Confessa que no sap quan va saber que es volia dedicar al món de l'espectacle, encara que amb els anys ha deixat constància que va néixer per a això. Fill de pare pagès i mare cuinera, Quim Masferrer va fundar, amb l'ajuda de dos companys seus d'institut i amb tan sols 14 anys, la seva primera companyia de teatre. I des d'aleshores ha fet el que millor sap: fer riure el públic. TV3, Rac 1 o Catalunya Ràdio. Molts són els mitjans que no han pogut sucumbir als encants de l'humorista. Encara que ell el té clar "sóc home de teatre perquè la meva essència és el teatre". Això sí, reconeix que "la tele i la ràdio són dos mitjans que m'agraden molt i m'han donat molt".
@elforastertv3
Doncs la petita pantalla li ha donat un dels seus programes estrella, 'El Foraster', que aviat començarà amb la seva sisena temporada. Una tornada que Masferrer afronta "fins i tot amb més ganes i il·lusió que les altres vegades perquè ha estat durant quatre mesos a la nevera, a causa dels problemes pressupostaris de la cadena." Un retorn que se suma a la seva gira 'Bona Gent. Un espectacle amb què pretén homenatjar el públic perquè "tan important són ells, com la gent que pugem a l'escenari, perquè sinó no hi hauria espectacle". I és que a l'humorista, el nom de la seva gira li ve que ni pintat perquè, malgrat tenir el públic assegut i esperant-lo per sortir a l'escenari, Quim Masferrer demostra com li agrada parlar i ens concedeix aquesta entrevista per a l'equip d'En Blau.
Quim, d'on surt el nom de 'Bona Gent?
El nom surt del programa pilot que vam fer amb 'El Foraster', abans de saber si TV3 el compraria o no. Recordo que vam anar al poble d'Espolla i allà vam estar rodant durant dos dies i ens vam quedar captivats per la forma en què ens van acollir els seus habitants. Llavors, quan estava escrivint el monòleg final d'El Foraster', no volia acomiadar-me amb un "gràcies Espolla" perquè considero que la paraula "gràcies" la banalitzem molt. Per tant, i després de fer-li molt voltes, no se'm va ocórrer cap altra cosa que dir: "Gent d'Espolla, sou molt bona gent". I des d'aleshores em va semblar que aquest seria una mica el meu 'leitmotiv'.
www.guerrilla.cat
Consideres que fa falta més bona gent?
Crec que la bona gent som molts més dels que no ho són. El problema és que uns fan més soroll que els altres. De tota manera, tinc proves irrefutables que tots som molt bona gent i fent 'El Foraster' ho he pogut constatar. Que algú sigui capaç d'explicar una cosa íntima, sabent que el que digui serà vist per moltíssima gent, és de ser molt bona gent.
Parlant d'El Foraster', què suposa per a TV3 el retorn del programa?
És un programa que ha donat molt bones dades d'audiència i durant aquests cinc anys he percebut que la gent l'estima. I això, tant jo com l'equip, ho hem notat quan, per exemple, Pepe, de Castellfollit de la Roca, ens va explicar que estava construint un catamarà perquè volia creuar l'Atlàntic, però que li feien falta diners per comprar les veles, i que durant el monòleg final del programa s'aconseguissin fins a 14.000 euros per fer realitat el seu somni. Això va molt més enllà d'un programa de televisió.
@elforastertv3
Què és el primer que vas pensar quan vas saber que 'El Foraster' no continuava?
A mi em van dir que el programa no tenia pressupost per continuar, però que des de TV3 volien que continués, que és molt diferent. Llavors mai no vaig perdre les esperances, perquè des de la cadena sempre m'han cuidat molt bé, i vaig pensar que ja ens avisarien i que aconseguiríem solucionar el problema. Encara que també és veritat que vaig pensar que si el programa s'havia d'acabar per aquesta raó, doncs que era una merda. De tota manera, la cancel·lació temporal del programa ha estat una experiència molt positiva perquè m'ha permès viure moments únics, que sinó no hauria pogut viure. Per exemple, un dia, caminant per la Diagonal, em vaig creuar amb un home que em va dir que es dedicava a gravar, de manera molt casolana, casaments i batejos i que m'oferia l'estudi de casa seva perquè poguéssim fer el programa. A mi em van caure les llàgrimes perquè em va semblar una cosa meravellosa.
Com a espectador, què penses de la situació de TV3?
TV3 és un miracle perquè, encara sent una televisió autonòmica, per molt que ens pesi, és capaç de liderar audiències mes rere mes. Però el millor és que ho fa amb programes com '30 minuts' o 'Sense ficció', on no hi ha carnassa fàcil, i competint amb televisions privades que disposen de pressupostos descomunals a la seva esquena.
Per què dius que TV3 és un miracle?
Ho dic perquè una vegada vaig tenir l'honor de presentar una edició de 'La Marató' i tan sols un dia vam recaptar fins a deu milions d'euros, amb un públic potencial de 7 milions d'espectadors. Això és brutal! De fet, recordo que en un dels assajos que vaig fer amb la Mónica Terribas hi havia una televisió internacional que va venir expressament per preguntar-nos com ho fèiem...
