"Avui m'ha passat una cosa màgica, i us ho voldria explicar". Així comença la història d'un tipògraf de San Francisco, Califòrnia, que va quedar bocabadat en conèixer el Museu de la Tècnica de Figueres. Marcin Wichary no es va poder estar de compartir els seus sentiments al Twitter, i la història ja ha estat repiulada milers de vegades. Segons explica, Wichary estava viatjant des de Barcelona cap als pirineus, però un amic li va recomanar que s’aturés a Figueres per veure el Museu Dalí. “No sé si m’interessa gaire Dalí, però per què no?”, va pensar. Però es va adonar que havia fet la reserva per l’endemà. Per això va aparcar davant del museu, i es va posar a caminar. En un dels carrers de la ciutat, Wichary hi va veure un cartell on s’anunciava el Museu de la Tècnica.

No tenia internet (un altre nyap, diu: no tenia la targeta SIM correcta) i per tant Google Maps no li funcionava, però va optar per arribar-hi “a l’antiga manera”. És a dir, seguint els cartells. “Vaig caminar i caminar”, explica, “fins que els cartells que indicaven el museu es van acabar”. “Vaig pensar que potser el museu havia tancat”, continua, “però vaig seguir caminant fins que el vaig acabar trobant”. “L’entrada era tan petita que era fàcil de no veure-la, però vaig estar de sort que quedava just en el meu camí”, hi afegeix. “Hi anava sense cap expectativa, però els museus petits són impressionants”, diu Wichary. “Literalment, el primer que em va donar la benvinguda va ser una màquina d’escriure Bar Lock preciosa, amb una coberta meravellosa”, continua explicant el nord-americà.

“I es podia tocar! Ho vaig fer... estava escrivint amb una Bar-Lock! Només per això ja ha valgut la pena”, diu. El tipògraf es mostra sorprès, també, pel preu de l’entrada (només tres euros) i pel fet que no hi hagi cap guardiola on fer una donació. “L’home gran que em va atendre no parlava anglès, i jo no parlo castellà”, segueix el relat. “Vaig entendre que em deia que no m’oblidés del segon pis. Estava ple de rellotges antics i màquines de cosir. Està molt bé, però hi vaig passar ràpidament. Aleshores vaig veure unes escales que anaven encara més amunt”, diu. “Mentre pujava vaig veure alguns pòsters de màquines d’escriure, però no els vaig fer gaire cas”, explica el tipògraf dels instants abans de fer la gran descoberta.

... i va arribar el miracle

“Fins que de sobte... de sobte vaig veure això. Cinc sales plenes de centenars de màquines d’escriure”, explica. “Mai he vist tantes màquines d'escriure sota un mateix sostre. Literalment, em saltaven les llàgrimes. No ho dic de broma. Crec que és com un miracle”, explica emocionat. “No sabia ni què fer, de tantes coses com hi ha”, assegura. “Amb l’estona em vaig anar recuperant, i em vaig posar a escriure amb la primera Sholes and Glidden, del mil vuit-cents-vés-a-saber-quant! És de quan va començar el sistema QWERTY, i hi estava escrivint!”, diu el tipògraf, encara fent-se’n creus.

El relat continua amb els detalls de les peces que més li van cridar l’atenció. Màquines d’índex, una màquina dual Imperial “de la que parlo a les meves conferències i que em pensava que mai podria veure en persona”, o una màquina per escriure música.

“I era tot per mi. Estava sol. Era com un somni. I no en sentit figurat: he tingut somnis com aquest, trobant un lloc impressionant que no sabia que existia”. “Va venir una senyora que em va intentar explicar alguna cosa, però jo només entenia ‘comprende’. Ho vaig encaixar amb un somriure i assentint”, explica. “Però de cop vaig entendre que no m’estava intentant explicar res, sinó que havia de sortir perquè el museu estava tancat”. Amb el fulletó que li van donar en sortir, l’home va entendre que havia estat molt de sort de trobar les instal·lacions obertes.

Ressò internacional

Les reaccions a la xarxa no s'han fet esperar. Els missatges han fet la volta al món i han rebut la resposta de centenars d'usuaris de la xarxa social que, com Wichary, es mostren impressionats pel contingut d'aquest petit museu figuerenc. De fet, els mateixos responsables del Museu, la família Padrosa, van contestar les piulades agraint-li les paraules i mostrant la seva predisposició per mostrar-li de nou la col·lecció, i explicar-li, aquest cop sí, en anglès.