Vicente Vallés és un dels periodistes més importants del moment amb una gran carrera en la comunicació a les seves esquenes. No només aconsegueix excel·lents dades d'audiència amb els Informatius d'Antena 3, sinó que també és un èxit amb la seva faceta d'escriptor. Casat amb la també periodista Ángeles Blanco, amb qui té un fill, encara que en va tenir dos més d'un matrimoni anterior. Als seus 62 anys la seva vida està més que assentada, però no sempre va ser fàcil. Li ha costat molt d'esforç arribar on és ara, ja que pertanyia a una família molt humil.
El madrileny és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, Vicente va estar a la Cadena SER, a la secció d'esports de Televisió Espanyola, va ser cap de nacional a Telemadrid i va treballar diversos anys com a editor i cap d'Informatius Telecinco, encara que la fama li va arribar amb Atresmedia.
"Diguem que jo sóc un madrileny típic, perquè cap dels meus quatre avis és madrileny. Es van conèixer i allà vaig néixer i em vaig criar, a Vallecas", va explicar en Vicente a 'El Mundo', mostrant-se molt orgullós dels seus orígens.
Vicente Vallés va viure al barri de Vallecas
"El primer record que jo crec tenir de la meva infància és el d'estar, sent molt petitó, al barri, que era Vallecas, en un carrer ple de fang, perquè no estava asfaltat. Vaig néixer en un barri de barraques que hi havia darrere del camp del Rayo Vallecano", va dir en el citat mitjà. "Vivíem en una barraca que va construir el meu avi amb les seves pròpies mans durant la postguerra", va afegir. "S'ajudaven els uns als altres. **Moltes d'aquelles cases van sorgir del no-res, eren descampats** que hi havia en aquella zona de Madrid. **És una zona que tinc en el meu record d'infant**", va explicar també a 'COPE'.
La passió pel periodisme li la va transmetre el seu pare, i és que era al seu costat on s'asseia per llegir cada dia el diari. Li agradava mantenir-se informat. És més, fa uns mesos va recordar quina va ser una de les notícies que més el van marcar durant la infància: "No puc dir que fos una cosa definitiva perquè tenia 6 anys. Però el dia que l'home va arribar a la Lluna tinc una imatge molt lleu a la memòria d'aquella nit", va relatar al programa de Joaquín Sánchez.
"Em recordo petitonet i el meu pare arribant a l'habitació, agafant-me en braços i dient-me 'Vicente, has de veure això'. Em va treure al saló, em vaig asseure a terra davant de la tele en blanc i negre i recordo que em vaig aprendre de memòria el nom dels astronautes. L'hi explicava a la professora i a les meves companyes. Era molt petit i no sabia que volia ser periodista, però estic segur que va influir en la meva decisió", va explicar.
Els seus pares es van esforçar per donar-li una bona educació i que pogués complir els seus somnis. "La meva mare va treballar molt. Va tenir la sort de treballar amb famílies que la van cuidar molt, que la van tractar molt bé i això la va ajudar a prosperar", va dir en el citat mitjà. "Com era propi de l'època, el meu pare era pluriocupat per poder tirar endavant. Era torner, encara que aquesta professió la va exercir poc temps. Després va treballar en una empresa que es dedicava a fer proves amb les torres de l'estesa elèctrica. Va ser cantant d'orquestra, era part de la pluriocupació que tenia en aquella època. Hi havia necessitats a casa meva i a la de moltíssima gent, els anys de la postguerra van ser difícils per a molta gent, per als meus pares també", va assegurar.