Deien que ara sí, que ara la cosa estava més anivellada. Deien que ara sí, que ara no hi havia tanta diferència. Deien que ara sí, que potser seria el dia, després de 25 partits, que el Reial Madrid femení podria plantar-li cara al Barça, i qui sap, potser arribava ja el dia que les jugadores merengues guanyarien les blaugrana per primera vegada... Deien, deien, deien. Que continuïn dient, perquè el ridícul ha estat dels que fan època. Després de tanta xerrameca fent volar coloms, la realitat els ha donat una plantofada descomunal. Bufetada amb la mà oberta a les aspiracions blanques. Per què? Perquè no només no hi ha hagut color, ni cap mena d'igualtat damunt la gespa, sinó que ha estat tot el contrari. El partit de Lliga jugat al Camp Nou aquest diumenge ha deixat una tova històrica, la golejada més gran entre els dos equips, un 7 a 0 brutal, amb un pòquer de gols de Clàudia Pina:

Les jugadores de Pere Romeu van passar per damunt de les jugadores del Madrid. Des del primer moment es veia a venir que la cosa aniria de golejada històrica, i al final, un 7 a 0 i gràcies, perquè les jugadores blanques podrien haver rebut molts més gols si les Pina, Pajor, Graham i companyia haguessin volgut fer encara més sang. Però un 7 a 0 ja està bé per deixar clar (si és que algú tenia algun dubte), que Barça i Madrid són a anys llum, i que hi ha una distància sideral entre els dos equips. Un 7 a 0 que hi havia curiositat per veure com es tractaria als mitjans de la capital espanyola. Una pallissa del Barça al Madrid que gairebé ni apareix a la portada del diari As d'aquest dilluns, on necessites uns prismàtics per veure la petitíssima menció. En canvi, amb què creieu que han obert a la portada del rotatiu madrileny? Amb una imatge i un titular que provoquen vergonya aliena, aquest:

Vergonya, no només per la minúscula menció al Clàssic femení, sinó per la gosadia de treure pit perquè tres jugadors sortits de La Fábrica (Víctor Muñoz, Fresneda i Fran García) van jugar l'altre dia amb la selecció espanyola a la Nations League i que "34 canteranos han jugado con las distintas selecciones españolas en este parón". S'han de tenir moltes penques per treure pit quan el motor de la Roja no són els jugadors de La Fábrica, sinó els de la Masia, quan Víctor Muñoz també va jugar a La Masia, i sempre s'ha mostrat més culer que merengue, i quan per molts jugadors que surtin de La Fábrica, després no tenen els nassos de fer-los jugar regularment al primer equip del Madrid, que prefereix omplir el vestidor de fitxatges de jugadors estrangers, a cop de talonari. Vantar-se de defensar la seva pedrera és, fins i tot, grotesc. La xarxa els hi ha deixat clar:

"Si la fábrica es tan buena, ¿por qué seguís comprando cracks ya hechos? La Masia pariendo cracks y AS llorando por la foto. Pura envidia de siempre", "Jajajajaja jajajajaja son tan sinvergüenzas qué te meten ha Victor Muñoz con calzador como canterano de ellos. El propio jugador ha declarado que el se siente canterano del Barcelona antes que del real trampas", "Y sobre la paliza en el femenino cuando van hablar sinvergüenzas", "Y ninguno en el primer equipo. Cantera para recaudar", "Esto lo hacen adrede? Ya es el método Chiringuito, o es porque realmente se lo creen?"... Quant penses que no poden provocar més perplexitat, sempre se superen.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!