Més de 6,26 milions d'espanyols es retarden en el pagament de les seves factures, el que suposa el 13,2% de la població, 4 punts per sobre del 9,2% de mitjana de la Unió Europea (UE), segons l'Enquesta de Condicions de vida publicada aquest dimarts per l'INE. S'inclou dins de la població amb retards en els seus pagaments a aquells que en els últims dotze mesos no han pogut fer front en termini a la hipoteca o el lloguer, les factures de subministraments (llum, gas, aigua...) i compres a terminis (finançades amb crèdits al consum).

La dada, referent a 2022, suposa una millora respecte al 14,3% de l'any anterior, encara que segueix en màxims de les dues últimes dècades, perquè la mitjana de població amb problemes de liquiditat entre 2004 a 2022 ha estat del 10,2%, 3 punts menys que el 13,2% de 2022. Balears, amb un 20,5% del total de la seva població, és la comunitat autònoma amb el percentatge més gran d'amb problemes per poder pagar les seves factures, seguida de les Canàries, amb un 20%. En el costat oposat, a Cantàbria es redueix a un 5,3% de la població els que ajornen el pagament de les seves factures i al País Basc, el 7,2%. A Catalunya el percentatge és del 14,8% del total de la seva població i a Madrid l'11,9%.

El retard en l'abonament de les factures ha empitjorat a Espanya clarament en els últims anys, a diferència del conjunt de la UE, que ha anat reduint la població en problemes. Entre 2004 i 2022, la mitjana a Espanya es col·loca en el 10,2% de la població; lleugerament per sota de la UE, en el 10,4%, encara que aquesta mitjana és entre els anys 2007 a 2022. En el cas d'Espanya, entre 2004 i 2007 -en ple boom econòmic per la bombolla immobiliària- es van donar els percentatges més baixos de població amb problemes per afrontar el pagament de les seves factures, per sota del 8% i amb el mínim històric del 7% el 2006. El que redueix la mitjana espanyola en comparació amb la comunitària.

A partir de 2008, amb l'esclat de la gran crisi que va durar fins a 2013, la població amb problemes d'impagaments va ser superior a la mitjana de la Unió Europea, que va rondar l'11,6%, que a Espanya, amb un 10%. En ambdós casos, el 2014 el percentatge es va elevar a xifres similars de població amb dificultats per fer front als seus pagaments, el 12,6% a la UE i el 12,5% a Espanya. Tanmateix, a partir d'aquell any, els rumbs són separen i els percentatges passen a ser superiors a Espanya amb un problema afegit: el comportament durant la pandèmia.

A Espanya, des de 2014 s'ha anat reduint més o menys a l'una que la UE, fins a col·locar-se en el 8,1% de la població el 2019 -el més baix des de 2008-, i per sota del 8,3% de la UE. Però la pandèmia ha deixat un panorama ombrívol a Espanya, ja que el 2020 la població amb problemes per complir els seus pagaments es va elevar al 13,5% (cinc punts en un sol any), el 2021 marca el rècord històric en el 14,3% i l'any passat es corregeix alguna cosa, fins i tot 13,2%. L'impacte de la pandèmia a la UE ha estat molt inferior, amb lleugers increments al 8,8% el 2020, el 8,9% el 2021 i el 9,2% el 2022. Així, des de 2007, la població amb problemes a les factures ha passat a Espanya del 7,6% al 13,2% (5,6 punts percentuals), mentre que a la UE, el 2007 era del 10% i el 2022 del 9,4% (una reducció de mig punt percentual).

Tanmateix, el comportament per comunitats autònomes mostra notables diferències. Si s'analitza l'evolució de 2007 a 2022, es produeix fins i tot una reducció de 2 punts percentuals (pp) en la població amb problemes de pagaments a La Rioja, col·locant-se el 2022 en el 7,8%, i d'1,3 punts a la Regió de Múrcia, amb el 12,3% l'any passat. Als 15 territoris restants es produeix un empitjorament en la taxa de població amb dificultats per pagar les seves factures, encara que difícilment comparables.

Cantàbria (5,3% de la seva població amb problemes de pagament el 2022) i Navarra (10,8%) han augmentat des de 2007 en 1,5 pp; Astúries (7,6%) en 2,1 pp; el País Basc (7,2%) puja 2,5 pp; Aragó (8,8%) augmenta 3,1 pp la seva població amb problemes de pagaments des de 2007; Galícia (9,5%), 3,7 pp; Castella i Lleó (10,4%), 4,8 pp; la Comunitat Valenciana (12,2% el 2022) eleva les persones amb dificultats per abonar les seves factures 5 pp; Madrid (11,9%) suma 5,8 pp en aquest període; Andalusia (16,3%), 6,2 pp; Extremadura (12,4%) creix 7 pp; a Catalunya (14,8% el 2022), la població que deixa factures sense pagar puja 7,4 pp des de 2007; Canàries (20%), 8 pp; Castella-La Mancha (14,5%) augmenta 9,2 pp i l'augment més gran, 10,3 pp, es registra a les Balears on el 20,5% de la seva població no és capaç de fer front amb normalitat als seus pagaments.

Diferències sociològiques

Per condicions sociodemogràfiques, les dones tenen una taxa de problemes en el pagament del 13%, lleugerament inferior -mig punt-, sobre els homes. Per edat, a més joves més dificultats, amb un 18,8% en els menors de 16 anys i un 15,5% entre 16 i 24 anys, mentre que en els pensionistes es redueix a un 5,4%. El 21,2% de les llars compostes per un adult i fills dependents tenen retards a les factures, i el menor percentatge, del 3,6%, és en cases en les quals viu una pensionista sola.

Respecte a la renda, òbviament és inversament proporcional: a més ingressos, menys factures impagades. Però per veure les diferències, el 10% dels espanyols que menys rendeix tenen eleven el seu percentatge al 33,2%, per un 2,3% del 10% amb més ingressos que es retarden en els pagaments. En Educació, a més formació, menors deutes sense pagar. Així, amb problemes de pagament hi ha un 14,7% de la població de més de 18 anys que han cursat fins a batxiller elemental, mentre que els universitaris redueixen el 7,9%. Per nacionalitat, en el cas dels espanyols, la taxa és d'un 10,2% i els estrangers procedents de països no comunitaris tenen problemes de pagaments en el 35,2% dels casos.