Soraya Sáenz de Santamaría viu una vida que no té res a veure amb la que va tenir. Sense rodes de premsa. Sense despatxos interminables ni urgències a mitjanit. Aquella dona que va ser una de les cares més poderoses del país ha optat per un camí oposat: discret, domèstic, creatiu i gairebé secret. El seu retorn, després d'anys de silenci, no ha estat a través d'un plató ni d'una entrevista, sinó d'un llibre sorprenentment íntim, “Miradas Paralelas”, escrit a quatre mans amb el seu amic Álvaro Caballo.
La mort de Marian, germana d'Álvaro i molt volguda per Soraya, va impulsar tots dos a convertir els seus passejos per museus en un llibre de fotografies i textos breus. Un treball benèfic, destinat íntegrament a l'Associació Espanyola Contra el Càncer, que revela la seva mirada més emocional. En ell, Soraya escriu amb poques paraules. Les justes. Missatges curts que acompanyen imatges reinterpretades d'obres del Museu del Prado, on van passar mesos aprofundint en quadres que ella sempre va admirar en silenci.
Canvi radical en la vida de Soraya Sáenz de Santamaría
Lluny de Moncloa, la seva vida ha canviat de ritme. Ara dedica temps a la seva família, i el seu fill Iván és la seva principal prioritat. Qui la visita coincideix: “És una madraça”. Gaudeix de la seva adolescència, organitza plans, l'acompanya en tot el que pot. I ho fa des d'una normalitat que mai es va poder permetre quan era vicepresidenta.
El seu dia a dia també passa per feines més tranquil·les: forma part del Consell d'Estat, col·labora amb Cuatrecasas i exerceix tasques a Moeve. Tot això sense renunciar al seu espai personal, aquell que durant anys va ser absorbit per la política. Ara, Soraya escriu, llegeix compulsivament, dos o tres llibres per setmana, i fins i tot ha descobert una nova passió: la cuina. “S'ha apuntat a diversos cursos”, expliquen, i gaudeix experimentant, estudiant receptes i preparant plats com una alumna aplicada.
Ocupa el seu temps amb l'art i la cultura
L'exvicepresidenta torna als museus amb la mateixa fascinació que tenia de nena. Es planta davant d'una obra i s'hi queda, sense presses. Sense escorta. Sense telèfons sonant. Aquest contacte constant amb l'art es reflecteix en el seu llibre, on aborda temes com la fragilitat del clima, els temors actuals davant la intel·ligència artificial o la relació entre bellesa i memòria
La seva presentació pública del llibre va reunir amics i antics companys, des de Mariano Rajoy fins a figures del món jurídic i cultural. Allà es va veure una Soraya diferent: relaxada, somrient, propietària del seu temps. Una dona que es va allunyar voluntàriament dels focus i que només els recupera quan serveixen per a alguna cosa útil: donar suport a la investigació contra el càncer i compartir una sensibilitat que mai no havia mostrat en públic.