En un món on tothom fa el mateix, on la gent es copia les idees, on les seccions a la tele i la ràdio semblen totes tallades pel mateix patró, topem de tant en tant amb algunes troballes originals, que et desperten un somriure a la cara i et fan estar pendents per veure com acaba la cosa. És el cas del 'Sembla mentida', una secció de l'excel·lent programa Aquí Catalunya de la Marina Fernàndez a SER Catalunya, on tres convidats VIPS expliquen alguna anècdota d'aquelles que semblen increïbles, i on dos d'ells diuen la veritat, expliquen uns fets reals, i l'altre menteix. Recentment, hem tingut, per exemple, una història curiosíssima del mític excapità del Barça Jose Mari Bakero i la seva família a Varsòvia. I ara els acostem què li va passar al Raül Balam i la seva mare, la gran xef Carme Ruscalleda.
Uns fets que van passar molt de temps enrere, quan ell era un nen i tenia només 15 anys. Any 1992, any dels Jocs Olímpics de Barcelona, però també, de l'EXPO de Sevilla, i el 'Sant Pau' es va traslladar cap allà, "els meus pares van anar a cuinar al pavelló de Catalunya". Mare i fill, junts a la ciutat andalusa, dormien al centre de Sevilla, en el que va ser el primer viatge de tots dos junts. Una Ruscalleda que fins aleshores anava sempre amb tacons, però que després del que li va passar, va deixar de fer-ho, "va ser culpa meva, perquè una mica més i la mato". Explica que en sortir de l'EXPO hi havia una cua de por ("de tres hores") per agafar un taxi per tornar a l'apartament. Era de nit, l'EXPO estava tancant, "tot fosc i devien ser les 00h-00.30". I què va fer ell? Dir-li a sa mare que tornessin a peu, que no hi havia massa estona.
I allà veieu la Carme i el Raül, amb un grup darrere que es va formar, i que els van començar a seguir. "Vam començar a caminar, als terrenys de la Cartuja, per caminets de sorra, no hi havia res". Fins que van arribar al que es coneix com el famós 'Puente del Alamillo', que travessa el Guadalquivir. "Allò és una autopista, una autovia. Vam trobar unes reixes i no podíem passar. Però no volia tornar enrere i les vaig obrir. Ens vam colar en aquella autovia, cotxes que pugen i baixen, i la vam travessar i vam passar a l'altre voral. La meva mare dient: 'Mai més et faig cas'".
Un cop travessat el pont, com va acabar la cosa? "Unes calors horroroses, però la meva mare ja respirava. Vam veure un local que uns amics seus gays (jo en aquell moment encara no havia sortit de l'armari) van dir que estava molt bé, 'El pequeño costalero'... No ens van obrir mai. Era un lloc gay que hi devien passar moltes coses allà, i devien veure una senyora amb tacons i les mitges trencades, un nen petit... no ens van obrir, i ens vam quedar prenent alguna cosa a la vora del Guadalquivir".
Des d'aquell dia, no veuran Carme Ruscalleda amb tacons. Una anècdota que ha compartit amb la periodista Núria Casas i l'escriptora Regina Rodríguez Sirvent, i que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!