Un dels exercicis més recomanables que podeu fer cada dia és posar-vos La Renaixença a Catalunya Ràdio, amb en Peyu, la Mercè Martínez, l'Arnau Tordera, la Laia Glück, en Fel Faixedas, en Carles Xuriguera i en Joel Díaz. Com ells pregonen, encertadament, es tracta d'un programa en el qual, en un moment en què la globalització posa en perill cultures i llengües petites com la nostra, volen posar en primer pla la cultura i la llengua catalanes, caminant sempre entre l'entreteniment i la divulgació cultural. I fer-ho sempre provocant una rialla en l'oient, alhora que serveixen com a altaveu de les diferents manifestacions culturals que es fan arreu del país, i amb un fil conductor a cada programa, que serà un objecte quotidià, sigui antic o actual.

Doncs ara, en l'àmbit personal, més enllà del que passa a l'estudi de La Renaixença, el bo d'en Peyu ha trobat justament un objecte que l'ha emocionat, que li ha cridat l'atenció, tant, que fins i tot, se l'ha endut a casa. Explica el conductor de La Renaixença que la setmana passada va entrar per casualitat en una d'aquelles cases d’antiguitats que cada dia són més difícils de trobar, locals plens d'objectes del passat, sovint, d'un passat molt llunyà, i on el més habitual és trobar-te moltes andròmines i objectes plens de pols que en el seu dia van tenir importància, però que avui serien pongos, però que expliquen bé un temps, una època. Sigui com sigui, són establiments que cada vegada més, semblen en perill d'extinció, i cada dia costa més trobar-los a les ciutats o pobles.

Ara, en Peyu n'ha trobat un, hi ha entrat i s'ha sorprès per una troballa, una genialitat, com ell mateix l'ha batejat, i que no ha dubtat ni un segon a endur-se-la a casa i penjar-la en un lloc que es vegi bé. Una genialitat que té a veure justament amb el que pregonen al seu programa, conservar i defensar la nostra llengua i la nostra cultura, en un moment globalitzat on és gairebé impossible trobar-se objectes com el que li ha fet tantíssima il·lusió... "Enmig de bastants trastos inútils hi vaig trobar aquesta genialitat que avui he penjat al rebedor, just abans d’entrar al menjador i a la cuina: 'PARLEU BÉ SI US PLAU'". Un d'aquells quadres-rajoles que abans era molt habitual trobar-se en moltes llars o bars, on es poden llegir missatges com 'Aquí hi viu un del Barça', 'Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa', 'Val més sentència de metge que de jutge' o coses d'aquest estil. I en el cas d'en Peyu, li ha robat el cor aquesta rajola instant-nos a parlar bé:

Una troballa que ha despertat unanimitat entre els seus seguidors: "M'encanta! Ja el voldria jo per la feina!", "A mi m'encanten els renecs en català", "Hi falta la coma, però m'agrada!", "...'Que no costa una punyetera merda!'. Així s'acabava la frase quan jo era jove!", "A totes les cases fa falta, per uns i altres", "Clar i català, sense castellanismes"... Fem-li cas al missatge de la rajola que s'ha trobat en Peyu a la botiga d'antiguitats i que ha penjat emocionat a les parets de casa seva.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!