Toni Clapés continua al capdavant del programa de ràdio més escoltat del país cada tarda i ho combina amb un debat humorístic a 2Cat els dimecres que ha aconseguit fer-se un lloc al complicat prime time. Cervells mínims va fer un 4,2% la setmana passada. Clapés ja ha anunciat que té previst no renovar amb el Versió RAC1 i a partir del setembre té davant seu, amb 58 anys, tots els mitjans de comunicació per triar i remenar. Tots no: a TV3 fa anys que no el volen, tot i que si deixa RAC1 aquesta cancel·lació podria ser revocada. No és personal, són negocis. Clapés té una predilecció que l'honora: Barcelona. No com una forma de parlar "estimo la meva ciutat bla bla". És una predilecció que recorda la del difunt Lluís Permanyer, un cronista ciutadà que era capaç de passejar per qualsevol carrer de la ciutat i fixar-se en el mobiliari urbà, una paperera, un banc, una botiga històrica, un mal fanal o una llamborda. Clapés és d'aquests.

Toni Clapés, 2Cat

Clapés viu a la Gran Via de les Corts Catalanes per la zona de plaça Universitat a la banda d'Aribau. Des d'allà pot anar a peu i en cinc minuts arribar al carrer més icònic de Barcelona: les Rambles a Ciutat Vella. Molts barcelonins prefereixen el passeig de Gràcia, més senyorial i a l'Eixample, però com a icona de la ciutat, cap altra com la Rambla que baixa de plaça Catalunya a l'estàtua de Colom. La seva reforma ha estat un dels maldecaps d'aquest mandat de Jaume Collboni que va enllestint-se i els barcelonins ja hi van baixant per conèixer la nova Rambla. Ja hi ha les primeres crítiques, restauradors que se salten l'obligació de posar para-sols, taules i cadires uniformes. Però el desastre que ja no té solució és haver eliminat les icòniques onades del terra, les llambordes en forma d'onada que caracteritzaven aquest carrer:

Les Rambles amb les icòniques onades del terra, ACN
Onades al paviment antic de La Rambla, ACN
El nou paviment de la Rambla, XXSS

El nou paviment de la Rambla és una pedra quadrada sense cap personalitat. A cada reforma qui hi perden són els nostàlgics, però no hauria costat respectar les llambordes d'onada, encarregar-les als fabricants de llambordes per tractar-se del carrer més fotografiat, icònic i amb personalitat de tota la ciutat. Una pèrdua que molts barcelonins, dels pocs que encara baixen a la Rambla, lamenten. Començant per un tuitaire, l'escriptor Andreu González, el tuit del qual Toni Clapés ha compartit amb els seus 113 mil seguidors carregant amb duresa contra els barcelonins, culpables d'empassar-s'ho gairebé tot:

Tuit de Clapés

Clapés: "Ens ho hem mirat, ens ho han col·locat i hem tragat. Com tot el que fem els ciutadans". Una pedra difícil d'empassar. Enric Gomà, també tuitaire rondinaire i molt estimat, escriu: "La reforma de la Rambla és de pa sucat amb oli. Cap intervenció real per fer-hi tornar els barcelonins". La Barcelona dels passavolants, prop dels creuers i amb botigues de souvenirs. Parlant de pedres, fan combregar però amb rodes de molí. I són indigestes. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!