L'Ibex-35 ha començat la jornada d'aquest dimecres amb un alè fresc després d'haver encadenat quatre dies consecutius de pèrdues. El selectiu ha pujat un 0,6% en els primers compassos de negociació, la qual cosa l'ha portat fins als 17.679,5 punts. Amb aquest repunt, el saldo positiu acumulat des de començaments d'any se situa en el 2,18%, una xifra que reflecteix la resistència del mercat espanyol malgrat les turbulències recents. El rebot es produeix en una sessió en què el cru Brent, referència per a Europa, cedeix més d'un punt percentual tot i la falta d'avenços en les converses entre Washington i Teheran. La treva en l'escalada del preu del cru alleuja la pressió sobre els mercats, que en les darreres setmanes havien patit el temor a una interrupció dels subministraments procedents del golf Pèrsic.

A l'inici de la sessió, ArcelorMittal ha emergit com el valor més destacat de la taula de subhastes, amb una pujada superior al 4% pocs minuts després del tret de sortida. La companyia siderúrgica, especialment sensible a les expectatives de creixement econòmic global, ha aprofitat l'ambient de calma relativa per a recuperar terreny després de les caigudes acumulades en dies anteriors. Al seu darrere ha seguit ACS, que ha guanyat un 2,6%, animada pels bons resultats trimestrals presentats recentment i per la sòlida cartera de projectes a Amèrica del Nord. Solaria ha completat el triplet de capçalera amb una revaloració del 2,25%, en una jornada en què les energies renovables també han trobat un cert suport per part dels inversors.

Amadeus, Indra i Rovi comencen al descobert

En el costat negatiu de la balança, els títols d'Amadeus han patit el retrocés més gran de l'obertura, amb una caiguda de l'1,72%. La companyia tecnològica especialitzada en reserves de viatges continua sota la influència de la incertesa sobre la demanda de vols i la pressió dels costos energètics. Al seu darrere s'ha situat Indra, que ha cedit un 1,68%, en una sessió en què els valors vinculats a la defensa i la tecnologia han mostrat un comportament desigual. Rovi ha completat el trio dels que més han cedit, amb un lleu descens del 0,4%, molt més contingut que el dels seus companys de la part baixa de la taula.

La resta de places borsàries del Vell Continent també han començat la jornada amb signe positiu, en un moviment coordinat que suggereix un cert alleujament en la percepció del risc entre els inversors europeus. El Ftse100 de Londres ha avançat un 0,7%, encapçalat pels valors energètics i miners, que s'han vist afavorits per l'estabilització del preu de les matèries primeres. El Cac40 parisenc ha pujat un 0,4%, mentre que la plaça de Milà s'ha apuntat un repunt del 0,9%. El Dax de Frankfurt ha tancat el grup amb un ascens del 0,8%. Aquesta coincidència d'alces reflecteix una recuperació tècnica després de diversos dies de correccions, més que no pas un canvi fonamental en les perspectives econòmiques.

Una setmana clau

L'evolució dels mercats no dependrà avui únicament dels esdeveniments geopolítics a l'Orient Mitjà. Els inversors tenen la mirada posada en una allau de publicacions de resultats corporatius corresponents al primer trimestre de l'any, que continuaran marcant el ritme de les negociacions durant tota la setmana. A més, es publicaran dades macroeconòmiques de rellevància, com ara la producció industrial a la zona euro i la segona estimació del producte interior brut de la Unió Europea. Aquestes xifres ajudaran a calibrar l'estat de salut de l'economia comunitària en un context d'inflació encara persistent i de tipus d'interès que, tot i haver tocat sostre, es mantenen en nivells històricament alts per a l'última dècada. Els analistes esperen amb especial interès la dada de producció industrial, considerada un termòmetre fiable de l'activitat manufacturera al continent.

Al mercat de canvis, la moneda única ha perdut posicions enfront del dòlar en l'obertura d'aquesta jornada. L'euro s'intercanviava a primeres hores del matí per 1,17 dòlars, una cotització que reflecteix la força del bitllet verd gràcies a les expectatives que la Reserva Federal mantingui els tipus d'interès elevats durant més temps del que inicialment s'anticipava. La debilitat de l'euro, si es consolida, podria beneficiar les exportacions de la zona euro però també encarir les importacions de matèries primeres denominades en dòlars. Pel que fa al mercat de renda fixa, l'interès exigit al bo espanyol a deu anys ha descendit fins al 3,52%, un moviment a la baixa que alleugereix el cost de finançament de l'Estat quan aquest es dirigeix als mercats per a col·locar nou deute.