L'Ibex-35 ha tancat la sessió de dijous amb un descens del 0,82% que l'ha situat en els 17.896,9 punts. Els descensos més pronunciats de la jornada han estat protagonitzats per ArcelorMittal, que ha retrocedit un 5,07% per l'efecte del pagament del dividend, seguit de Solaria (-4,22%), Amadeus (-2,70%), Repsol (-2,57%), Acciona Energía (-2,39%), Colonial (-2,34%) i CaixaBank (-2,28%). En el costat oposat, les majors alces han correspost a Redeia (+2,59%), Cellnex (+1,88%), Telefónica (+1,81%), Inditex (+0,81%) i IAG (+0,63%), que han aconseguit sostenir-se en positiu malgrat el to generalitzadament baixista. En el pla empresarial i enmig d'una sessió adversa per al conjunt del mercat, Mapfre ha emergit com un dels focus d'atenció positius.
El comportament de l'Ibex-35 s'ha alineat amb el to generalitzadament baixista que ha predominat en les principals places europees, amb l'única excepció de París, que ha aconseguit tancar amb un avanç del 0,33%. Londres ha retrocedit un 0,75%, Frankfurt s' ha estabilitzat amb una caiguda marginal del 0,01% i Milà ha cedit un 0,62%. Aquest comportament heterogeni reflecteix la incertesa que travessen els inversors europeus, atents a múltiples fronts que van des de la política comercial nord-americana fins a les tensions geopolítiques i el debat sobre el futur de la integració comunitària.
En l'escena internacional, una de les notícies més destacades de la jornada ha estat l'aprovació, per part de la Cambra de Representants dels Estats Units, de majoria republicana, d'una resolució destinada a derogar els aranzels imposats pel president Donald Trump a les importacions procedents del Canadà. Aquesta decisió, que ha estat interpretada com un fort cop per al lideratge del mandatari i per a la disciplina del seu propi partit a la cambra baixa, evidencia les creixents fractures internes al voltant de la política comercial agressiva impulsada per l'administració Trump. Els mercats financers segueixen amb atenció qualsevol moviment en aquesta direcció, atès l'impacte que les mesures proteccionistes poden tenir sobre els fluxos comercials i, en darrera instància, sobre el creixement econòmic global.
Els acords entre Veneçuela i Estats Units
Per una altra banda, la presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va anunciar aquest dimecres la formalització d'una "associació productiva" de llarg abast amb els Estats Units, després d'una trobada mantinguda amb el secretari d'Energia nord-americà, Chris Wright. Durant la declaració conjunta, Wright va destacar el "compromís apassionat" del president Trump per transformar les relacions bilaterals entre Washington i Caracas, un gir inesperat en la política exterior nord-americana que obre noves perspectives en matèria de cooperació energètica i que tindrà, previsiblement, repercussions en el mercat internacional d'hidrocarburs.
L'agenda macroeconòmica ha estat particularment activa, amb la confirmació per part de l'Oficina Nacional d'Estadística britànica que el producte interior brut del Regne Unit va registrar una expansió mitjana de l'1,3% durant el conjunt de l'exercici 2025. Aquesta xifra suposa una acceleració de dues dècimes respecte al creixement de l'1,1% experimentat el 2024, però ha estat rebuda amb cautela pels analistes atès que l'avanç del quart trimestre, limitat a un 0,1%, es va situar per sota del 0,2% que preveia el consens de mercat. La feblesa de l'activitat econòmica britànica en el tram final de l'any, combinada amb les persistents pressions inflacionistes que han mantingut el Banc d'Anglaterra en una posició de vigilància, dibuixen un panorama complex per a l'economia del Regne Unit, que continua llastrada per la incertesa comercial derivada de les amenaces aranzelàries de Washington i per les turbulències polítiques internes que afecten el govern de Keir Starmer.
En el mercat de matèries primeres, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha publicat aquest dijous el seu informe mensual, en què rebaixa lleugerament les previsions de creixement de la demanda mundial de petroli per a l'exercici 2026. El nou escenari dibuixat per l'organisme preveu un increment mitjà de 850.000 barrils diaris, xifra que suposa un retall d'aproximadament 80.000 barrils al dia respecte a l'anterior estimació. La correcció a la baixa respon, segons l'AIE, a la feblesa de l'activitat industrial a les principals economies avançades i a l'alentiment del consum a la Xina, factors que continuen condicionant les perspectives del mercat de cru. El petroli ha reaccionat a la baixa, amb el barril de Brent, referència a Europa, caient un 2,06% fins als 67,95 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) nord-americà s'ha deixat un 2,12% per situar-se en els 63,26 dòlars.
Des del punt de vista geopolític i estratègic, la jornada ha estat marcada per la celebració d'una cimera informal de caps d'estat i de govern de la Unió Europea. La majoria dels mandataris presents han defensat, a la seva arribada a la reunió, la necessitat imperiosa que el bloc adopti mesures urgents per reactivar la competitivitat europea i protegir les indústries estratègiques davant l'avanç d'altres potències econòmiques.
El president francès, Emmanuel Macron, ha estat especialment contundent en les seves declaracions, en advertir que si en un termini de sis mesos no es materialitzen decisions concretes i vinculants, s'haurà de plantejar seriosament la possibilitat de transitar cap a una Europa a dues velocitats. Aquesta amenaça, que plana recurrentment sobre els debats comunitaris, adquireix ara una dimensió particularment crítica en un context d'estancament econòmic, tensions comercials globals i fragmentació política interna en diversos estats membres.