixa un eix mediterrani i balcànic molt definit. Croàcia encapçala la classificació amb 31,5 anys, seguida de Grècia i Eslovàquia, totes dues en 30,9. Espanya ocupa la quarta posició amb 30,2 anys, la mateixa xifra que registra Itàlia, que apareix just darrere. Només tres països de la Unió Europea retarden més la sortida de la llar familiar. Tanquen el grup dels deu Portugal i Eslovènia (28,8 totes dues), Bulgària (27,9), Malta (27,5), Romania (27,4) i Hongria (27,3). Són deu estats membres en què l'emancipació es produeix, com a mínim, un any més tard que la mitjana comunitària, amb diferències que als primers llocs ronden o superen els quatre anys.
"Els països que ocupen aquestes posicions comparteixen un tret que no apareix a l'estadística i del qual cal parlar seriosament: un parc de lloguer petit i una cultura de propietat molt arrelada. Quan comprar és l'única sortida realista, l'emancipació s'ajorna fins que el banc diu que sí, encara que també cal observar quins interessos apliquen", explica el director d'Estudis.
El nord i el centre d'Europa, a l'altra riba
A l'extrem oposat, Finlàndia registra l'edat més primerenca de tota la Unió Europea, amb 21,3 anys, davant de Dinamarca (21,8) i d'Estònia i Lituània, empatades en 22,7. Els segueixen Suècia (23,1), Països Baixos (23,4) i França (23,8), tres mercats amb volums d'habitatge de lloguer molt superiors a l'espanyol. El cas suec mereix una menció a part. El país ha passat de 17,5 anys el 2020 a 23,1 el 2025, un salt de 5,6 anys que és, amb diferència, el moviment registrat més gran a la Unió Europea durant aquest últim lustre. Suècia continua estant a la part baixa de la taula, però el deteriorament a l'accés a l'habitatge de les seves grans ciutats ha erosionat en cinc anys un model d'emancipació primerenca que semblava inamovible.
Completen la llista de les deu emancipacions més anticipades Alemanya (24,1), Àustria (25,2) i Letònia (25,7). Entre Finlàndia i Espanya la distància arriba als 8,9 anys, pràcticament una dècada de diferència dins del mateix mercat únic. "La lliçó dels països que estan a sota a la taula és senzilla i és d'oferta. Han construït durant anys un parc de lloguer estable i assequible, i això permet que un jove s'independitzi abans de tenir una entrada estalviada. Mentre aquí no creixi l'oferta, l'indicador continuarà pujant desena a desena", conclou Font.