L'Ibex-35, clausura l'exercici 2025 amb una revalorització del 49,7%, la millor des de 1993. Aquest percentatge el converteix en el segon índex amb rendiment més alt a escala global entre les principals economies. A les 14h, el selectiu ha tancat la seva activitat amb una caiguda del 0,27%. Malgrat això, en línies globals, els resultats positius de les darreres sessions han culminat un any en què el mercat ha superat una barrera psicològica que arrossegava des de la crisi financera de 2008. Concretament, el 27 d'octubre va aconseguir superar finalment els màxims registrats l'any 2007, just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, que es trobaven als 16.040 punts.
La capitalització borsària conjunta de les 35 companyies que integren l'índex supera per primera vegada la fita del bilió d'euros. D'aquest grup, quatre valors superen individualment els 100.000 milions d'euros en capitalització. A Inditex i Iberdrola, que ja havien assolit aquesta xifra en anys anteriors, s'hi sumen ara les entitats bancàries Santander i BBVA. En el conjunt de tres anys, la borsa espanyola encadena tres exercicis consecutius de pujada, duplicant el seu valor en aquest període sense incloure-hi la repartició de dividends.
La comparació amb altres índexs internacionals pot resultar enganyosa. Mentre el referent europeu, l'Euro Stoxx 50, avança un 18,4%, i el nord-americà S&P 500 un 17,4%, l'Ibex-35 ha evolucionat de forma positiva en un escenari global extremadament complex. Els inversors han hagut de fer front durant tot l'any a múltiples factors d'inestabilitat. Entre aquests factors destaquen les polítiques proteccionistes de Donald Trump, els creixents desequilibris fiscals en grans economies com els Estats Units o França, i una pèrdua de confiança generalitzada en el dòlar, reflectida en la seva depreciació davant l'euro. A això s'afegeixen les tensions sobre la independència de la Reserva Federal nord-americana, diversos focus de conflicte geopolític i, en els darrers mesos, el temor creixent a una possible bombolla financera vinculada a les inversions en intel·ligència artificial.
El sector bancari i empreses estatals com a motors del rècord
El rendiment excepcional de la borsa espanyola té un protagonista clar: el sector financer. Entitats com Santander, BBVA i Unicaja han duplicat el seu valor en els darrers dotze mesos, mentre CaixaBank s'hi acosta. Bankinter i Sabadell, per la seva banda, han revalorat les seves accions aproximadament un 80%. Aquest comportament es recolza en resultats empresarials sòlids. Només en el període comprès entre gener i setembre, la gran banca espanyola va acumular uns beneficis de 25.417 milions d'euros, establint també rècords en el pagament de dividends. Sabadell, per exemple, ha distribuït més de 1.100 milions d'euros aquest any, una xifra que el Santander eleva als 3.400 milions, tot això en un context de baixada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu.
En l'àmbit industrial, destaquen les fortes pujades d'Indra, que es revalora un 184,6%, i de l'energètica Solaria, amb un avanç del 131%. Les empreses d'infraestructures, com ACS (76,5%), i la mateixa Iberdrola (38,8%) també han contribuït significativament al resultat global. Inditex, després d'un inici d'any dubitatiu, ha recuperat el terreny perdut i tanca l'any amb una pujada superior al 15%, marcant nous màxims històrics amb les seves accions properes als 57 euros. En el costat oposat, Telefónica registra una davallada de l'11%, després que el seu últim pla estratègic no aconseguís convèncer els inversors. També acaba l'any en negatiu l'estrena borsària Puig, que perd un 16,6% respecte al seu preu d'obertura.
A escala mundial, el panorama borsari continua marcat per les grans companyies tecnològiques vinculades a la intel·ligència artificial, que amb valoracions superiors als quatre bilions de dòlars concentren una part creixent del mercat. Així i tot, el seu balanç anual és desigual. Només Nvidia (+40%) i Google (+65%) presenten rendiments esplèndids, mentre altres gegants han mostrat signes de fragilitat. El sector s'enfronta ara a un debat fonamental sobre la rendibilitat futura de les inversions massives en centres de dades per a l'entrenament de models d'IA.
Casos com el d'Oracle, les accions del qual cauen més d'un 40% des dels seus màxims de setembre després de presentar uns resultats decebedors, o el de Meta, que redueix el seu benefici un 83% i perd més d'un 12% en dos mesos, il·lustren aquesta volatilitat latent. En el conjunt d'Europa, els mercats han aconseguit absorbir l'impacte de la guerra comercial gràcies a unes perspectives de creixement revisades a l'alça. Un factor clau ha estat el pla d'inversió alemany, destinat a modernitzar les infraestructures nacionals i reforçar les capacitats en matèria de seguretat, que ha injectat optimisme als inversors continentals.