TV3 comença l’any amb noves propostes per l’audiència i demà a les 22:30 estrena “Trenquin Tòpics”, just en acabar l’APM?. Cada dimecres, a partir del 9 de gener, el periodista i actor de programes com ‘Polònia’ Queco Novell il·lustrarà l’audiència amb una sèrie de deu episodis que parlaran dels tòpics sobre els catalans. Amb l’ajuda inestimable del seu expert, l’Adrià Pujol, i dels convidats de cada programa; el presentador i la seva consciència proposen una “autoparòdia dels catalans amb un punt de mala llet”. Som garrepes? Avorrits? Per què som tan escatològics? Què significa que Catalunya és un país de seny i rauxa? El procés s’ha convertit també en un tòpic? Trobareu una resposta a cadascuna d’aquestes preguntes sintonitzant TV3 cada dimecres a la nit. Abans però, l’equip del programa trenca un altre tòpic i adverteix: “Aquest no és un altre programa de ‘catalanets’”.
Sergi Alcàzar
Quan acabi l’APM?, què ofereixen als espectadors perquè es mantinguin a TV3 i no canviïn de canal?
Jo els diria que si es queden a veure ‘Trenquin Tòpics’ riuran, es distrauran i a més a més aprendran alguna cosa que no sabien al voltant dels tòpics que ens envolten. Som garrepes? Cadascú és com és. Som escatològics? Uns més i d’altres menys. Tenim esquizofrènia amb aquesta cosa del seny i la rauxa? Segurament uns més i d’altres menys. Però en algun moment del programa s’hi poden veure representats. S’hi veuran representats d’una forma gens ofensiva, sinó divertida. I a més a més aprendran alguna cosa.
De tot el que diuen sobre els catalans, quin és el tòpic que està de sobres més estès però que vostè ha pogut desmentir?
Tots i cap. Perquè els tòpics per norma general no tenen una veritat científica. Són opinions sobre una tribu. Molt esteses i molt repetides, sense saber si és veritat o mentida. Però al final es queden. Els francesos són tal, els holandesos són tal, els anglesos, els catalans, els andalusos, els bascos... però després coneixes bascos, andalusos, anglesos i veus que potser no són d’aquella manera. És tot culpa d’una opinió que ha estat molt repetida al llarg de la història i de tant repetir-la sembla que hi ha una part de veritat en tot allò. Tu ets garrepa?
No me’n considero. Ho hauríem de preguntar als altres.
No te’n consideres. Així, tothom.
Sergi Alcàzar
Quins tòpics sobre els catalans s’ajusten a la seva manera de ser?
La por al ridícul, potser. Aquesta cosa que tenim d’un pànic terrible a fer el ridícul. És un tòpic amb el qual em sento bastant identificat. També m’identifico molt amb allò del seny i la rauxa. I precisament això és el que hem portat al programa. ‘Trenquin Tòpics’ té dos presentadors, el titular i la seva consciència. I aquest últim està precisament per això, per aportar un punt de rauxa al seny del presentador i del programa.
Fa més de deu anys que el veiem interpretar personatges al ‘Polònia’. Des de l’equip han de plantar cara constantment als atacs de polítics de Ciutadans que no volen que continuïn fent el tipus d’humor que els caracteritza. Algú els ha demanat directament que s'estalviïn de parodiar segons quines coses?
No diré qui perquè no tinc el permís per dir-ho, però històricament sí que hi va haver un polític que ens va demanar que si havíem de fer escarni d’ell, el féssim d’ell però no de la seva família. Ni de la seva dona ni dels seus fills. I li vam respectar 100% perquè tenia raó. En aquell moment ens va fer molta gràcia però si ens parem a pensar-ho, al polític que és víctima del ‘Polònia’ li toca estar aquí aguantant el tipus. Però a la seva família, no. En aquest sentit només recordo això. Darrerament, si han arribat requeriments d’aquest tipus no ho sé. Crec que no i, si arriben, és només perquè últimament la gent té la pell més fina que fa uns anys i rondinen. Però, que a mi em consti, no ha arribat res.
