Hi ha una norma no escrita que la gran majoria d'entrevistats adopten que és força irritant per l'espectador, el lector o l'oient. L'entrevistador fa una pregunta i ells responen el que els hi ve de gust. ¿A dónde vas? Manzanas traigo. Acostumen a sortir-se amb la seva, bàsicament, per dos motius: o perquè el periodista ja està pensant en la següent pregunta o perquè aquest insisteix una mica, però de seguida llença la tovallola a la que veu que el convidat s'enroca com un cargol a la closca. Afortunadament, alguns periodistes no claudiquen fàcilment. Quan això passa, el ridícul de l'entrevistat negant-se a respondre queda palès a ulls de tothom. I aquest matí n'hem tingut una bona mostra amb Jordi Basté i Alejandro Fernández.

baste alejandro fernandez

RAC1

El president del PP català ha visitat aquest dimarts El món a RAC1. El més destacat? Que encara que no hi ha hagut converses formals i que s’hauran d’esperar al congrés del partit taronja, la voluntat dels populars és que tiri endavant una coalició amb Ciutadans. Però a la que Fernández ha sortit del seu discurs, ha descarrilat de mala manera. És el que té anar amb els papers mullats a una entrevista amb algú amb molta mili com Jordi Basté. La pregunta és ben senzilla: "Per vostè, ara Quim Torra és el president de la Generalitat?". La resposta, més pròpia de Groucho Marx: "No ho hauria de ser". Basté hi torna: "Però ara ho és?". I Fernández: "Ja no ho hauria de ser". I així fins a set vegades. La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. Ridícul majúscul resumit en 44 segons:

"Podem estar tot el matí així, però crec que perdríem audiència", li etziba el president del PP... El que perden és votants cada dia que passa. I després s'estranyen.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat