Nova (i esperada) entrega de l'excel·lent programa d'entrevistes de Gabriel Rufián al seu canal de Youtube. La fábrica de Rufián ha comptat entre les seves columnes i l'espai diàfan amb el director de TV3, Vicent Sanchis, algú amb qui el diputat d'ERC va coincidir en el passat en diferents tertúlies: "Llevo arrastrándome cuatro o cinco años por diferentes televisiones y todavía no me he encontrado a nadie tan duro como tú". "Ara ja sóc una ombra del que era. Amb el temps vas perdent reflexes", respon modest el periodista valencià.
La fábrica de Rufián
Bona sintonia entre tots dos i reflexos que, com a mínim, parlant d'Inés Arrimadas, sembla que no ha perdut. Un dels moments on més seriós s'ha posat Sanchis en la mitja hora d'entrevista. Especialment, recordant el numeret de la llavors candidata de Cs per Barcelona en el debat de les eleccions generals del passat mes d'abril, demanant i redactant la seva carta de dimissió. Paperot que la política taronja ha repetit amb d'altres professionals de Televisió de Catalunya quan ha anat com a convidada, com a Els matins amb Lídia Heredia.
TV3
Vicent Sanchis moderava aquell debat entre candidats. I Vicent Sanchis s'expressa amb rotunditat: "No hi ha dret: ella sap que un periodista, i més d'un mitjà públic com TV3, no la pot atacar o tractar com ella fa. Ella sap que et pot dir el que vulgui, que et pot humiliar, que et pot insultar, i ella sap que tu no la pots ni humiliar ni insultar. Aquesta descompensació és terriblement injusta. I això em rebenta. Per això puc perdre alguna vegada els papers, però no per orgull. Un periodista d'una televisió pública no pot dir que un partit polític és una màquina d'agitació i propaganda. No pot fer aquesta pregunta. I ella pot dir-ho de la televisió i del periodista que l'està entrevistant. És injust, és prepotent, és terrible. I això sí que em cabreja". Pots veure-ho a partir del minut 14'55":
La fábrica de Rufián
Parlant dels taronges, un Sanchis que lamenta que les amenaces i "la crítica desbocada i bèstia" de vegades, afectin als treballadors de la televisió que dirigeix: "No ens ho arribem a creure, però nosaltres mateixos tenim un punt d'autocensura. Això ho han aconseguit". "¿Has pensado que quizás alguna vez entrarán a detenerte a tu despacho?", li pregunta Rufián. "Que vinguin, llavors, ja veurem"... "Es muy bestia que el director de una tele pública tenga que ir pensando que igual le detienen".
La fábrica de Rufián
El d'Arrimadas no ha estat l'únic nom propi. Rufián, murri, li deixa anar: "¿Quién crees que mantiene más simpatías entre los catalanes: Josep Borrell o Enric Millo?". Resposta: "Segur que a molts catalans que pensen com ells els agraden. Però els catalans amb una idea més sobiranista o independentista, evidentment no se'ls miren bé... Però em sembla bastant més humà Enric Millo".
La fábrica de Rufián
Per acabar, un Sanchis a qui mai han ofert fer política, respon amb poques paraules un test ràpid francament interessant: "Artur Mas? El polític més hàbil"; "Mariano Rajoy? Em destarota. Com és possible que una persona intel·ligent passi per un idiota i vulgui passar per un idiota?"; "Pilar Rahola? Llesta, llesta... Un gran personatge que en algun moment hauria d'intentar escoltar una mica els altres, però és un fenomen", "Oriol Junqueras? L'home que no ha aconseguit explicar-se mai. Té una necessitat de fer pedagogia i didàctica que s'oblida d'explicar-se ell mateix"; "Ada Colau? Rita Barberà, a la inversa"; "Albert Rivera? Un producte de marketing intel·ligent i una persona que ha malinterpretat la política. Haurà llegit 'El príncep', de Maquiavel, en italià, i no l'haurà entès"; "Santi Vila? Una de les persones mes sensates que he conegut, però alhora, m'inquieta la seva ambició política".