Si avui veuen Quim Monzó, felicitin-lo. De fet, ja podrien haver-lo anat felicitant des de fa uns dies. Perquè tot i que tots els diaris, llibres, wikipedias i efemèrides indiquin que el genial escriptor català celebra avui el seu aniversari, la veritat és que ja fa dies que bufa 70 espelmes. Jordi Basté l'ha entrevistat amb motiu de la seva arribada a la setantena, però l'autor de Mil cretins o El perquè de tot plegat ha fet una curiosíssima revelació sobre el dia que va arribar al món. Monzó, que "no celebro gens els aniversaris, ni els rodons ni els no rodons", ha explicat que tot i que el 24 de març és la data “oficial” d’aniversari de Quim Monzó, “perquè és el que surt a la Wikipedia”, va néixer nou dies abans, un 15 de març, en un taller de modistes del carrer Salmerón de Barcelona, que és com es coneixia abans l’actual carrer Gran de Gràcia. La seva mare treballava en la confecció del vestit de núvia de la senyora d’un manaire de La Caixa: "Estava embarassada, estaven fent un vestit de núvia pel casament d'una dona i no podia deixar la feina. Va parir al mig del taller de costura, una mica com l'escena d''El sentit de la vida' dels Monty Phyton. I com que havien d'acabar el vestit, jo vaig estar allà molts dies i ella no va poder sortir a inscriure'm al registre civil fins el dia 24. Les modistes em feien vestits blancs de primera postura amb retalls de la roba", ha explicat a El món a RAC1.
Quim Monzó / @qmonzo
"Com portes els 70?", vol saber Basté. I la resposta de Monzó no deixa lloc a dubtes: "Com els 69. No notes gaire diferència. Vida i rutina normal i vas mirant ja a quina residència aniràs. Tinc pensada una a Horta, perquè la conec, hi havien anat els meus pares. De seguida que pugui, el que passa que també és un mal pla, perquè la olor que fan és molt peculiar... Hi ha molta gent. I l'ambient... Jo sóc molt associal i penses: 'Ara hauré d'estar amb tanta gent i comunicar-me, ni que sigui amb un cop d'ull?". L'escriptor espera que "els japonesos deuen tenir pensades unes residències amb habitacions per una única persona sense cap contacte amb l'exterior ni amb altra gent. Però anar al Japó ara seria molt difícil". Monzó, sublim. D'aquelles persones que quan parla no saps si ho fa de debò o si és un sarcasme amb potes. "La fase de malalties ja és l'habitual des de fa uns anys: 'Tinc això fotut, tinc allò cardat'... Mires el diari i cada dia és un ensurt: 'Aquest s'ha mort? Aquest també?'. La meva família té prohibit felicitar-me. Jo no celebro res".
Quim Monzó / TV3
Hi haurà doncs, avui, un pastís d'aniversari?, vol saber Basté. "Estàs boig! Ni en broma. Els pastissos me'ls menjo quan em ve de gust. He descobert a Sant Antoni una botiga italiana al carrer Borrell cantonada Marqués del Campo Sagrado, La Salumeria, i he descobert que fan una mena de panettone en forma de colom, 'La colomba'". Monzó, gran gourmet, li encanta menjar i parlar de menjar. Parlen de croquetes, "ara cada vegada hi ha més beixamel a la croqueta, no ho entendré mai. Quan era petit, no hi havia ni gota, era tot carn, pollastre, pernil... Ara menges una cosa tova". De moment no té previst marxar cap al Japó, com deia abans, però sí ha parlat d'un restaurant asiàtic que hi ha a Barcelona, un dels seus restaurants de capçalera.
Quim Monzó / ACN
Diu Basté: "He de dir que fa anys el Quim em va portar a un dels millors restaurants orientals, xinesos, de Barcelona. Recordo que li vaig dir a l'Albert Adrià i ell em va dir que és el millor xinès que hi ha". No diuen quin és, però Monzó, entusiasmat: "I el tracte familiar d'aquella família és molt bo". Pensar en ells li ha generat una reflexió sobre la llengua, i sobre el que fan alguns catalans, que és perquè tots hi rumiem i hi posem remei: "Hi ha dos fills, o dos nets, que eren petits, quan vaig començar a anar-hi no aixecaven dos pams de terra. De vegades, quan jo sortia a fer un piti, sortien com per buscar conversa. Bé, aquests nois ja han passat per l'escola i parlen un català excel·lent... Doncs evidentment, cap puto català d'aquests que hi va, se'ls hi adreça en català, perquè és clar, 'com que veuen que són xinesos'... Saps aquest racisme català? Com que tenen trets facials que consideren orientals... 'no siguem violents i li parlem en català'", diu, imaginant què pensa la gent que ho fa. També s'imagina què deuen pensar els nois del restaurant: "Deuen pensar: 'I llavors, per què collons he estudiat aquesta llengua?'". I té tota la raó del món.
Monzó, com sempre, imprescindible.