TV3
Què penses del programa 'El Paisano'?
'El Paisano' és un programa que ha funcionat molt bé per Espanya, encara que no tant a Catalunya, i que ha estat produït per la mateixa productora de 'El Foraster'. Per tant, estem molt contents amb el resultat d'El Paisano'. A més, amb 'El Paisano' he pogut veure el que sent la gent quan veu 'El Foraster' perquè he tingut l'oportunitat de descobrir, a l'hora que tots, un nou poble i això m'ha agradat moltíssim.
Et van plantejar presentar 'El Paisano'?
No.
T'hauria agradat?
M'hauria agradat perquè conèixer gent m'encanta i em fascinen els poblets petits d'Espanya. Però també és veritat que per temes logístics no crec que hagués pogut perquè, entre altres coses, tinc una filla de tres anys i no és el mateix anar a gravar a Portbou, que anar-te'n a qualsevol part d'Espanya. Crec que 'El Paisano' no era un projecte fet per a mi.
TVE
Et plantejaries treballar per a alguna cadena de televisió espanyola?
Si es donés l'opció, sí, clar. A Catalunya em sento molt còmode però, si m'oferissin un projecte que m'agradés, des d'una televisió estatal o de qualsevol altre estat, clar que treballaria amb ells. Penso que les arts no tenen fronteres. T'imagines que ara em diguessin de fer 'El Foraster' a Llatinoamèrica o a Marràqueix? Me'l miraria amb molt bons ulls... [riu].
Com vius la polèmica dels llaços grocs?
El tema dels llaços és un dany col·lateral d'una cosa molt injusta com és l'empresonament d'Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Carme Forcadell, amb qui vaig fer la via catalana... De fet, ara s'apropa la Diada i l'any passat vaig estar cos a cos amb Jordi Sanchez i amb Jordi Cuixart, les dues persones més pacifiques que conec. Llavors, que no em vinguin amb hòsties de si es pot o no posar llaços grocs en un lloc perquè treure llaços grocs és destruir, mentre que posar-los significa construir i llibertat d'expressió. El que hauríem de fer és parlar de què fan aquesta gent tancats a la presó.
Parlant dels llaços grocs, què opines de l'acció de Ciutadans?
Ciutadans és un partit que està destruint perquè tot això són estratègies que moltes vegades estan embolicades de 'fake news', amb un únic objectiu electoralista de generar odi i opinió. És més, penso que, com a líder de Ciutadans, Albert Rivera demostra que la gent li importa una merda traient els llaços grocs. A mi m'encanta tenir l'estelada penjant del balcó de casa meva i el més bonic de tot és que el meu veí té la bandera espanyola, i un dia li vaig dir si volia que se la lligués perquè se li estava a punt de caure. Això és molt bonic! El problema és que les accions de Ciutadans tenen una altra intencionalitat i no estan fetes des del respecte.
Efe
I que s'agredís un càmera de Telemadrid pensant que era de TV3?
El que realment em sap molt greu és que l'agredissin pensant que era un càmera de TV3. És una excusa que em sembla molt greu perquè penso que hauríem de respectar tant l'opinió de la gent del carrer, com la de tots els mitjans que existeixen. Aprofito també per transmetre tota la meva solidaritat amb el company agredit de Telemadrid.
Tots aquests elements condicionen la llibertat d'expressió?
No pot o no ha de condicionar-nos. Molts de nosaltres ens dediquem a l'espectacle per la llibertat que ens suposa a l'hora d'expressar-nos. Ningú no em pot dir el que he o no he de dir damunt d'un escenari perquè, en cas de ser així, estarien coartant una de les coses que més m'agraden de la meva feina que és la llibertat absoluta per explicar coses. La cultura és debat i opinió, i el dia que ens faci por dir el que volem dir, estarem acabats.
Roberto Lázaro
De fet, a la festa major d'Els Pallaresos, vas tenir un final d'espectacle amarg per demanar la llibertat dels presos polítics. Què va passar?
Va ser una actuació extraordinària davant 1.500 persones. Va ser brutal. En acabar l'actuació molta gent se'm va apropar per felicitar-me, o explicar-me alguna cosa, i hi va haver dues persones que van venir a recriminar-me que hagués demanat la llibertat dels presos polítics perquè, segons ells, no ho podia fer. Llavors vaig intentar establir un diàleg, perquè m'agrada molt parlar, però va ser molt complicat perquè amb prou feines hi havia torn de paraula. Però, si et sóc sincer, de l'actuació que vaig fer a Els Pallaresos no em quedo amb això, sinó que va ser una de les millors actuacions que he fet en aquesta gira, pel volum de persones que es van apropar a veure'm i que ens va regalar històries fantàstiques.
És la primera vegada que t'ha passat?
El que va passar a la festa major d'Els Pallaresos no és la primera vegada que em passa. La cosa és que aquell dia hi havia càmeres i el vídeo es va fer viral en qüestió de minuts. Pensa que porto molts mesos demanant la llibertat d'ells, des que van entrar a la presó, i ho continuaré fent.