Catalunya està de dol. Se n'ha anat una de les grans, una icona absoluta de Catalunya, una de les persones més estimades del país, que deixa un llegat de música, cançons inoblidables i bondat que romandran per sempre entre nosaltres. Catalunya plora la mort de la cantant Núria Feliu als 80 anys. Ha mort una de les dones més emblemàtiques de casa nostra, un referent, filla pròdiga del seu estimat barri de Sants, persona excepcional amb un talent i una bonhomia descomunals, un símbol. A la Núria, tothom l'estimava. Prova d'això és l'allau de missatges de condol que està rebent, via xarxes socials, per part de nombroses persones anònimes o de molt conegudes que l'adoraven. Joel Joan ha escrit el seu nom i ha posat quatre cors. Miquel Calçada, "El record d’un país que se’ns escola. Gràcies per tants moments compartits Núria. ACS". Òscar Dalmau: "Núria Feliu era una dona molt vital, molt expansiva i amb joia de viure". O Pilar Eyre: "Se ha muerto Nuria Feliu. Una de las personas más simpáticas que he conocido en la vida, era una artista alegre, eso tan difícil. Su nombre dirá poco quizás a los que no son catalanes, pero para nosotros es como si se hubiera muerto un familiar muy cercano".
I una altra Pilar, la Pilar Rahola, ha volgut tenir un emotiu record, un sentit homenatge cap a la gran dona que ens ha deixat avui i que ha provocat en tots nosaltres una buidor, una tristor infinita. Ho ha fet en forma de vídeo al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola. Unes sentides paraules que toquen la fibra i ens han fet pensar encara més en una dona i cantant absolutament meravelloses. I encara més la bonica i simbòlica manera com ha començat a parlar de la Núria: "No passareu! I si passeu, serà damunt d'un clap de cendra: les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre. Mes no serà! Per més que feu, no passareu! No passareu! I si passeu quan tots haurem deixat de viure, sabreu de sobres a quin preu s'abat un poble digne i lliure. Mes, no serà! Per més que feu, no passareu! No passareu! I si passeu decidirà un cop més la història, entre el saió que clava en creu i el just que hi mor, de qui és la glòria. Més, no serà! Per més que feu, no passareu! A sang i a foc avançareu de fortalesa en fortalesa, però, què hi fa? I queda en peu quelcom més fort: nostra fermesa! Per'xò cantem: ”Per més que feu, no passareu!”. El poema d'Apel·les Mestres, La cançó dels invadits. Diu la Pilar: "No és casualitat que aquest poema fos el que escollís Núria Feliu en un dels darrers actes que va fer en públic a la Diada del 2020 a Sants". Un poema especial, emotiu, sentit i tremendament important per Feliu, que ja el va recitar quatre anys enrera:
L'escriptora destaca que "és un poema que d'alguna manera l'explica a ella mateixa. Constància. Compromís. Fermesa. Dignitat. Núria Feliu ha mort com va viure: amb una constància i una fermesa extraordinària, en la lluita, en la creença, en la defensa i en la convicció que aquesta terra nostra podia ser lliure i havia de ser lliure". Rahola recorda com des dels primers temps, des dels anys 60, quan la Núria va començar a cantar, "fent-ho sempre en català, es va comprometre amb l'idioma català i es va comprometre amb la identitat del nostre poble i amb la nació catalana i amb la seva llibertat. Llibertat i drets amb una constància extraordinària".
Rahola destaca com Núria Feliu era algú "incorruptible, impossible de doblegar", però també, "una dona dolça, amable, bona...", diu, amb la veu trencada i llàgrimes als ulls. "Si em permeten, molts estem colpits avui per la seva mort, perquè l'estimàvem, vull recordar sobretot la seva bondat i la seva dedicació. La trucaves i sempre estava a punt, sempre t'ajudava i t'enviava missatges i t'encoratjava... Fermesa, que diu l'Apel·les Mestres. No va defallir mai. És l'exemple més brutal i extraordinari de la resiliència, de la resistència, de la convicció que algun dia, ens en sortirem". Rahola, commoguda per la pèrdua d'una dona, una artista i una catalana majúscula: "Ha mort la cantant, que hi va dedicar la pell a traduir en català, a cantar en català cançons de tota mena, boleros, jazz, cançons tradicionals, moltes cançons americanes... Ho traduïa tot i ho convertia en nostre. I a través de la llengua catalana ens recordava que tenim un idioma universal".
Però també, com bé diu la Pilar, "ha mort la patriota, la dona que estimava la nostra terra amb passió, que sempre s'hi va sentir compromesa, amb la que sempre ens vam poder comprometre". O "ha mort la ciutadana, que va entendre sempre que més enllà d'interessos individuals, havia de posar-hi la pell en els interessos col·lectius, i no ho va deixar de fer mai. Només puc dir, en un dia trist, que som molts els que la vam admirar i l'admirem, els que la vam estimar i l'estimem. Els que l'enyorarem per sempre. Gràcies Núria Feliu per tot el que has fet, has donat, has entregat a aquesta terra i a tots nosaltres. Creu-t'ho: no passaran":