Julia Lüderwaldt, a partir d'ara li direm Julia, ha estat la persona de la setmana. Per fi les càmeres posaven cara a la terapeuta de la família més rica de Catalunya, els Andic. Hi havia tanta expectació que alguns creien que en podia sortir com a imputada, però és una testimoni. La seva imatge no ajuda a veure-la com una persona de refiar: ulleres de sol fosques, seriosa, no col·legiada com a psicòloga, i ara segons ha destapat El País es coneixen altres VIPS que han passat per la seva consulta del carrer Beethoven, prop del Turó Park, on resideix precisament Jonathan Andic, l'investigat del cas, amb la seva dona i el seu fill. Els noms que s'han sotmès als seus mètodes poc ortodoxes són famílies tan conegudes com els Sánchez Vicario, els Urdangarin i una Borbó: la infanta Cristina.
El diari publica com la part de la família Urdangarin que vivia a Barcelona, inclosos Iñaki i Cristina, van contractar-la com a terapeuta per gestionar la pressió del cas Noos i l'ingrés a presó d'Iñaki: "El caso de la familia de Iñaki Urdangarin y la infanta Cristina, a la que también intentó ayudar a su manera. Según ha explicado Lecturas Julia acudió en su auxilio tras el escándalo del caso Nóos, que estaba afectando a la viabilidad de su día a día en Barcelona y también a la vida de sus hijos. La mujer intentó concienciar a la familia para aceptar que Urdangarin iba a afrontar un proceso judicial por corrupción y que probablemente, como así ocurrió, tendría que pasar un tiempo en prisión. La infanta Cristina se sentó supuestamente en la consulta de Julia".
Els Sánchez Vicario, també resident a la zona alta de Barcelona, van caure en la consulta d'aquesta equatoriano-alemanya. Arantxa va tenir greus conflictes amb els seus pares, germans i amb el seu marit: "Julia intervino para intentar mejorar la relación entre la extenista y su hermano Javier, sin que los implicados quedaran satisfechos". Aquest detall és revelador, no els va ajudar a reconciliar-se, com ha succeït entre pare i fill Andic. A la consulta els rebia "con las paredes desnudas, sin ningún rótulo que anunciase que se trataba de un centro clínico, y sin títulos que acreditasen su formación, las terapias se pagaban entonces en efectivo. “La primera vez que fui con mis dos hijas, no sabía que nos cobraría por las tres y no llevaba suficiente dinero. Le dije que se lo daba cuando volviese. Amablemente, me propuso ir a casa y volver para pagarle”. La informació deixa a la terapeuta com una entabanadora.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!