La xef Carme Ruscalleda: “Esmorzo magdalenes de farina integral d’espelta i trossets de fruits secs”

La vida de Carme Ruscalleda és un mirall de coherència. Allò que predica als seus restaurants ho aplica en el seu dia a dia. I als 73 anys, després d'haver conquerit les set estrelles Michelin que la van convertir en llegenda, continua defensant amb passió la mateixa idea: menjar bé és viure millor.

Podria permetre's luxes, però tria la senzillesa. La seva rutina no comença amb un banquet, sinó amb un ritual íntim. Allà, a la seva taula, amb unes estovalles ben parades, arrenca un dia que s'allarga entre projectes, xerrades i memòries. “Jo esmorzo sola”, va confessar al programa de ràdio Cinco bocados de RNE. El seu marit busca la tertúlia del bar. Ella, en canvi, busca la calma.

Carme Ruscalleda confessa alguns secrets de la seva alimentació

El primer gest del matí és una picada d'ullet a la natura: fruita acabada de collir del seu hort. Segons l'estació, nespres, peretes o qualsevol collita que la terra regali. Aquest contacte directe amb el producte fresc, tan propi de la seva cuina, es cola també en la seva vida privada.

Després, un clàssic que respecta des de fa anys: l'ou passat per aigua. Una preparació humil, lleugera, però que concentra allò que Ruscalleda defensa sempre: respecte pel producte i equilibri a la taula.

L'altre pilar és el te. Llarg, intens, amb un fil de mel. No hi ha cafè en el seu dia, el va desterrar en obrir el seu primer restaurant. El va substituir per una cerimònia que recorda el Japó, país on també va deixar empremta amb la seva cuina. Negre a l'alba, verd a mig matí i torrat a la tarda. Tres moments, tres sabors, un mateix propòsit: cuidar el cos i la ment.

Esmorzar basat en magdalenes d'espelta integral amb fruits secs

I, per últim, les seves magdalenes d'espelta integral amb fruits secs. Són el seu petit tresor, les forneja a casa amb oli d'oliva i les guarda en un recipient hermètic. «Duren fins a dues setmanes», diu. Perfectes per sucar-les al te, perfectes per començar el dia. Aquest gest senzill, quotidià, es converteix en un acte de plaer conscient.

No és casualitat que una de les xefs més premiades del món aposti per una dieta tan clara. Per a ella, l'esmorzar no és només un tràmit, és un moment d'ordre i reflexió. “Cal sadollar-se, però no quedar anestesiat”, explica. Amb aquesta fórmula, aconsegueix energia suficient fins al dinar, que no endarrereix mai més enllà de la una i mitja.

En un temps on la pressa arracona allò essencial, Ruscalleda recorda que la nutrició és una prioritat vital. Que no es tracta de comptar calories, sinó de donar sentit a allò que ingerim. Que menjar bé no és un luxe, sinó una forma de respecte a un mateix.

El seu èxit en l'alta cuina va néixer d'aquesta mirada. I el seu esmorzar, tan senzill com magdalenes, fruita, ou i te, és potser la millor lliçó que deixa: l'excel·lència comença en els gestos petits.