Sòcrates va construir tota la seva filosofia a través del lema "conegueix-te a tu mateix". En conèixer-se un mateix es podia arribar a la veritat més profunda. "Només el coneixement que arriba des de dins és el veritable coneixement". És la frase que resumeix el seu pensament, encara que no va ser feta per ell mateix. Els sofistes afirmaven saber-ho tot, tanmateix ell sempre es va definir com un ignorant amb la necessitat d'aprendre. Un cop es reconeixia la ignorància es podia créixer en pensament. L'individu era conscient de les seves limitacions
Segons la seva epistemologia, l'ànima humana posseeix el coneixement, però l'ha oblidat. Sòcrates interroga un esclau analfabet fins que aconsegueix deduir per si mateix un teorema geomètric, i ho fa perquè aquest coneixement estava adormit en la seva ànima
A aquest concepte el va anomenar “anamnesi (recórrer)”, aprendre no és adquirir un nou coneixement, sinó recordar el que ja habita en nosaltres. Aquesta idea desafia la noció tradicional de l'aprenentatge com a acumulació externa: el mestre no transmet veritats, sinó que les fa emergir en l'alumne mitjançant el diàleg.
Treure el coneixement a través del diàleg
Ell comparava la seva tasca filosòfica amb la professió de la seva mare, llevadora. Ella ajudava les persones embarassades a donar a llum, mentre que ell ajudava a “parir” aquestes idees mitjançant la maièutica, un mètode basat en preguntes l'objectiu del qual és desmuntar les falses creences i, pel camí, arribar al coneixement interior.
Ell mai no corregeix les persones. Simplement les interroga per arribar a aquell coneixement. Era la mateixa persona qui arribava a les seves pròpies idees. D'aquesta manera ser intel·ligent no era tenir una gran rapidesa ni agilitat mental, ni tenir moltes dades memoritzades, sinó qui comprèn aquella informació. És a dir, qui descobria en el seu interior.
Es tracta d'una intel·ligència ètica que no apareix de manera espontània, sinó que es construeix amb el temps, a base de vivències i d'un exercici constant de reflexió, de la mateixa manera que s'aprèn a nedar o a dominar un instrument musical. Aquest camí cap a la saviesa és a l'abast de qualsevol, encara que mai no es recorri de manera perfecta. La virtut no és un privilegi d'uns pocs elegits, com sostenien els sofistes, sinó una capacitat que pot entrenar-se i enfortir-se mitjançant l'ús de la raó, la mirada interior i la pràctica conscient d'allò que considerem bo.