María Patiño és en el dia d'avui una de les presentadores més famoses de la televisió. Fa més de dues dècades que està vinculada a la petita pantalla, sempre en programes de crònica social, on es mou com un peix a l'aigua. Primer en Antena 3 amb DEC juntament amb Jaime Cantizano, i després en Telecinco amb 'Sálvame' juntament amb Jorge Javier Vázquez. Precisament, és en aquest últim espai on s'ha guanyat amb escreix el títol de presentadora amb programa propi. Va debutar com a presentadora del 'Deluxe' en substitució de Jorge i Terelu, una cosa que no va agradar a aquesta última. Finalment li van concedir un espai propi els caps de setmana, 'Socialité'.

Tanmateix, en dècades anteriors altres presentadores ostentaven la mateixa fama. Eren altres temps. Fa uns mesos, concretament el 4 de setembre, es van complir 28 anys de la mort de Sonia Martínez. La popular presentadora va morir amb tan sols 30 anys, el món de la televisió va estar de dol durant molt temps. Quan es va conèixer la notícia fins i tot als espectadors se'ls va gelar la sang. Tenia una prometedora carrera vinculada al cinema i a la televisió, tanmateix la hi va vincular al món de les drogues.

https://www.youtube.com/watch?v=Z3IRyR2zTdU

Justament a començaments de setembre, un usuari de Twitter va posar en context el moment en què es trobava la coneguda presentadora madrilenya, coneguda per programes infantils de la dècada dels 80 i 90, testimoni que va agafar uns anys després Letizia Sabater.

"Sonia Martínez es va convertir en un dels casos de cancel·lació —abans fins i tot d'internet— que pitjor va acabar en la història de la televisió espanyola", comença Carlos Barea el seu fil de Twitter, en el qual assenyala la seva aparició en topless en una revista, i l'"acarnissament" de la premsa del cor de l'època, com a detonador del seu declivi i caiguda a les drogues.

La van vetar perquè no estava ben vist que una presentadora infantil es mostrés sense roba en una revista. Fa uns mesos María Patiño va deixar caure la mateixa teoria. "Si em treuen fent topless ara, no passa res, però hi va haver un temps en què tenia conseqüències", va dir la presentadora de Socialité i Sálvame.

La seva aparició a la revista Interviu va ser el seu declivi laboral

Sonia Martínez era una d'avançada a la seva època. Potser va ser pel seu viatge a Nova York per aprendre anglès. Va venir molt canviada, amb una altra mentalitat. De fet, Interviu la va agafar fent topless en una cala d'Eivissa.

TVE va prescindir d'ella suposadament pel final del seu contracte, tanmateix Sonia els va demandar i van haver de readmetre-la. "El topless d'Interviu provocaria el seu acomiadament de TVE, arribant el seu cas al Congrés. Després de guanyar el judici, substitueix Alaska a La bola de vidre, però el programa es cancel·la abans que comenci a presentar-lo. Després, cau a l'heroïna i acaba internada en una clínica de desintoxicació", recorda ara l'usuari Carlos Barea.

Un any abans que tot això ocorregués es va sumar la mort de la seva mare, amb tan sols 43 anys. La falta de treball la va portar a buscar oportunitats al món de l'esport fins que va caure a les drogues i l'alcohol. Es va casar amb José Manuel Padilla, un exdrogoaddicte, i va donar una entrevista en la qual va confessar que ella era "la primera famosa que ha dit que es punxa".

https://www.youtube.com/watch?v=tCmrGf7szhQ

La seva situació econòmica era crítica. Una vegada se la va agafar a la Casa de Campo. "Una vegada al carrer, viu pràcticament en la indigència, movent-se pels baixos fons madrilenys." A partir de llavors tots els titulars estaven relacionats amb el consum de drogues.

Encara que intentava rehabilitar-se, tornava a recaure. Aleshores va descobrir que tenia el virus de la sida, transmesa a la seva filla, Yaiza. "Acabava així la vida d'una dona que va poder ser i no va ser, i amb la que els mitjans es van ensenyar profundament", conclou Carlos Barea la seva anàlisi del cas 'Sonia Martínez' en aquest fil de Twitter.

"Als xavals de l'època ens tenia enamorats... recordo el seu final, va ser molt trist... molta hipocresia en aquella època, no ho mereixia"; "el periodisme rosa matava fins i tot els qui no morien; el relat sembla la sinopsi d'una pel·lícula que podria titular-se: Com destruir una persona sense cap motiu"; "M'ha esglaiat recordar Sonia i la seva vida. Em regira com sempre que es jutja la gent al carrer. Ens creiem immunes a viure sota del pont", són algunes de les reaccions que poden llegir-se al final del relat.