La identificació de la pesta porcina africana en senglars de Collserola (Barcelona) ha projectat una ombra d’incertesa sobre un dels pilars econòmics més sòlids de Catalunya. Enmig d’aquesta crisi sanitària latent, que posa en qüestió els protocols de bioseguretat i la convivència entre la producció intensiva i el medi natural. A partir de les dades de l’Observatori del Porcí del 2023 es pot fer una radiografia de l'impacte d'aquest sector per l'economia catalana. I el retrat que ofereixen les dades és el d’una indústria gegant, amb una resilència econòmica però una vulnerabilitat creixent.
Fa dos anys, el darrer instant d'actualització de les dades, les exportacions de carn de porc van generar una facturació de 3.256 milions d’euros. Aquesta suma no només representa més de la meitat de totes les exportacions espanyoles del sector sinó que, sobretot, dibuixa un sector irremplaçable per a la balança comercial catalana. El superàvit exterior que genera supera els 3.150 milions d’euros. La paradoxa és que aquesta fortalesa econòmica, aquesta capacitat de vendre al món des de Lleida, Girona o Tarragona, es construeix sobre una base territorial que avui mostra les seves esquerdes. El brot de Collserola no és un incident aïllat, sinó un símptoma d’un sistema que opera en els límits de la pressió ambiental i la densitat animal, un risc que fins ara es gestionava des de l’oficina i que avui es materialitza a les portes de Barcelona.
La lectura de les citades xifres es fa, doncs, amb aquesta doble visió. D’una banda, es veu un teixit empresarial sofisticat i adaptatiu. La lleugera davallada en el volum físic exportat, 1,3 milions de tones, es va compensar amb productes de més valor afegit. La carn fresca o refrigerada, més cara i demandada en mercats exigents, ja representa el 56% del valor total de les exportacions, un indicador clar de que el sector sap pujar en la cadena de valor. D’altra banda, aquesta mateixa sofisticació productiva i logística es basa en una escala massiva: més de 22 milions d’animals sacrificats a Catalunya només el 2023. Aquesta densitat és el motor del rendiment econòmic, però també el caldo de cultiu que converteix qualsevol amenaça sanitària, com ara la que prové dels senglars infectats, en un perill sistèmic per a tot el model.
La doble visió de la globalització
La geografia dels destins d’aquestes exportacions revela una dependència estructural dels mercats globals que amplifica la tensió actual. La necessitat de col·locar una producció que triplica el consum intern local obliga a mirar de manera constant a l’exterior. La Xina, malgrat reduir dràsticament les seves compres, segueix sent el primer client. Japó, Corea del Sud i Vietnam absorbeixen volums decisius. Aquesta vocació global, clau per a la viabilitat econòmica, és alhora una font de fragilitat. Qualsevol restricció sanitària derivada del brot de Collserola, per part d’aquests països tercers, podria tallar de soca-rel el negoci. La bioseguretat interna ja no és només una qüestió de salubritat animal o mediambiental; s’ha convertit en el principal actiu econòmic del sector.
Per això, la xifra de 3.256 milions d’euros ha de ser llegida com una advertència i una oportunitat. És una advertència perquè demostra tot el que es pot perdre si no es gestiona amb urgència, transparència i rigor la crisi sanitària i la seva arrel ambiental. Però també és una oportunitat perquè mostra que el sector té la capacitat econòmica, el coneixement tècnic i la importància estratègica per liderar una transició. Es tracta d’invertir part d’aquest immens capital generat per les exportacions en un model que redueixi la pressió ambiental, millori dràsticament la gestió dels purins, reforci la convivència amb l’ecosistema i, sobretot, inverteixi en bioseguretat no com a despesa sinó com a assegurança del seu propi futur.
El brot de Collserola ha trencat la bombolla. Ha situat el debat sobre el model porcí no només en l’àmbit tècnic o ecològic, sinó en el centre mateix de la seva sostenibilitat econòmica a llarg termini. La fortalesa exportadora demostrada el 2023 és l’actiu més preuat per afrontar aquest repte. El que decideixin els ramaders, les indústries i les administracions en els propers mesos marcarà si aquests 3.256 milions d’euros són l’últim cant d’un model exhaust o el fonament per a una renovació que asseguri la seva permanència. El món segueix comprant carn de porc catalana. La qüestió és si Catalunya sap reinventar la manera de produir-la sense posar en risc tot el que ha construït