La relació professional de Santi Millán i José Corbacho ve de lluny. Des dels inicis de La Cubana, quan dos joves actors llenguts i atrevits van fer les delícies del públic amb els seus papers esbojarrats a la ja esbojarrada de mena companyia teatral. Després, el salt a la petita pantalla, on encara avui es recorden els seus papers d'Avelino, Eugenio o Joan Sol a Teresina S.A.

corbacho millan

TV3

Amb el pas dels anys, van seguir coincidint en diferents propostes audiovisuals, fent obres de teatre en comú, o col·laborant en programes d'Andreu Buenafuente. Després, cadascú ha anat fent carrera en solitari, exitosa, presentant programes per Mediaset o participant en diferents lates d'Atresmedia. Els dos han aconseguit fer-se un nom, no només a la Catalunya on van començar a actuar, sinó també a les televisions espanyoles. José Corbacho i Santi Millán són, també, grans amics. Uns amics que probablement en la qüestió catalana tenen pensaments similars. El respecte al que no pensa igual, la sensibilitat pel que bona part dels seus veïns pensen, o la necessitat d'un referèndum a Catalunya, probablement formin part dels pensaments de tots dos.

judici proces efe

Efe

Ara, tots dos s'han pronunciat després de saber-se la duríssima sentència al procés. Les penes als presos polítics són colpidores i des de tot arreu, són molts els catalans que expressen la seva ràbia i impotència. Araceli Segarra, Josep Julien, Pilar Rahola i molts altres. També Millán i Corbacho. En el cas del primer, a més, amb un afegit: no fa gaire va anar a la presó per visitar un bon amic seu, Raül Romeva, al que precisament li han caigut 12 anys. Això deia l'actor en sortir, el seu dia, de Lledoners, després de visitar Romeva:

I això ha escrit avui al seu compte de Twitter: un compte enrere demolidor acompanyat d'una imatge en negre:

El mateix fons negre ha fet servir el seu amic José Corbacho per avaluar la sentència. I el mateix recompte de les condemnes. En el seu cas, encara ha estat més explícit en les seves reflexions. Unes paraules colpidores, d'algú que pensi el que pensi sobre la independència, aquest 14 d'octubre l'està vivint amb un dolor empàtic pel dels presos polítics i les seves famílies. Un dolor resumit en frases com "Muchos días tristes llevamos ya y muchos otros vendrán. Hoy es uno de esos días. La tristeza es algo individual. Puedes sentirla o no. Yo hoy la siento. Y no pienso como ellos. Ni los conozco personalmente". Corbacho no coneix ningú, com sí Millán, però la tristor és comparable: "Me siento triste. Por ellos, por sus familias y por sus amigos. Y lo peor de todo, es que las cosas no van a mejorar con esta decisión. Al contrario. Habrá quien se alegre por todo esto, allá ellos. Sus sinrazones tendrán. Yo hoy me siento triste y no me apetece ni reflexionar ni contar hasta diez para callarme y no compartir esta tristeza. Em dol i em sap greu. Quina merda".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

13 años 12 años 11 años 10 años 9 años... Muchos años. Demasiados. Muchos días tristes llevamos ya y muchos otros vendrán. Hoy es uno de esos días. La tristeza es algo individual. Puedes sentirla o no. Yo hoy la siento. Y no pienso como ellos. Ni llos conozco personalmente. Pero me siento triste. Por ellos, por sus familias y por sus amigos. Y lo peor de todo, es que las cosas no van a mejorar con esta decisión. Al contrario. Habrá quien se alegre por todo esto, allá ellos. Sus sinrazones tendrán. Yo hoy me siento triste y no me apetece ni reflexionar ni contar hasta diez para callarme y no compartir esta tristeza. Em dol i em sap greu. Quina merda.

A post shared by José Corbacho (@corbachito) on

"Quina merda". Més no es pot dir en dues paraules. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat