L'Associació de Tècnics del Ministeri d'Hisenda ha difós una anàlisi sobre la fiscalitat que afectaria els futbolistes de la selecció espanyola de futbol en el supòsit que l'equip aconseguís la victòria en la final del Mundial. Segons les estimacions del col·lectiu, l'import que els jugadors amb residència fiscal a l'Estat haurien de satisfer es xifra en aproximadament sis milions d'euros, una quantitat que es repartiria entre l'Administració estatal i les hisendes forals dels territoris històrics del País Basc i Navarra. La part més voluminosa d'aquest import, 4,4 milions d'euros, aniria a parar a l'Agència Estatal d'Administració Tributària. La Hisenda de Navarra ingressaria uns 350.000 euros, mentre que les diputacions de Guipúscoa i Biscaia percebrien cadascuna una quantitat propera als 300.000 euros.
Aquesta distribució respon al domicili fiscal dels jugadors i a les particularitats normatives que regeixen la tributació de les rendes del treball en el règim foral, que difereixen del model comú aplicable a la major part del territori estatal. La projecció realitzada pels tècnics parteix d'una prima individual de 750.000 euros per cada futbolista, que multiplicada pels 17 internacionals que militen en clubs de l'Estat dona un total de 12,8 milions d'euros. Aquesta quantitat s'afegeix a les retribucions ordinàries dels jugadors, que inclouen els salaris i els drets d'imatge percebuts de les seves respectives entitats.
La conversió s'ha efectuat a partir de la quantitat de 865.384 dòlars per jugador, un import que havia estat anunciat com a prima, prenent com a referència el tipus de canvi vigent en el moment de l'operació. El sindicat Gestha ha recordat que la doctrina administrativa vigent a Espanya classifica les primes abonades per la Reial Federació Espanyola de Futbol com a rendiments del treball a l'efecte de l'impost sobre la renda de les persones físiques, amb independència que no existeixi una relació laboral directa entre el jugador i la federació. Aquesta interpretació, sostinguda per la Direcció General de Tributs i ratificada per diversos tribunals, implica que les quantitats percebudes per aquest concepte s'integren en la base imposable general del contribuent i tributen als tipus progressius que corresponguin.
La limitació de la reducció per irregularitat
Un dels aspectes que els tècnics han posat en relleu afecta la reducció del 30% aplicable als rendiments obtinguts de manera notòriament irregular en el temps. Aquest benefici fiscal, que permet minvar la base imposable en determinades circumstàncies, no pot ser utilitzat pels jugadors que ja hagin percebut primes de característiques semblants en els cinc exercicis anteriors. Segons l'anàlisi, internacionals com Pedri, Gavi, Lamine Yamal o Ferran Torres es trobarien en aquesta situació, atès que ja han rebut compensacions anàlogues per participacions prèvies en grans competicions amb la selecció, cosa que inhabilitaria la possibilitat d'acollir-se a aquesta reducció.
El règim aplicable als territoris forals presenta diferències significatives respecte al model comú. En el cas de Guipúscoa, Biscaia i Navarra, la normativa no estableix la mateixa limitació quinquennal per a l'aplicació de reduccions, sinó que fixa un límit màxim de 300.000 euros sobre els quals es poden aplicar els percentatges de reducció o d'integració que cada administració ha aprovat. Aquesta circumstància beneficiaria els jugadors que tributen en aquests territoris, com Mikel Oyarzabal, Víctor Muñoz, Unai Simón, Aymeric Laporte i Nico Williams, tots ells residents fiscals al País Basc o a Navarra.
Gestha ha assenyalat que el tractament fiscal aplicable a les primes dels internacionals espanyols és similar al que reben aquestes rendes en països com el Regne Unit, França i Alemanya, on les quantitats percebudes per participacions en competicions internacionals també tributen com a rendiments del treball. Aquesta circumstància implica que els jugadors que militen en lligues estrangeres com Rodri, David Raya, Martín Zubimendi, Mikel Merino, Pedro Porro, Yeremy Pino o Fabián Ruiz suportaran una pressió fiscal comparable en els seus respectius països de residència, d'acord amb les normatives vigents a cada jurisdicció.
El càlcul no inclou altres possibles rendes que poguessin derivar-se de la participació en el campionat, com és el cas de patrocinis personals o bonificacions addicionals establertes pels clubs, que tributarien de manera independent. L'anàlisi de Gestha se centra exclusivament en la prima federativa i en la seva integració a la base imposable dels jugadors, sense entrar en altres variables que poguessin modificar la quota final a pagar.