Javier Negre passa per ser un d'aquells periodistes que semblen més agitadors i apagafocsambbenzina que no pas algú assenyat que fa la seva feina de manera compromesa. L'ultra del diari El Mundo, col·laborador d'El programa de Ana Rosa i Todo es mentira té un d'aquells currículums que avergonyirien més d'un. Però no a ell. Ell sembla cofoi emmerdant i generant conflicte. Ell és la persona que va publicar fotografies dels mestres anònims de Sant Andreu de la Barca assenyalant-los sense que cap jutge els hagués imputat. "¿Pedirás perdon por señalar a los profesores de Sant Andreu de la Barca, cuya causa está archivada?", li va etzibar Gabriel Rufián durant una connexió.

Rufián y Negre - Todo es Mentira

Cuatro

"Tú Negre ¿hablas de dianas? ¿Tú que pusiste caras de profesores en el periódico?", li va dir també Pilar Rahola en una altra connexió. Negre, de manera abjecta, li va respondre: "Pilar, eres conocedora de los actos que se están preparando en la calle. No blanquees el terrorismo". Pilar Rahola va abandonar immediatament la connexió amb el programa ("Se ha acabado, me voy... es una indecencia"). No hi ha ningú amb dos dits de front i un mínim de dignitat que no condemni els paperots que acostuma a perpetrar el tal Negre.

pilar rahola marxa Cuatro

Cuatro

Fa de la tensió el seu modus vivendi. Evidentment, no ha desaprofitat l'ocasió d'anar als carrers de Barcelona durant els aldarulls de la passada setmana. I a Cuatro ha exposat els moments tensos que diu que va viure durant els aldarulls. Javier Negre diu que "sentí mucho miedo y pánico. Algunos radicales me habían identificado por los comentarios que he vertido aquí. Que me iban a arrancar la cabeza si no me iba. Me tiraron latas de cerveza, litronas".

negre2

Cuatro

El periodista, tot i dir amb la boca petita que "no son todos los indepes son radicales" es queixa que "se repetían los gritos de prensa española manipuladora. ¿De qué sirve condenar la violencia si algunos políticos como Rufián primero señalan a algunos periodistas? Yo podría haberme vuelto, pero mi arma será siempre la palabra y los artículos que cada día escribo en El Mundo". No cal que ho juri. La seva abjecta 'arma' sovint ha provocat dolor. Que els hi preguntin als mestres de Sant Andreu de la Barca. Rebla el clau Bea Talegón: "Hay que condenar la violencia a los periodista. Pero también la que ejercieron algunos policías con otros periodistas".