És a punt de fer els 40 anys i és increïble com encara té energia, talent, resistència i professionalitat per continuar jugant a futbol al primer nivell després de tota la vida fent-ho, amb èxit, als diferents clubs on ha jugat i a la selecció espanyola. Parlem de Raúl Albiol, central excel·lent, campió del Mundial 2010 i les Eurocopes 2008 i 2012 amb la Roja, i jugador de València, Getafe, Reial Madrid, Nàpols i Vila-real, el seu darrer club i de qui es va acomiadar fa unes setmanes en un adeu emocionant davant dels companys i aficionats de La Cerámica.

Però ell no vol penjar les botes, vol seguir jugant a futbol, el que més li agrada del món. Ho té claríssim: “Quiero seguir jugando. Está claro que ahora es difícil pensar tras tantas emociones, pero me gustaría jugar. Pero debe ser un proyecto que me emocione, me ilusione y un club que confíe en mí. Vamos a ver si en unos días lo tengo más claro y veo qué puede pasar. Sin fútbol no sé vivir, mi mujer me matará, pero mi idea es seguir". Veurem què acabarà passant i on anirà a parar, però el que està clar és que el futbol ho ha estat tot per a ell, a banda de la seva família. Una passió que gairebé s'estronca quan va patir un accident de cotxe terrible, que el va tenir fins i tot en coma induït durant una setmana.

N'ha parlat a El Cafelito de Josep Pedrerol, on ha posat la pell de gallina als espectadors amb un record colpidor de què va passar fa vint anys, el 2004, quan anava a signar una sessió amb el Getafe. Ell viatjava al cotxe amb el seu pare, però es va espatllar el mateix matí del viatge i van anar amb el cotxe del representant, amb ell al darrere i el pare al seient del copilot. El jugador, que aleshores tenia 18 anys, va ser qui en va sortir pitjor. El cotxe donant voltes de campana, ell no duia el cinturó posat, la porta es va trencar i va sortir disparat cap a l'autovia. "Una semana en coma inducido, como si no estuviera". El primer que recorda quan va despertar novament és que una infermera li estava netejant els ulls. "Veo luces y veo que estoy vivo. Lo primero que hago es mirarme las piernas. Yo quería jugar a fútbol. Tenía la manta encima y quería mirarme las piernas a ver si las tenía".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!