Pedro Ruiz gaudeix i exhibeix una llibertat com gairebé cap altre personatge públic. Té tres característiques que el fan indomable i insubornable: és vell (farà 79 anys el mes que ve), és molt ric i no ha votat mai cap partit. Això li ha permès fer broma durant dècades contra tot sense que li pengin una llufa política clara. Durant les èpoques del PSOE va ser quan va adquirir més popularitat i crítiques de prosocialista amb programes que feien unes audiències estratosfèriques a TVE: Como Pedro por su casa i Esta noche Pedro. Quan va governar Aznar van titllar-lo de pepero per les seves entrevistes acrítiques de La noche abierta, ja a La 2. I ara el titllaran de juntaire, independentista i puigdemontista pel tuit que acaba de publicar, insòlit en els analistes de la capital.
Pedro Ruiz és català, de Barcelona, parla perfectament el català i estima i coneix Catalunya tot i viure fa anys a Madrid. L'humorista acaba de demostrar la seva llibertat opinant en públic del retorn de Carles Puigdemont després d'un exili horrorós per la repressió. Pedro Ruiz empatitzant amb l'exiliat Carles Puigdemont i assenyalant la crueltat de la repressió judicial espanyola:
De la estancia de Puigdemont en Waterloo, política aparte, lo más duro fue la muerte de su madre. No la pudo acompañar. Para mí, lo humano está siempre en primer plano.
— Pedro Ruiz (@ElPedroRuiz) July 17, 2026
Pedro Ruiz i Carles Puigdemont comparteixen algunes coses: són catalans i han perdut la mare en circumstàncies personals dures. Pedro Ruiz, ara que tota Europa ha deixat en ridícul la justícia espanyola validant la llei d'amnistia, ha trobat pertinent publicar una abraçada a Puigdemont assenyalant la injustícia i inhumanitat que va suposar obligar-lo a l'exili i no poder viure els últims anys de la seva mare, ni ser al seu costat quan va morir. Puigdemont no va poder ni tan sols anar a l'enterrament de la Sra. Núria Casamajó l'abril de 2024. Pedro Ruiz s'hi solidaritza: "De la estancia de Puigdemont en Waterloo, política aparte, lo más duro fue la muerte de su madre. No la pudo acompañar. Para mí, lo humano está siempre en primer plano". Quan tota la premsa madrilenya, i part de la catalana, s'ha dedicat deu anys a deshumanitzar Puigdemont, apareix una veu serena com la de Pedro Ruiz humanitzant el president exiliat. Un tuit valent com demostren tots els comentaris ultres que posen a parir Pedro Ruiz pel que ha escrit.
A Pedro Ruiz li rellisquen les crítiques, ara li diran independentista. No és això. Pedro ha recordat els últims anys de vida de la seva mare, la señora Juana de Barcelona, que va patir un ictus i es va quedar impedida durant anys. Pedrito Ruiz es va dedicar a cuidar-la, a passejar-la, a fer-li companyia i la va tenir amb ell dolçament fins a la mort. És natural que es commogui quan algú no pot acompanyar la mare a morir per culpa d'unes circumstàncies polítiques que tothom coneix: haver posat urnes perquè els catalans, com Pedro Ruiz, puguin opinar si volen la independència, o com Pedro Ruiz no la volen.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!