El fort augment de costos i els efectes del canvi climàtic són els grans reptes a què s'enfronta el sector agroalimentari espanyol. En l'últim any i mig, des de l'inici de la guerra d'Ucraïna i en l'actual desacceleració de l'economia mundial, el sector travessa una complexa conjuntura. No obstant això, si es compara l'evolució de les exportacions agroalimentàries espanyoles amb la de les altres potències europees (França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos) s'observa que Espanya ha tingut una evolució relativament positiva i que el sector està resistint a l'impacte que pugui tenir l'alça de costos en la competitivitat, segons es desprèn de l'últim Informe Sectorial Agroalimentari 2023, de CaixaBank Research.
Les exportacions agroalimentàries espanyoles en termes de valor han seguit creixent amb força durant els últims dos anys, condicionades pels alts preus de la majoria dels productes als mercats internacionals. En canvi, en volum, acumulen retrocessos del 5,5% el 2022 i del 9,1% el 2023 (interanual fins al juny), si bé aquests descensos han estat menys acusats que als principals països europeus o la UE en el seu conjunt (una caiguda del 15,1%), segons exposen els autors de l'informe, Judit Montoriol i Sergio Díaz. Asseguren que, malgrat la caiguda de la producció, l'evolució de l'exportació és favorable i "els indicadors de competitivitat del sector no semblen haver-se ressentit en excés de moment".
En la seva anàlisi, detallen també que el sector agroalimentari espanyol manté, malgrat tot, una elevada quota al mercat mundial, amb el 3,8% de les exportacions mundials, i ocupa el setè lloc del rànquing global d'exportadors i el quart entre els països europeus (per darrere dels Països Baixos, Alemanya i França, però per davant d'Itàlia), segons les dades de 2021 (últims disponibles de l'OMC). Aquest pes en el conjunt mundial situa al sector com un dels més exportadors de l'economia espanyola.
Més enllà de les negatives estimacions de la collita de 2023, especialment negatives per a Espanya, en contrast amb una evolució més positiva per a la mitjana de la UE, les perspectives són "una mica més favorables respecte als costos de producció del sector", gràcies al notable descens de les cotitzacions de les matèries primeres agrícoles i dels preus de l'energia als mercats internacionals respecte als nivells rècord de 2022. En aquest sentit, l'informe apunta que la moderació dels costos de producció "ajudarà a contenir la inflació dels aliments". Els autors de l'informe asseguren que aquest descens global "comença a percebre's en els preus que paguen els agricultors a Espanya". Els costos dels inputs agraris han descendit un 11,2% entre agost de 2022 (quan van assolir el seu valor màxim) i maig de 2023 (última dada disponible), sobretot els energètics (amb descensos del 42,3%) i els fertilitzants (que han disminuït un 25,7%). Malgrat aquest descens, "els costos encara són al voltant d'un 35% superiors a la mitjana de 2019", assenyalen i admeten que un dels indicadors més problemàtics és "el preu del pinso, que és el component que més pes en l'estructura de costos del sector primari (54,4% del total el 2022) és encara molt limitat", ja que s'ha reduït únicament un 6,6% des del màxim de novembre de 2022.
"La moderació dels costos de les entrades del sector agrari hauria d'alleujar les pressions inflacionistes sobre els preus dels aliments que paga el consumidor final", conclouen. L'agost de 2023, l'IPC dels aliments va pujar un 10,1% interanual, una taxa encara inusualment elevada, però que representa una considerable moderació respecte a l'avanç màxim del 15,7% registrat el febrer de 2023. "Això, juntament amb la gradual recuperació del poder adquisitiu de les llars en els últims trimestres, hauria de dinamitzar la demanda d'aliments de les llars".