La sincera i emotiva confessió personal de Mourinho sobre Guardiola... què va fer: "No lo olvidaré"

26 d'abril del 2011. Data de la millor roda de premsa de la història. Prèvia d'un partit de Champions al Bernabéu entre el Reial Madrid i el Barça. Els dos màxims rivals històrics, entrenats per Jose Mourinho i Pep Guardiola respectivament. El portuguès, amb el seu estil xulopiscinesc, de quinqui, fent jugar el seu equip com a macarres, embrutant els partits i on hi havia més picabaralles que joc. El de Santpedor, el millor entrenador de la història, el que ha fet jugar els Messi, Xavi, Iniesta i companyia com els àngels i va fer que als culers i a la resta del món ens caigués la bava veient-los jugar. I en la prèvia, patapam. Unes paraules que ja formen part de la història, les de l'entrenador blaugrana: "Como el señor Mourinho se ha tomado la licencia de llamarme Pep, yo le voy a llamar a él José. Mañana a las 20.45, nos enfrentaremos en el campo. La Champions de fuera del campo ya la ha ganado, se la regalo. En esta sala, él es el puto jefe, el puto amo. Es el tío más listo del mundo. No quiero competir ni un instante. Sólo quiero recordarle que estuvimos juntos cuatro años en el Barcelona. Él me conoce, y yo le conozco"... 

El Barça i el Madrid d'aquella època se les van tenir, amb els culers sortint guanyadors en una època gloriosa pel club, i amb un Mourinho que no va fer res en el seu pas per Madrid, només deixar mostres de la seva impotència i desviant l'atenció cap a d'altres qüestions, més enllà de les futbolístiques. Un Mourinho i un Guardiola que després del seu enfrontament, i després d'haver coincidit al Barça quan el portuguès era l'ajudant de Robson, han tingut carreres ben diferents. Guardiola, exitosa, anant a clubs històrics i primeres potències mundials, com el Bayern de Múnic o el Manchester City. Mourinho, anant de club en club, amb més pena que glòria: Chelsea, Manchester United, Tottenham, Roma, Fenerbahce o Benfica actualment.

Ara, passat el temps, i un cop aquella època de rivalitat sembla haver quedat enrere, Mourinho ha confessat: "Con Pep me quedo con los tres años que trabajamos juntos, nos vimos todos los días, celebramos juntos los títulos que ganamos. No lloramos juntos, pero compartimos algunas decepciones cuando perdimos cosas importantes. Fue un gran período de nuestra vida, él como jugador y yo como un joven asistente técnico, y con eso me quedo", va arribar a dir. Unes paraules que han tornat a agafar volada quan algun mitjà ha recordat una sorprenent revelació personal per part del tècnic portuguès. I és que tot i els estira i arronsa, "Pertenezco a esa generación de entrenadores que piensa que lo que pasa en un partido de fútbol se queda allí. Tengo solo buenos recuerdos y sentimientos hacia Pep". I posa un exemple que el va tocar especialment: "Hay momentos en la vida que no olvidamos. No olvido cuando murió mi padre (l'any 2017), sabía lo importante que era para mí. Me llamó. Cuando murió su madre, yo también le llamé. Hay cosas que la gente no ve, que no necesitamos compartir. Lo comparto porque ahora tengo la oportunidad, pero solo tengo buenos recuerdos de él cuando trabajamos juntos".

Qui sap... potser en aquesta edició de la Champions, el Benfica de Mourinho i el City de Guardiola s'enfronten en alguna eliminatòria.