Sergi Alcàzar
Les crítiques de líders polítics de Ciutadans o del PP són infundades o tenen raó i el ‘Polònia’ és un programa independentista?
Per respondre aquesta pregunta els posaria tots els gags que s’han escrit durant aquests anys. Sobretot els dels dos últims anys, en els quals fotem una rebregada important als partits sobiranistes catalans. Important, bastant important. I passat l’1-O, més encara. Recordo tres, quatre, cinc, sis gags; tots ells bastant demolidors amb l’estratègia independentista i l’estratègia dels partits sobiranistes.
Si realment fan crítica de tots, per què creu que aquests partits polítics tenen la necessitat de ficar-se amb la seva llibertat d’expressió i d’opinió i intenten acabar amb programes crítics?
Això ja forma part de l’estratègia electoral dels partits que es queixen, i al ‘Polònia’ formem part d’aquesta estratègia electoral. Va tot al mateix sac: ‘Polònia’, TV3, els CDR... Ho barregen tot, fan un poti-poti i ja està. Ara, em nego que algú em digui que el ‘Polònia’ és un programa de biaix independentista. És que els hem fotut unes rebregades que són espectaculars!
Vostès mateixos s'autocensuren quan veuen quina és la situació del país?
Més que autocensurar-nos, des del primer dia apliquem bastant el sentit comú. I el sentit comú no és que t’autocensuris. Hi ha coses que no es poden fer perquè potser no fan gràcia. Són aquell tipus de coses que tindrien un gran impacte però que no farien gràcia. I l’objectiu és fer riure.
Abans que a Ciutadans els tinguessin entre cella i cella hi havia alguns dirigents que fins i tot confessaven que li podien arribar a fer certa gràcia. En Sergi Cervera, que imita l’Albert Rivera, va explicar a EN Blau que persones de Ciutadans l’havien felicitat per les seves imitacions. A vostè l’han felicitat alguns dels seus personatges, com en Rajoy o el rei?
No. En Rajoy i el rei no. A Rajoy el vaig saludar una vegada, el vaig conèixer. Me’l va presentar gent del PP català i li vaig regalar un DVD amb tots els meus gags a ‘Polònia’. Vam tenir una conversa molt d’ascensor.
De censor o d’ascensor?
D’ascensor! Poc interessant i poc transcendent. Però no. No m’ha felicitat.
Sergi Alcàzar
Fa pocs mesos la Júlia Cot, una de les guionistes del programa, parlava d’un gag que no es va emetre per l'empresonament dels Jordis. També han fet no fa gaire un gag sobre la vaga de fam dels presos. Però ells mai no surten. No creu que després d’un any ja ha arribat l'hora de fer que tornin al ‘Polònia’?
Potser sí. No ho sé. Recordo haver-ho comentat un dia en veu alta. Però ningú de l’equip té la vareta màgica per trobar la solució. Potser sí que podrien sortir. Tot i que tampoc no ho dic gaire convençut si han de sortir o no.
Per què?
Estic una mica bloquejat amb aquest tema. Penso molt en el fet que siguin a la presó i que puguin sortir al ‘Polònia’ encara ho trobo una mica xocant. Jo, personalment; que no decideixo qui surt i qui no
Malgrat els malabars que han de fer per tirar endavant el programa des que són a la presó...
Des de l’1-O això ha estat el programa dels malabars. Sí, sí.
I avui que parlem de tòpics, per què creu que programes com aquests triomfen entre els catalans però fracassen quan es fan fora de Catalunya?
Per diverses raons. El primer que crec és que a Catalunya hi ha una llarga tradició, des de finals del segle XIX i principis del XX, de premsa satírica. Aquí hi havia unes quantes publicacions satíriques molt bèsties, molt punyents. Algunes amb resultats dramàtics quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Molts redactors van morir assassinats perquè no es tolerava la broma. Assassinats per gent d’aquí. Per les milícies anarquistes, per exemple. En el fons el ‘Polònia’ beu d’aquella tradició de premsa escrita i potser per això aquí van bé aquest tipus de programes i fora d’aquí no van tan bé.