Un de cada cinc espanyols (19,7%) viu en un habitatge amb "determinades deficiències", la qual cosa suposa el percentatge més alt dels últims deu anys. El 2010, la població que residia en habitatges amb problemes va arribar al 22% i el 2004 (any en què arrenca l'estadística) al 20%, els únics dos anys per sobre de 2020, última dada de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recentment publicat. Si bé és cert que el 2020, en ple confinament, es produeix un repunt generalitzat a tot Europa de població que resideix en un habitacle "amb determinades deficiències" (en la nomenclatura d'Eurostat), l'augment és molt superior a Espanya, 5 punts (14,7% el 2019 al 19,7% el 2020), mentre que a la mitjana de la UE és tan sols de 2 punts (12,7% el 2019 i el 14,8% el 2020).

 

No obstant això, les diferències entre Espanya i la UE solen fluctuar i hi ha anys on Espanya és per sota de la mitjana i d'altres per sobre. En els deu anys, des de 2010 que l'INE ofereix dades comparades, en tres ocasions (2012, 2015 i 2017) l'estadística és favorable per als espanyols, encara que en els altres set, està per sobre de la mitjana europea. Però la situació ha empitjorat, no només l'any de la pandèmia, sinó en els dos anteriors de 2018 i 2019. Per primera vegada, es produeixen tres anys consecutius en què la població amb residència en un habitatge amb deficiències és més gran a Espanya que a la mitjana comunitària, amb l'agreujant que són les diferències més grans de la dècada: el 2018, 2,3 punts percentuals (pp) per sota de la mitjana de la UE; el 2019, 2 pp; i el 2020, 4,9 pp. Sol el 2010 va ser pitjor, amb una diferència de 5,5 pp, perquè el 21,8% de la població residia en un habitatge precari, davant el 16,3% del conjunt de la UE.

Condicions mínimes

L'estadística de l'INE apunta que "comptar amb un habitatge que reuneixi les condicions mínimes adequades d'habitabilitat, sigui econòmicament assequible i estigui situada en un entorn segur, constitueixen elements bàsics per cobrir les necessitats de qualitat de vida i benestar de les persones". Així, Eurostat analitza un conjunt ampli d'aspectes per determinar si un habitatge té "deficiències", aspectes no només relacionats amb l'habitatge, sinó també amb les condicions de l'entorn (sorolls, contaminació, problemes mediambientals, delinqüència o vandalisme, etc.).

Sobre l'habitatge per si mateix, l'INE comptabilitza els problemes estructurals (goteres, humitats en parets, terres, sostres o fonaments, o podridura en terres, marcs de finestres o portes), disposar de prou espai o tenir problemes de falta d'espai, patir determinades deficiències (falta de llum, no poder mantenir una temperatura adequada), que, segons l'informe "constitueixen elements clau per determinar la qualitat de l'habitatge des del punt de vista de condicions materials".

Comunitats autònomes

Però si la població que viu en un pis amb deficiències ha augmentat de mitjana 5 punts percentuals a Espanya entre 2019 i 2020, sorprèn -especialment amb la pandèmia pel mig- com han evolucionat les diferents comunitats autònomes. Fins i tot a dos territoris ha millorat la població que resideix en un habitatge amb millors condicions d'habitabilitat. La Rioja ha reduït 5,5 pp el percentatge de les persones que habiten un pis amb deficiències, baixant del 9,8% del total de la seva població el 2019, al 4,3% el 2020, el menor en el rànquing. A Astúries, es produeix una reducció de 3,2 pp, encara que al Principat partia d'un nivell alt el 2019, el 22,9%, i l'ha reduït al 19,7%, just la mitjana d'Espanya.

Al vessant contrari, Canàries es col·loca com la comunitat on més població ha empitjorat la seva qualitat de vida per unes pitjors condicions de l'habitatge en el qual habita. Ha duplicat el seu percentatge, ja que ha passat d'un 15,5% abans de la covid, al 33,1% el 2022, (17,6 pp d'augment), col·locant-se com el territori amb més població afectada, un terç del total dels canaris. Després de l'arxipèlag atlàntic, Galícia ha augmentat 11,9 pp (del 9,8% al 21,7%) i, en tercer lloc, Navarra, que ha sumat 8,9 pp (del 10,2% de la seva població al 19,1%). Catalunya s'ha col·locat per sobre de la mitjana, ja que la població que resideix en un habitatge amb deficiències ha augmentat 6 pp, del 17,1% de la seva població el 2019, al 23,1%. A la Comunitat de Madrid, l'increment es limita a 2,5 pp i es col·loca el 2020 en el 13,5% de la seva població.

Tipus de llar

Segons el tipus de llar, un de cada quatre compost per un adult amb fills habita un habitatge que no té les condicions mínimes per garantir una qualitat de vida, segons els paràmetres d'Eurostat; en el cas dels compostos per un home menor de 65 anys es col·loca per darrere, amb un 22,7% del total davant un 17,5% si la que viu sola és una dona de 65 anys. Els percentatges es redueixen en cas dels pensionistes (majors de 65 anys), amb un 15,9% en el cas dels homes i un 17,6% de les dones.