L'import mitjà d'una hipoteca per a la compra d'habitatge ha passat en una dècada, entre l'agost del 2015 i el mateix mes d'enguany, de poc més de 100.000 euros a prop de 170.000, una pujada de gairebé el 63 %, percentatge que en algunes comunitats autònomes, com Madrid i Andalusia, s'ha disparat per sobre del 70 %.
Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a l'agost del 2015 l'import mitjà d'una hipoteca per a la compra d'habitatge era de 104.318 euros, enfront dels 169.650 que va assolir a l'agost d'aquest any, últim mes del qual hi ha registres.
Aquesta pujada mitjana del 63 %, es queda lleugerament per sota de l'encariment del preu de l'habitatge en aquesta dècada, període en el qual el metre quadrat ha passat de 1.524 a 2.679 euros, cosa que suposa una diferència propera al 76 %.
Tanmateix, en dues comunitats autònomes, Madrid i Andalusia, la pujada de l'import del préstec supera amb molt la mitjana.
A Madrid, l'import mitjà de les hipoteques pràcticament s'ha duplicat, en passar de 141.847 a 276.158 euros, si bé aquest increment, del 95 %, és la meitat del que ha pujat el preu del metre quadrat a la regió, on ha passat de 1.557 a 4.384 euros.
A Andalusia la pujada ha estat del 77%, després de passar la hipoteca mitjana de 89.042 a 157.647 euros, per a un mercat immobiliari en què el metre quadrat s'ha encarit un 59%
Entre altres factors, els experts atribueixen l'alça dels preus de l'habitatge en aquestes dues comunitats a la compravenda d'habitatge lliure per part d'estrangers, que només en el primer semestre d'enguany va créixer un 2 % interanual fins a assolir les 71.155 operacions.
Britànics, marroquins i alemanys es van situar al capdavant i van suposar el 19,3 % del total nacional, segons dades del Consell General del Notariat.
Madrid i Andalusia, sobretot la Costa del Sol, s'han convertit en la destinació preferida per grans inversors i estrangers amb alt poder adquisitiu.
Pel que fa a l'import dels préstecs hipotecaris en altres comunitats autònomes, al País Valencià la hipoteca mitjana va pujar un 74%, i a les Balears, un 70%, en una dècada.
A continuació figuren Canàries (68 %); La Rioja (63 %); Múrcia (56 %); Catalunya (53 %); Navarra (50 %); País Basc (45 %); Cantàbria i Castella-la Manxa (43 %); Castella i Lleó (37 %); Galícia (35 %); Astúries (33 %); Aragó (31 %), i Extremadura (28 %).