Núria Marín es confessa sobre la pèrdua del seu pare, el record més trist al poble: "Em costa molt tornar-hi"

No hi ha projecte que se li resisteixi perquè tot ho fa bé. A Núria Marín la vam començar a llegir quan treballava com a redactora a la SuperPop, es va donar a conèixer a Mediaset, on va presentar i dirigir Cazamariposas, i també algun Sálvame, on, evidentment, no va passar desapercebuda, també triomfava copresentant Socialitè amb Maria Patiño, i quan Telecinco li va tancar la porta amb clau, 3Cat li va fer un lloc en diferents projectes com el Love cost, Tens un minut i ara com a presentadora de l'Està Passant. Però, per si tot això no era suficient, Núria Marín té una novel·la publicada titulada Soy afrodita, i, a més, acumula 2,7 milions de seguidors per TikTok, on ha creat el seu propi espai on crea contingut de premsa rosa i té una comunitat de seguidors que esperen amb candeletes els seus Royal Salseo, entre d'altres. Tots sabem que la càmera l'adora, el que no coneixem tant son alguns detalls que succeïxen quan s'apaguen els focus i la periodista torna a casa. Núria Marín sempre ha sigut molt discreta amb la seva vida personal i només molt de tant en tant regala declaracions més íntimes. 

Núria Marín ha sigut la convidada de l'últim episodi d'Arrelats, un pòdcast d'El Foment, presentat per Andreu Juanola, on es redescobreixen diferents indrets de Catalunya a través de l'invitat. En aquesta ocasió, tocava descobrir la comarca de la Vall d'Aran i el presentador ho feia de la mà de la periodista catalana, aranesa de cor, però jutjada sempre pels seus companys de classe, els quals l'assenyalaven com a catalana per tenir família de Lleida. Núria Marín recorda la seva infantesa i adolescència al seu poble, narra i detalla algunes curiositats sobre l'autenticitat de la seva terra com el camí fins a l'escola amb els pantalons molls per la neu, el fred a l'hora de fer-se el seu primer petó, les aventures d'esquiar, el seu primer xicot, les festes majors... Núria Marín fa una cronologia de la seva vida narrada a través dels seus records a la Vall d'Aran, però en arribar al present i preguntar-li cada quant visita el seu poble, la periodista se sincera de debò sobre el motiu. 

Núria Marín assegura que ja no visita gens la Vall d'Aran, i la raó és la pèrdua del seu pare, així ho recorda durant l'entrevista a Arrelats: "Des que es va morir el meu pare que no hi vaig, perquè tinc molt conflicte... El final del meu pare va ser molt traumàtic, i m'ha quedat buf... Vaig tornar per arreglar unes coses i recordo el moment aquell quan has passat el túnel que hi ha com a tres o quatre quilòmetres de corbes, de uf, de passar-ho molt malament i em costa molt. He de tornar, he de tornar a agafar l'hàbit de pujar" Seguidament, la periodista explica que actualment fa tota la seva vida a Lleida, la ciutat d'on és la seva mare i on viu actualment aquesta: "La meva mare viu a Lleida, perquè els meus pares es van separar i la meva mare va tornar a Lleida amb la seva família i el meu pare es va quedar a Vielha. Llavors, jo anava a veure el meu pare a Vielha, que es va posar malalt i sí que recordo que vaig estar les últimes setmanes del meu pare a Vielha, i és que clar, el record que tinc de Vielha ara és aquest i uf, molt xungo" explicava honestament a Andreu Juanola. 

La periodista també se sincera sobre la mort del seu pare i revela alguns detalls sobre com la va viure en un poble tan bonic: "La mort del meu pare sí que l'he superat, el que no he superat és com va anar tot el que va passar, que van passar una sèrie de coses, gent que no es va portar bé, i gent que... I al ser un poble, el meu pare estava ingressat a l'hospital de Vielha, que és un hospital molt petit, i clar, estava el meu pare a l'última habitació al fons, que ja havien dit que no sortiria d'allà, però al costat segons com, hi havia una noia que acabava de parir, és molt heavy, és molt petit. Tothom sabia que el meu pare estava ingressat allí, i venia gent a pidolar coses" Andreu Juanola, igual que molts aranesos, li proposa de tornar-hi en un moment o altre, i Núria Marín li respon, per última vegada: "Ja, ja ho sé, és una cosa que veia a les pel·lícules que li passava al protagonista de la pel·lícula, i ara... A part és que és un lloc molt peculiar, perquè és un altre món, realment quan tu passes el túnel, és una altra dimensió i llavors clar, hi entro i és com un flaix. Ho hauré de treballar, hauré de fer una teràpia de shock" Unes declaracions de Núria Marín que mai havíem escoltat abans i que, ens deixen conèixer una mica més la periodista. Fantàstica un cop més.