Testimonis colpidors els que hi ha hagut aquest dissabte al Preguntes freqüents. Cristina Puig presenta dues persones que durant un temps de les seves vides recents, han estat sensesostres. Un home i una dona que no han tingut més remei que viure al carrer. Un d'ells, Enric Molina, "actor i ex-sensesostre", com el presenta el programa, que va estar més de cinc anys en aquesta dramàtica situació, i que ha protagonitzat el documental Sense sostre.

faqs dissabte 16 gener

'Preguntes freqüents' (TV3)

Li pregunta la presentadora, només començar, que porta algú a haver de (mal)viure en aquesta situació, com acaba algú vivint al carrer. Explica el convidat que en el seu cas, "hi va haver un temps que consumia substàncies, i els meus pares es van afartar. A més, es van separar. El meu pare no va voler saber res i la meva mare se'n va desentendre. Em va donar un bitllet de 1.000 pessetes i em va dir que marxés"

enric molina faqs

Enric Molina, 'FAQS' (TV3)

"Em van aconseguir una pensió, però com consumia, era o una cosa o una altra. I vaig acabar sota un pont", explica amb cruesa Molina, que dona més detalls de com es buscava la vida per dormir quan va començar aquell malson: "No tenia un lloc fix, anava rulant per les Caixes, que era on més calor feia. Però després venien els guàrdies i et deien que no podies estar, 'tiene que salir'. I a vegades plovia i jo els hi deia: 'Home, está plovent, tio'. Al final, trobaves un lloc on estar resguardat. Hi ha una jerarquia, també". Això, per dormir. Per menjar, un altre via crucis: "Anava a les pastisseries o panaderies per si tenien algo d'ahir, o els hi escrivia poesies o anava a buscar els diaris o ajudava a posar les taules a canvi d'un cafè amb llet".

enric molina faqs 2

Enric Molina, 'FAQS' (TV3)

"Més que moments de por, he passat tensió. Enfrontaments físics per un lloc...". Una de les fundacions que els ajuda és Arrels, d'on és professora l'actriu Ivana Miño, i on l'Enric està fent teatre. Diu Miño: "Després d'estar amb nosaltres ha fet pel·lis, curtmetratges, una obra al Teatre Lliure...". Molina aporta la seva experiència: "Em preguntaven si m'havia costat fer la pel·lícula de 'Sense sostre' i simplement el que he fet ha estat rebobinar una mica i recordar com era el meu despertar, que era el primer que feia i tornar-ho a reviure".

Una conversa dura, exemplar i necessària, la setmana que dues persones sense sostre han mort als carrers de Barcelona durant l'onada de fred.