Durant tot el 2021, Pilar Rahola ha fet una sèrie de reflexions imperdibles de tot el que ha anat passant, alçant la veu quan toca i dient a les coses pel seu nom, defensant, sobretot, el seu país i la seva llengua dels constants atacs dels aparells repressors de l'estat espanyol contra Catalunya.
I ara, aquest 31 de desembre, l'escriptora ha fet un balanç imprescindible al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola. Anomena els noms propis d'aquest any que avui s'acaba: "l'arribada de Joe Biden al poder, la sortida desastrosa de l'exèrcit nordamericà d'Afganistan i l'arribada dels talibans, òbviament, les variants del covid, la vacunació massiva...".
Però Rahola centra el seu darrer vídeo en un balanç de l'any 2021 en clau moviment independentista "i la situació dels drets catalans i de la nostra lluita per decidir el nostre futur". I ho resumeix en tres conceptes DEMOLIDORS: "Repressió, humiliació-renúncia i resiliència".
Anem a pams. Repressió: "El 2021 no ha canviat en absolut pel que fa a la voluntat de l'Estat d'anar esclafant per terra, mar i aire el moviment independentista: judicis, repressions, Tribunal de Comptes, persecucions a Europa rebent cleques, processos, l'Advocacia de l'Estat, tutelatge permanent". En definitiva, una repressió "política, judicial, penal i política contra qualsevol mirada que tingui a veure amb la identitat catalana". Amb el colofó de la persecució del català a l'escola: "2021 és l'inici del final de la immersió lingüística".
Humiliació-renúncia. Rahola lamenta que "desgraciadament, una part important de l'independentisme ha renunciat". Per què?: "És inexplicable que s'hagi posat el fre de mà i s'hagi decidit renunciar al present emparant-se en un hipotètic futur. El problema és que la renúncia i acotar el cap ha portat una humiliació terrorífica".
Especialment per part del partit socialista. Exemple més paradigmàtic?: "La taula de diàleg. No li poden prendre més el pèl al president Aragonès. Humiliació permanent: el gol del català a l'escola, la vergonyeta del Netflix. Com diria en Valtònyc, no és el mateix".
Valtònyc / Europa Press
Hi haurà una reacció al 2022? Qui sap, el que té clar és que "fa mal. La humiliació d'una part de l'independentisme és la humiliació de tot l'independentisme. I ho dic específicament per ERC: ¡Què esteu aconseguint? Si no funciona aquesta estratègia, per què no la canvieu?".
I darrer concepte: la resiliència. "Si alguna cosa ha estat clara el 2021, és que els que s'han mantingut ferms en les posicions de l'1 d'octubre i han plantat cara a l'Estat, han tingut èxits, com els de Puigdemont a Itàlia, quan va ser detingut a l'Alguer i la nova humiliació a Espanya per part d'un tribunal europeu".
Sense oblidar el "NO rotund a l'extradició de Valtònyc, que és una manera de dir-li a Espanya que està fora dels conceptes moderns, dels drets civils, de la Carta de Drets Humans signada per la UE. Les bofetades són majúscules. Com ens hauria anat aquest 2021 si tot l'independentisme hagués plantat cara a l'Estat? Com hauria anat el 2021 si haguéssim resistit?", es pregunta.
Esperem que aquest 2022, aquestes preguntes que es fa la Pilar obtinguin la resposta necessària per part de totes les forces independentistes. Què li demana al 2022 Rahola?: "Que aquesta fractura es recosi, els necessitem a tots. També espero que els exiliats catalans, si més no, els que són eurodiputats, puguin tornar a casa".
Com ella diu, "és un desig, una esperança... i és una convicció".